Diferencia entre revisiones de «D6. Ejemplos de dinámica 2D»

De Mecánica
 
Línea 186: Línea 186:
------
------
:<small>
:<small>
[[Fitxer:ExD6-3-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
[[Archivo:ExD6-3-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
L’extrem <math>\Ps</math> de la barra homogènia, de massa m i longitud 2L, llisca per una guia rugosa. Es tracta d’investigar per quin <u>valor de l’angle  <math>\beta</math> la velocitat angular de la barra respecte del terra és nul·la.</u><br>
El extremo '''P''' de la barra homogénea, de masa m y longitud 2L, desliza por una guía rugosa. Se trata de investigar para qué <u>valor del ángulo <math>\beta</math> la velocidad angular de la barra respecto al suelo es nula</u>.


La descripció cinemàtica i dinàmica del problema és:
La descripción cinemática y dinámica del problema es:
[[Fitxer:ExD6-3-2-neut.png|thumb|center|420px|link=]]
[[Archivo:ExD6-3-2-neut.png|thumb|center|420px|link=]]
<u>Full de ruta</u><br>
<u>Hoja de ruta</u><br>
Si la barra no gira, el seu moment cinètic en qualsevol dels seus punts és permanentment nul, i per tant la seva derivada també. Aquesta condició porta a plantejar en primer lloc el TMC.  
Si la barra no gira, su momento cinético en cualquiera de sus puntos es permanentemente nulo, y por tanto su derivada también. Esta condición lleva a plantear en primer lugar el TMC.  
{|
{|
|[[Fitxer:ExD6-3-3-neut.png|thumb|center|140px|link=]]
|[[Archivo:ExD6-3-3-neut.png|thumb|center|140px|link=]]
|Si s’aplica a <math>\Gs</math>, la condició per tenir moment nul respecte d’aquest punt es tradueix en què la recta d’acció de la resultant de les dues forces sobre <math>\Ps</math> passi <math>\Gs</math>: <br>
|Si se aplica a '''G''', la condición para tener derivada nula del momento cinético respecto a este punto se traduce en que la recta de acción de la resultante de las dos fuerzas sobre '''P''' pase '''G''':  


<math>\boxed{\text{Full de ruta: TMC a } \Gs}</math> <br>
<math>\boxed{\text{Hoja de ruta: TMC en } \Gs}</math> <br>




Línea 203: Línea 203:




Es pot arribar al mateix resultat amb un altre full de ruta, però el procediment és molt més llarg. <br>
Se puede llegar al mismo resultado con otra hoja de ruta, pero el procedimiento es mucho más largo. <br>




<math>\boxed{\text{Full de ruta: TQM i TMC a } \Ps}</math> <br>
<math>\boxed{\text{Hoja de ruta: TCM y TMC en } \Ps}</math> <br>
|}
|}
Ja que <math>\Ps</math> és un punt amb acceleració respecte del terra, al TMC apareix la incògnita  , i per això cal aplicar el TQM per calcular-la.
 
Ya que '''P''' es un punto acelerado respecto al suelo, en el TMC aparece la incógnita v, y por eso hay que aplicar el TCM para calcularla.




Línea 233: Línea 234:
</small>
</small>


====✏️ Exemple D6.4: anell sobre terra rugós ====
====✏️ EJEMPLO D6.4: anilla sobre suelo rugoso ====
------
------
:<small>
:<small>
[[Fitxer:ExD6-4-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
[[Archivo:ExD6-4-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
L’anell homogeni, de massa m i radi R, té inicialment un moviment de translació respecte del terra rugós. Es tracta d’investigar <u> quan de temps trigarà a deixar de lliscar respecte del terra.</u><br>
La anilla homogénea, de masa m y radio R, tiene inicialmente un movimiento de traslación respecto al suelo. Se trata de investigar <u>cuánto tiempo tardará en dejar de deslizar respecto al suelo</u>.


