Diferència entre revisions de la pàgina «D1. Introducció a la dinàmica»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
<div class="noautonum">__TOC__</div> | <div class="noautonum">__TOC__</div> | ||
<div class="noautonum">__TOC__</div> | |||
S'arriba a la noció de temps com a successió ordenada d'instants entenent per instants allò que tenen en comú dos esdeveniments simultanis. Un observador veu esdeveniments, com ara l'esdeveniment A consistent en la col·lisió de les partícules <math>P_1</math> i <math>P_2</math> i l'esdeveniment B consistent en la col·lisió de les partícules <math>P_2</math> i <math>P_4</math>. Sobre aquests dos esdeveniments l'observador estableix sense ambigüitat: | |||
En un <math>E^3</math>, per posicionar un punt P cal un ''origen'' '''O''' i un triedre <math>\mathbf {\overline e_1}</math>, <math>\mathbf {\overline e_2}</math>, <math>\mathbf {\overline e_3}</math> , Fig.1.2.1, que es el que en terminologia matemàtica s'anomena una ''referència'', però que en aquest text s'anomena ''referencial'' per tal de reservar el nom de referència per a una altra entitat de més interès en la mecànica. El vector <math>\mathbf{\overline{OP}}</math>, que pertany a l'espai vectorial associat a l'espai puntual, situa P a partir de '''O''', i en un context matemàtic les seves components es considerarien en la base <math>\mathbf {\overline e_1}</math>, <math>\mathbf {\overline e_2}</math>, <math>\mathbf {\overline e_3}</math>. | |||
[[Fitxer:Vector posició.png|thumb|left|200px|alt=Vector posició|'''Fig.1.2.2 Vector Posició''']] | |||
<math>\quad \mathbf{\overline{OP}}=\sum_{i=1}^3a_i\mathbf {\overline e_1} \qquad\qquad (1)</math> | |||
Si la base és ortogonal. | |||
<math>\quad a_i=\mathbf{\overline{OP}}·\mathbf {\overline e_1} \qquad\qquad (2)</math> | |||
En l'estudi de la mecànica, la base que es fa servir per projectar els vectors no sol coincidir amb el triedre definidor del referencial. | |||
===⚙️Exemple 1.2.1=== | |||
------------- | |||
{| | |||
|+ | |||
|- | |||
|[[Fitxer:Ex1.2.1 1.png|center|400px|alt=Focus|Fitxer:Ex1.2.1 1]] ||El suport del focus esquematitzat a la figura, que permet orientar el feix de llum en qualsevol direcció, té dues articulacions que materialitzen els dos primers angles d'Euler. La rotació <math>\psi</math> al voltant de l'eix vertical correspon a un primer angle d'Euler -en produirse al voltant d'un eix fix-, i la rotació <math>\theta</math> al voltant de l'eix horitzontal orientat per mitjà de l'angle <math>\psi</math> correspon a un segon angle d'Euler. | |||
. | |||
|} | |||
<div> | |||
=====Resolució===== | |||
La velocitat angular de rotació <math>\overline\Omega^F_R</math> del focus és la mateixa que la de la base B" d'eixos 1" ,2", 3". | |||
<math>\overline\Omega^{focus}_R = | |||
\begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\0 \\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= | |||
\begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\\dot{\psi}sin\theta\\\dot{\psi}cos\theta\end{Bmatrix}_{B''}</math> | |||
<math>\overline\alpha^{focus}_R=\begin{Bmatrix}\frac{d}{dt}\left.\begin{matrix} | |||
\overline\Omega^{focus}_R\end{matrix}\right]_T\end{Bmatrix}_{B'} = \frac{d}{dt}\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{focus}_R | |||
\end{Bmatrix}_{B'}+\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{B'}_R\end{Bmatrix}_{B'}\times\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{focus}_R\end{Bmatrix}_{B'}= | |||
\begin{Bmatrix}\ddot{\theta} \\0 \\\ddot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= | |||
\begin{Bmatrix}0 \\0 \\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}\times\begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\0\\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= | |||
\begin{Bmatrix}\ddot{\theta} \\\dot{\theta}\dot{\psi} \\\ddot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'} | |||
</math> | |||
</div> | |||
<p style="text-align:right;">⚙️</p> | |||
------------ | |||
=== 1.3 Secció === | |||
Una altra secció. | |||
<html><iframe scrolling="no" title="Bicycle on Line" src="https://www.geogebra.org/material/iframe/id/ppra74nv/width/1536/height/668/border/888888/sfsb/true/smb/false/stb/false/stbh/false/ai/false/asb/false/sri/false/rc/false/ld/false/sdz/false/ctl/false" width="1000px" height="668px" style="border:0px;"> </iframe></html> | |||