La descripción cinemática de la anilla en tres instantes distintos (inicial, intermedio y final) y la descripción dinámica son:
[[Archivo:ExD6-4-2-cat-esp.png|thumb|center|650px|link=]]


La descripció cinemàtica de l’anell en tres instants de temps diferents (inicial, intermedi i final) i la descripció dinàmica són:
<u>Hoja de ruta</u><br>
[[Fitxer:ExD6-4-2-cat-esp.png|thumb|center|650px|link=]]
Mientras desliza, la anilla tiene dos GL <math>(\vs,\Omega)</math>, mientras que al final solo tiene uno (<math>\vs_\fs</math>). Ya que se trata de investigar cómo se pasa de movimiento de traslación a rotación, lo que hay que determinar son las ecuaciones del movimiento <math>(\dot{\vs},\dot{\Omega})</math>.  


<u>Full de ruta</u><br>
El TCM proporciona dos ecuaciones, pero en ambas aparecerá la N. Por tanto, se necesita también el TMC. El problema sugiere dos puntos para la aplicación: '''G''' y el punto de contacto entre anilla y suelo (punto '''J'''). Si se escoge este último, hay que precisar si se trata de <math>\Js_\mathrm{anilla}</math>, <math>\Js_\mathrm{suelo}</math> o <math>\Js_\mathrm{geom}</math> (<span style="text-decoration: underline;">[[D4. Teoremas vectoriales#D4.5 Teorema del Momento Cinético (TMC): formulaciones particulares|'''sección D4.5''']]</span>), y esto es una dificultad añadida. Por este motivo, la hoja de ruta será: <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: TCM y TMC en } \Gs}</math>  
Mentre llisca, l’anell té dos GL <math>(\vs,\Omega)</math> mentre que al final només en té un (<math>\vs_\fs</math>) . Ja que es tracta d’investigar com es passa de moviment de translació a rotació, el que cal determinar són les equacions del moviment <math>(\dot{\vs},\dot{\Omega})</math>.<br>


El TQM proporciona dues equacions, però inclouran la N. Per tant, cal també el TMC. El problema suggereix dos punts per a l’aplicació: <math>\Gs</math> i el punt de contacte entre anell i terra (punt <math>\Js</math>). Si es tria aquest últim, cal precisar si es tracta de <math>\Js_\mathrm{anella}</math> , <math>\Js_\mathrm{terra}</math>  o  <math>\Js_\mathrm{geom}</math> (<span style="text-decoration: underline;">[[D4. Teoremes vectorials#D4.5 Teorema del Moment Cinètic (TMC): formulacions particulars|'''secció D4.5''']]</span>), i això és una dificultat afegida. Per aquest motiu, el full de ruta serà: <math>\boxed{\text{Full de ruta: TQM i TMC a } \Gs}</math>


 
<math>\text {TCM: } \quad\left\{\begin{array}{l}
<math>\text {TQM: } \quad\left\{\begin{array}{l}
(\uparrow \mathrm{N})+(\downarrow \mathrm{mg})=0 \\
(\uparrow \mathrm{N})+(\downarrow \mathrm{mg})=0 \\
(\leftarrow \mu \mathrm{N})=(\rightarrow \mathrm{m} \dot{\mathrm{v}})
(\leftarrow \mu \mathrm{N})=(\rightarrow \mathrm{m} \dot{\mathrm{v}})
Línea 255: Línea 255:




<math>\text{TMC a } \Gs : \quad \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Gs)=\dot{\overline{\Hs}}_\mathrm{RTG}(\Gs) \quad \Rightarrow \quad (\otimes \mu\ms\gs\Rs)=(\otimes\Is_\mathrm{G}\dot{\Omega})=(\otimes \ms\Rs^2\dot{\Omega}) \quad \Rightarrow \quad \dot{\Omega}=\mu\frac{\gs}{\Rs}</math><br>
<math>\text{TMC en } \Gs : \quad \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Gs)=\dot{\overline{\Hs}}_\mathrm{RTG}(\Gs) \quad \Rightarrow \quad (\otimes \mu\ms\gs\Rs)=(\otimes\Is_\mathrm{G}\dot{\Omega})=(\otimes \ms\Rs^2\dot{\Omega}) \quad \Rightarrow \quad \dot{\Omega}=\mu\frac{\gs}{\Rs}</math><br>


Ja que <math>\dot{\vs}</math> i  <math>\dot{\Omega}</math> són constants, el moviment de <math>\Gs</math> i el de rotació són uniformement accelerats. Per tant:<br>
Ya que <math>\dot{\vs}</math> y <math>\dot{\Omega}</math> son constantes, el movimiento de '''G''' y el de rotación son uniformemente acelerados. Por tanto:


<math>\vs(\ts)=\vs_0 - \mu\gs\ts \quad,\quad \Omega(\ts)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts</math><br>
<math>\vs(\ts)=\vs_0 - \mu\gs\ts \quad,\quad \Omega(\ts)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts</math><br>




<math>\text {Per a }\ts=\ts_\fs: \quad\left\{\begin{array}{l}
<math>\text {Para }\ts=\ts_\fs: \quad\left\{\begin{array}{l}
\vs(\ts_\fs)=\vs_0 - \mu\gs\ts_\fs \quad,\quad \Omega(\ts_\fs)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts_\fs \\
\vs(\ts_\fs)=\vs_0 - \mu\gs\ts_\fs \quad,\quad \Omega(\ts_\fs)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts_\fs \\
\quad \\
\quad \\
Línea 268: Línea 268:
\end{array}\right\} \Rightarrow \ts_\fs=\frac{\vs_0}{2\mu\gs}</math><br>
\end{array}\right\} \Rightarrow \ts_\fs=\frac{\vs_0}{2\mu\gs}</math><br>
</small>
</small>
====✏️ Exemple D6.5: placa articulada====
====✏️ EJEMPLO D6.5: placa articulada====
------
------
:<small>
:<small>
[[Fitxer:ExD6-5-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
[[Archivo:ExD6-5-1-cat-esp.png|thumb|left|200px|link=]]
La placa homogènia, de massa m, està unida al terra per mitjà de dues barres idèntiques de massa negligible articulades en els seus dos extrems i un fil inextensible. Es tracta d’investigar <u> l’acceleració del centre d’inèrcia de la placa just després de tallar el fil.</u><br>
La placa homogénea, de masa m, está unida al suelo mediante dos barras idénticas de masa despreciable articuladas en sus extremos y mediante un hilo inextensible. Se trata de investigar <u>la aceleración del centro de inercia de la placa justo después de cortar el hilo</u>.
 
A causa de las articulaciones, las dos barras describen un movimiento idéntico de rotación respecto al suelo, y esto implica que la placa se mueva con una traslación circular respecto al suelo. La descripción cinemática (para un valor de <math>\theta</math> cualquiera), tanto de velocidades como de aceleraciones, es:


Per causa de les articulacions, les dues barres fan un moviment idèntic de rotació respecte del terra, i això implica que la placa faci una translació circular respecte del terra. La descripció cinemàtica (per a un valor de <math>\theta</math> qualsevol), tant de velocitats com d’acceleracions és:
[[Archivo:ExD6-5-2-cat-esp.png|thumb|center|400px|link=]]


[[Fitxer:ExD6-5-2-cat-esp.png|thumb|center|400px|link=]]
Aunque el sistema contiene tres sólidos, se puede reducir a un único sólido si las barras se tratan como <span style="text-decoration: underline;">[[D3. Interacciones entre sólidos rígidos#D3.5 Interacciones indirectas de enlace: Sólidos Auxiliares de Enlace (SAE)|'''SAEs''']]</span>. El torsor del enlace indirecto en cualquier punto de la placa es inmediato a partir de la cinemática descrita justo antes: se trata de una fuerza en la dirección de las barras y un momento ortogonal al plano de la placa. La descripción dinámica de la placa es:


Tot i que el sistema conté tres sòlids, es pot reduir a un únic sòlid si les barres es tracten com a  <span style="text-decoration: underline;">[[D3. Interaccions entre sòlids rígids#D3.5 Interaccions indirectes d’enllaç: Sòlids Auxiliars d’Enllaç (SAE)|'''SAEs''']]</span>. El torsor de l’enllaç indirecte en qualsevol punt de la placa és immediat a partir de la cinemàtica descrita just abans: es tracta d’una força en la direcció de les barres i un moment ortogonal al pla de la placa. La descripció dinàmica de la placa és:
{|
{|
|[[Fitxer:ExD6-5-3-neut.png|thumb|left|160px|link=]]
|[[Archivo:ExD6-5-3-neut.png|thumb|left|160px|link=]]