===== ☘️ Demostració 1.2.1 ===== | |||
Aquí demostraríem que la terra és plana | |||
<math>\mathbf{\overline{OP}}=\sum_{i=1}^3a_i\mathbf {\overline e_1}\qquad\qquad (1)</math> | |||
el veloz muciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi 🥝 | |||
Revisió del 07:40, 2 maig 2022
S'arriba a la noció de temps com a successió ordenada d'instants entenent per instants allò que tenen en comú dos esdeveniments simultanis. Un observador veu esdeveniments, com ara l'esdeveniment A consistent en la col·lisió de les partícules [math]\displaystyle{ P_1 }[/math] i [math]\displaystyle{ P_2 }[/math] i l'esdeveniment B consistent en la col·lisió de les partícules [math]\displaystyle{ P_2 }[/math] i [math]\displaystyle{ P_4 }[/math]. Sobre aquests dos esdeveniments l'observador estableix sense ambigüitat:
En un [math]\displaystyle{ E^3 }[/math], per posicionar un punt P cal un origen O i un triedre [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_1} }[/math], [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_2} }[/math], [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_3} }[/math] , Fig.1.2.1, que es el que en terminologia matemàtica s'anomena una referència, però que en aquest text s'anomena referencial per tal de reservar el nom de referència per a una altra entitat de més interès en la mecànica. El vector [math]\displaystyle{ \mathbf{\overline{OP}} }[/math], que pertany a l'espai vectorial associat a l'espai puntual, situa P a partir de O, i en un context matemàtic les seves components es considerarien en la base [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_1} }[/math], [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_2} }[/math], [math]\displaystyle{ \mathbf {\overline e_3} }[/math].
[math]\displaystyle{ \quad \mathbf{\overline{OP}}=\sum_{i=1}^3a_i\mathbf {\overline e_1} \qquad\qquad (1) }[/math]
Si la base és ortogonal.
[math]\displaystyle{ \quad a_i=\mathbf{\overline{OP}}·\mathbf {\overline e_1} \qquad\qquad (2) }[/math]
En l'estudi de la mecànica, la base que es fa servir per projectar els vectors no sol coincidir amb el triedre definidor del referencial.
⚙️Exemple 1.2.1
| El suport del focus esquematitzat a la figura, que permet orientar el feix de llum en qualsevol direcció, té dues articulacions que materialitzen els dos primers angles d'Euler. La rotació [math]\displaystyle{ \psi }[/math] al voltant de l'eix vertical correspon a un primer angle d'Euler -en produirse al voltant d'un eix fix-, i la rotació [math]\displaystyle{ \theta }[/math] al voltant de l'eix horitzontal orientat per mitjà de l'angle [math]\displaystyle{ \psi }[/math] correspon a un segon angle d'Euler.
|
Resolució
La velocitat angular de rotació [math]\displaystyle{ \overline\Omega^F_R }[/math] del focus és la mateixa que la de la base B" d'eixos 1" ,2", 3".
[math]\displaystyle{ \overline\Omega^{focus}_R = \begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\0 \\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= \begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\\dot{\psi}sin\theta\\\dot{\psi}cos\theta\end{Bmatrix}_{B''} }[/math]
[math]\displaystyle{ \overline\alpha^{focus}_R=\begin{Bmatrix}\frac{d}{dt}\left.\begin{matrix} \overline\Omega^{focus}_R\end{matrix}\right]_T\end{Bmatrix}_{B'} = \frac{d}{dt}\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{focus}_R \end{Bmatrix}_{B'}+\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{B'}_R\end{Bmatrix}_{B'}\times\begin{Bmatrix}\overline\Omega^{focus}_R\end{Bmatrix}_{B'}= \begin{Bmatrix}\ddot{\theta} \\0 \\\ddot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= \begin{Bmatrix}0 \\0 \\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}\times\begin{Bmatrix}\dot{\theta} \\0\\\dot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'}= \begin{Bmatrix}\ddot{\theta} \\\dot{\theta}\dot{\psi} \\\ddot{\psi}\end{Bmatrix}_{B'} }[/math]
⚙️
1.3 Secció
Una altra secció.
☘️ Demostració 1.2.1
Aquí demostraríem que la terra és plana
[math]\displaystyle{ \mathbf{\overline{OP}}=\sum_{i=1}^3a_i\mathbf {\overline e_1}\qquad\qquad (1) }[/math]
el veloz muciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi 🥝