<u>Full de ruta</u><br>
<u>Hoja de ruta</u><br>
Com que el sistema parteix del repòs, en l’instant just després de tallar el fil la velocitat angular de les barres és nul·la <math>(\dot{\theta})</math> . Per tant, l’acceleració de <math>\Gs</math> només té component tangencial, i es pot determinar a partir de la component en aquesta direcció del TQM (que està lliure d’incògnites de força): <math>\boxed{\text{Full de ruta: TQM}]_\mathrm{tangencial}}</math><br>
Ya que el sistema parte del reposo, en el instante justo después de cortar el hilo la velocidad angular de las barras es nula <math>(\dot{\theta})</math>. Por tanto, la aceleración de '''G''' solo tiene componente tangencial, y se puede determinar a partir de la componente en esta dirección del TCM (que está libre de incógnitas de fuerza): <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: TQM}]_\mathrm{tangencial}}</math><br>


<math>\mathrm{TQM}]_\mathrm{tangencial} : (\searrow\ms\gs\sin\theta_0)=\ms\acc{G}{T} \quad \Rightarrow \quad \acc{G}{T}=(\searrow \gs\sin\theta_0)</math>
<math>\mathrm{TQM}]_\mathrm{tangencial} : (\searrow\ms\gs\sin\theta_0)=\ms\acc{G}{T} \quad \Rightarrow \quad \acc{G}{T}=(\searrow \gs\sin\theta_0)</math>
Línea 293: Línea 294:
---------------
---------------


==D6.4 Diagrama general d’interaccions (DGI)==
==D6.4 Diagrama general de interacciones (DGI)==
Quan es tracta de resoldre problemes de dinàmica de sistemes multisòlid, una eina molt útil per arribar a definir un full de ruta adequat és el '''diagrama general d’interaccions''' (DGI). Es tracta d’una representació genèrica dels sòlids del sistema i de les interaccions entre ells i la referència (que molt sovint es el terra). Quan són interaccions d’enllaç, cal fer-ne una descripció breu (per exemple, articulació, enllaç cilíndric, ròtula esfèrica, contacte puntual amb lliscament”...) i indicar-ne entre parèntesi quantes incògnites introdueixen (tal com s’ha fet als exemples de la <span style="text-decoration: underline;">[[D3. Interaccions entre sòlids rígids|'''unitat D3''']]</span>).<br>


La descripció de la distribució de velocitats del sistema i el DGI permeten fer un recompte fàcil del nombre d’equacions de què es disposa per resoldre el problema i del nombre d’incògnites (les associades als GL i les que provenen dels enllaços), i veure si el problema és determinat o indeterminat.<br>
Cuando se trata de resolver problemas de dinámica de sistemas multisólido, una herramienta muy útil para llegar a definir una hoja de ruta adecuada es el '''diagrama general de interacciones''' (DGI). Se trata de una representación genérica de los sólidos del sistema y de las interacciones entre ellos y la referencia (que muy a menudo es el suelo). Cuando son interacciones de enlace, hay que hacer una descripción breve (por ejemplo, “articulación”, “enlace cilíndrico”, “rótula esférica”, “contacto puntual con deslizamiento”...) e indicar entre paréntesis cuántas incógnitas introducen (tal como se ha hecho en los ejemplos de la <span style="text-decoration: underline;">[[D3. Interacciones entre sólidos rígidos|'''unidad D3''']]</span>).


Per altra banda, el DGI és una eina àgil per visualitzar per a quins subconjunts de sòlids del sistema l’aplicació dels teoremes vectorials faria aparèixer la incògnita que es vol calcular. Un cop s’han descobert els subconjunts que introdueixen menys incògnites addicionals, és útil representar de manera precisa les interaccions externes sobre aquests subconjunts per acabar d’establir l’estratègia adequada (quin teorema aplicar, a quin punt, quina component analitzar...).<br>
La descripción de la distribución de velocidades del sistema y el DGI permiten hacer un recuento fácil del número de ecuaciones de que se dispone para resolver el problema, y del número de incógnitas (las asociadas a los GL y las que provienen de los enlaces), y ver si el problema es determinado o indeterminado.


La sistemàtica que es proposa per resoldre problemes de dinàmica, doncs, es resumeix en els següents passos:<br>
Por otro lado, el DGI es una herramienta ágil para visualizar los subconjuntos de sólidos del sistema para los que la aplicación de los teoremas vectoriales haría aparecer la incógnita que se quiere calcular. Una vez descubiertos los subconjuntos que introducen menos incógnitas adicionales, es útil representar de manera precisa las interacciones externas sobre estos subconjuntos para acabar de establecer la estrategia adecuada (qué teorema aplicar, en qué punto, qué componente analizar...).


* descripció de la distribució de velocitats del sistema
La sistemática que se propone para resolver problemas de dinámica, pues, se resume en los siguientes pasos:<br>
* diagrama general d’interaccions
 
* exploració dels subsistemes de sòlids per las quals els teoremes inclouen les incògnites a calcular
* descripción de la distribución de velocidades del sistema
* descripció precisa de les interaccions externes sobre aquests subsistemes
* diagrama general de interacciones
* elaboració d’un full de ruta
* exploración de los subsistemas de sólidos para los que los teoremas incluyen las incógnitas a calcular
* descripción precisa de las interacciones externas sobre estos subsistemas
* elaboración de una hoja de ruta




-------
-------
-------
-------
==D6.5 Exemples de sistemes multisòlid==
==D6.5 Ejemplos de sistemas multisólido==
====✏️ Exemple D6.6: disc en cavitat cilíndrica====
====✏️ EJEMPLO D6.6: disco en cavidad cilíndrica====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|[[Fitxer:ExD6-6-1-cat.png|thumb|left|300px|link=]]<br>
|[[Archivo:ExD6-6-1-esp.png|thumb|left|300px|link=]]


 
|El disco homogéneo, de masa m y radio r, se mueve deslizándose sobre un suelo cilíndrico rugoso impulsado por un motor que actúa entre el disco y un brazo (de masa despreciable). Entre suelo y brazo hay un enlace de ranura sin fricción. El motor garantiza que la velocidad angular relativa entre disco y suelo se mantiene constante. Se trata de determinar <u>la ecuación del movimiento para la coordenada <math>\theta</math>, el valor del par motor que garantiza <math>\omega_0</math> constante y la fuerza asociada a la ranura</u>.
|El disc homogeni, de massa m i radi r, es mou lliscant sobre un terra cilíndric rugós impulsat per un motor que actua entre el disc, i un braç (de massa negligible) amb un enllaç piu-guia sense frec amb el terra, que garanteix que la velocitat angular relativa entre els dos es manté constant. Es tracta de determinar <u>l’equació del moviment per a la coordenada <math>\theta</math> , el valor del parell motor que garanteix <math>\omega_0</math> constant i la força associada a piu-guia.</u><br>


|}
|}
La descripció cinemàtica del sistema és:
La descripción cinemática del sistema es:


[[Fitxer:ExD6-6-2-cat.png|thumb|right|300px|link=]]
[[Archivo:ExD6-6-2-esp.png|thumb|right|300px|link=]]


AB:suelo,REL:brazo


AB:terra,REL:braç
<math>\velang{disco}{suelo}=\velang{disco}{AB}=\velang{disco}{REL}+\velang{}{ar}=(\otimes \omega_0)+(\odot\dot{\theta})=[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})]</math>


<math>\velang{disc}{terra}=\velang{disc}{AB}=\velang{disc}{REL}+\velang{}{ar}=(\otimes \omega_0)+(\odot\dot{\theta})=[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})]</math>


Cinemática del suelo rígido (sólido:brazo):


Cinemàtica del sòlid rígid (sòlid:braç):
<math>\vel{G}{T}=\vel{O}{T}+\OGvec\times\velang{brazo}{T}=(\searrow \Rs)\times(\odot\dot{\theta})=(\nearrow\Rs\dot{\theta})</math>


<math>\vel{G}{T}=\vel{O}{T}+\OGvec\times\velang{braç}{T}=(\searrow \Rs)\times(\odot\dot{\theta})=(\nearrow\Rs\dot{\theta})</math>


Cinemàtica del sólido rígido (sólido:disco):


Cinemàtica del sòlid rígid (sòlid:disc):
<math>\vel{J}{T}=\vel{G}{T}+\GJvec \times \velang{disco}{T}=(\nearrow\Rs\dot{\theta})+(\searrow \rs)\times[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})]=(\swarrow [\rs\omega_0-(\Rs +\rs)\dot{\theta}]</math>


<math>\vel{J}{T}=\vel{G}{T}+\GJvec \times \velang{disc}{T}=(\nearrow\Rs\dot{\theta})+(\searrow \rs)\times[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})]=(\swarrow [\rs\omega_0-(\Rs +\rs)\dot{\theta}]</math>
[[Archivo:ExD6-6-3-esp.png|thumb|right|350px|link=]]
 
[[Fitxer:ExD6-6-3-cat.png|thumb|right|350px|link=]]
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
<u>Diagrama general d’interaccions</u><br>
<u>Diagrama general de interacciones</u><br>


(c.p.a.ll.=contacte puntual amb lliscament)
(c.p.c.d.=contacto puntual con deslizamiento)


Es un sistema de dos GL (<math>\omega_0</math> forzado, <math>\dot{\theta}</math> libre) con 4 incógnitas de enlace. Por otro lado, contiene 2 sólidos, y los dos teoremas vectoriales generan 3 ecuaciones por sólido. Se trata de un problema determinado:


És un sistema de dos GL ( <math>\omega_0</math> forçat, <math>\dot{\theta}</math> lliure) amb 4 incògnites d’enllaç. Per altra banda, conté 2 sòlids, i els dos teoremes vectorials generen 3 equacions per sòlid. Es tracta d’un problema determinat:<br>
ecuaciones: 2 sólidos<math>\times \frac{3 \mathrm{ecs.}}{\mathrm{sólido}}=6 </math>ecs.<br>


incógnitas: 2 asociadas a los GL + 4 de enlace= 6 inc.<br>


equacions: 2 sòlids<math>\times \frac{3 \mathrm{eqs.}}{\mathrm{sòlid}}=6 </math>eqs.<br>
<u>Hoja de ruta para la ecuación del movimiento</u><br>


incógnites: 2 associades als GL + 4 d'enllaç= 6 inc.<br>
Tanto el brazo como el disco tienen un movimiento que depende de <math>\dot{\theta}</math>. Los sistemas en los que aparecerá <math>\ddot{\theta}</math> cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: disco, brazo, disco + brazo. Estas tres opciones se indican con líneas punteadas en los DGIs siguientes:


[[Archivo:ExD6-6-4-esp.pngthumb|center|1000px|link=]]


<u>Full de ruta per a l’equació del moviment</u><br>
Los puntos de intersección de las líneas punteadas con las líneas continuas indican las interacciones externas al sistema (que son las únicas a tener en cuenta en los teoremas vectoriales). Las rojas corresponden a incógnitas. Por tanto, el número de incógnitas que aparecerán en los teoremas vectoriales para estas tres opciones son:


Tant el braç com el disc tenen un moviment que depèn de <math>\dot{\theta}</math> . Els sistemes possibles en els quals apareixerà <math>\ddot{\theta}</math> quan s’apliquin els teoremes vectorials són: disc, braç, disc + braç. Aquestes tres opcions s’indiquen amb línies puntejades en els DGIs següents:<br>
* sistema: disco, 3inc. enlace <math>+\Gamma+\ddot{\theta}=5 </math> inc.
* sistema: brazo, 3inc. enlace <math>+\Gamma+\ddot{\theta}=5 </math> inc.
* sistema: disco + brazo, 2inc. enlace<math>+\ddot{\theta}=3 </math> inc.<br>


[[Fitxer:ExD6-6-4-cat.png|thumb|center|1000px|link=]]<br>
Las tres ecuaciones que se generan aplicando los teoremas vectoriales a la opción (disco + brazo) permiten calcular las tres incógnitas, mientras que, en las otras dos opciones, el número de incógnitas supera al número de ecuaciones que se pueden generar. Para el sistema (disco + brazo), las interacciones externas son:<br>
{|
|[[Archivo:ExD6-6-5-neut.png|thumb|left|180px|link=]]


Els punts d’intersecció de les línies puntejades amb els línies contínues indiquen les interaccions externes al sistema (que són les úniques que s’han de tenir en compte en els teoremes vectorials). Les vermelles corresponen a incògnites. Per tant, el nombre d’incògnites que apareixeran als teoremes vectorials per a aquestes tres opcions són:<br>
|Ya que la ranura permite que el brazo se traslade en dirección 2 y gire en dirección 3 de manera independiente, la caracterización es inmediata, y conduce a una única componente de fuerza en dirección 1 (que es la dirección de la traslación impedida por el enlace).<br>


* sistema: disc, 3inc.enllaç<math>+\Gamma+\ddot{\theta}=5 </math> inc.
La fuerza de fricción del suelo sobre el disco es opuesta a <math>\overline{\vs}_\Ts(\Js_\mathrm{disc})</math>.
* sistema: braç, 3inc.enllaç<math>+\Gamma+\ddot{\theta}=5 </math> inc.
* sistema: disc + braç, 2inc.enllaç<math>+\ddot{\theta}=3 </math> inc.<br>


Les tres equacions que es generen aplicant els teoremes vectorials a l’opció (disc + braç) permet calcular les tres incògnites, mentre que, en les altres dues opcions, el nombre d’incògnites supera el nombre d’equacions que es poden generar. Per al sistema (disc + braç), les interaccions externes són:<br>
Si se aplica el TCM, las dos incógnitas de enlace (F,N) aparecen en las dos componentes. Si se aplica el TMC en '''O''', la F no aparece pero la N (asociada a la fricción) sí. Por tanto, hay que trabajar con los dos teoremas para determinar N y <math>\ddot{\theta}</math>: <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA(disco+brazo), TQM}]_2, \text {TMC en } \Os]_3}</math>
{|
|[[Fitxer:ExD6-6-5-neut.png|thumb|left|180px|link=]]<br>
 
|Ja que l’enllaç piu-guia permet que el braç es traslladi en direcció 2 i giri en direcció 3 de manera independent, la caracterització és immediata, i consisteix en una única component de força en direcció 1 (que és la direcció de la translació impedida per l’enllaç).<br>


|}


La força de fricció del terra sobre el disc és oposada a <math>\overline{\vs}_\Ts(\Js_\mathrm{disc})</math> .<br>
Ya que O (fijo al suelo) no pertenece al disco, hay que hacer <span style="text-decoration: underline;">[[D3. Teoremas vectoriales#D4.8 Descomposición baricéntrica del momento cinético|'''decomposición baricéntrica''']]</span> para calcular el momento cinético:




Si s’aplica el TQM, les dues incògnites d’enllaç  apareixeran a les dues components. Si s’aplica el TMC a <math>\Os</math>, la F no apareixerà però la N (associada a la fricció) sí. Per tant, cal treballar amb els dos teoremes per determinar N i <math>\ddot{\theta}</math> :  <math>\boxed{\text{Full de ruta: SISTEMA(disc+braç), TQM}]_2, \text {TMC a } \Os]_3}</math>
|}
<math>\overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)=\overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTG}(\Gs)+\OGvec \times \ms \vel{G}{RTO=T}= \left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\dot{\theta}\right) +(\searrow \Rs )\times \ms(\nearrow \Rs \dot{\theta})=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2 +2\Rs^2)\dot{\theta}\right] </math><br>
<math>\overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)=\overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTG}(\Gs)+\OGvec \times \ms \vel{G}{RTO=T}= \left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\dot{\theta}\right) +(\searrow \Rs )\times \ms(\nearrow \Rs \dot{\theta})=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2 +2\Rs^2)\dot{\theta}\right] </math><br>


<math>\left.\begin{array}{l}
<math>\left.\begin{array}{l}
\text{TQM}]_2: (\nwarrow \Ns)+(\searrow \ms\gs\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\nwarrow\searrow}=(\nwarrow \ms\Rs\dot{\theta}^2)\\
\text{TCM}]_2: (\nwarrow \Ns)+(\searrow \ms\gs\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\nwarrow\searrow}=(\nwarrow \ms\Rs\dot{\theta}^2)\\
\text{TMC a }\Os]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \ms\gs\Rs\sin\theta)=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2+2\Rs^2)\ddot{\theta}\right]
\text{TMC en }\Os]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \ms\gs\Rs\sin\theta)=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2+2\Rs^2)\ddot{\theta}\right]
\end{array}\right\} \Rightarrow
\end{array}\right\} \Rightarrow
\left\{\begin{array}{l}
\left\{\begin{array}{l}
Línea 395: Línea 395:




<u>Full de ruta per al parell motor</u><br>
<u>Hoja de ruta para el par motor</u><br>


Les opcions de sistema per calcular el parell motor són dues: braç, disc.<br>
Las opciones de sistema para calcular el par motor son dos: brazo, disco.<br>


[[Fitxer:ExD6-6-6-cat.png|thumb|center|685px|link=]]<br>
[[Archivo:ExD6-6-6-esp.png|thumb|center|685px|link=]]


La força normal associada al contacte puntual amb lliscament entre disc i terra ja no és una incògnita, i per això la intersecció amb aquesta línia està indicada amb un punt negre.<br>
La fuerza normal asociada al contacto puntual con deslizamiento entre disco y suelo ya no es una incógnita, y por eso la intersección con esta línea está indicada con un punto negro.
 
En la opción brazo, el número de incógnitas es 4 (3 de enlace más el par motor). En la opción disco, se pueden reducir a 2: <math>\Gamma</math>=3 inc. La opción disco, pues, es más adecuada. La descripción de interacciones externas sobre el disco es:


En l’opció braç, el nombre d’incògnites és 4 (3 d’enllaç més el parell motor). En l’opció disc, es poden reduir a 2: 2 inc.ellaç+<math>\Gamma</math>=3 inc.L’opció disc, doncs, és més adequada. La descripció d’interaccions externes sobre el disc és:<br>


{|
{|
|[[Fitxer:ExD6-6-7-neut.png|thumb|left|180px|link=]]<br>
|[[Archivo:ExD6-6-7-neut.png|thumb|left|180px|link=]]
 
|Si s’aplica el TMC al centre, les dues components de força d’enllaç de l’articulació no apareixen, i directament s’obté el parell motor: <math>\boxed{\text{Full de ruta: SISTEMA disc TMC a }\Gs]_3}</math><br>


|Si se aplica el TMC al centro, las dos componentes de fuerza de enlace de la articulación no aparecen, y directamente se obtiene el par motor: <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA disco, TMC en }\Gs]_3}</math>


<math>\text{TMC a }\Gs]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \Gamma)=\left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta}\right)</math><br>
<math>\text{TMC en }\Gs]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \Gamma)=\left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta}\right)</math><br>


<math>\hspace{2.5cm} \Gamma=\mu\Ns(\Rs+\rs)-\frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta}</math><br>
<math>\hspace{2.5cm} \Gamma=\mu\Ns(\Rs+\rs)-\frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta}</math><br>


 
Sustituyendo N y <math>\ddot{\theta}</math> por los resultados obtenidos antes:
Substituint N i <math>\ddot{\theta}</math> pels resultats obtinguts abans:<br>
 


<math>\Gamma=\mu\ms(\Rs+\rs)\frac{2\Rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta)+\ms\gs\frac{\Rs\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta</math><br>
<math>\Gamma=\mu\ms(\Rs+\rs)\frac{2\Rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta)+\ms\gs\frac{\Rs\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta</math><br>


|}
|}
<u>Full de ruta per a la força associada al piu-guia</u><br>
<u>Hoja de ruta para la fuerza asociada a la ranura</u><br>


Els sistemes possibles en els quals apareixerà aquesta força quan s’apliquin els teoremes vectorials són: braç, disc + braç:<br>
Los sistemas en los que aparecerá esta fuerza cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: brazo, disco + brazo:


[[Fitxer:ExD6-6-8-cat.png|thumb|center|685px|link=]]<br>
[[Archivo:ExD6-6-8-esp.png|thumb|center|685px|link=]]


El nombre d’incògnites en l’opció (disc + braç) és només la de la força que es vol calcular. Aquesta força és en direcció 2 (d’acord amb el conjunt d’interaccions externes sobre aquest sistema dibuixat anteriorment). <br>
El número de incógnitas en la opción (disco + brazo) es solo la de la fuerza que se quiere calcular. Esta fuerza es de dirección 2 (de acuerdo con el conjunto de interacciones externas sobre este sistema dibujado anteriormente). Por tanto: <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA(disco+brazo), TCM}]_1} </math>.<br>


Per tant:  <math>\boxed{\text{Full de ruta: SISTEMA(disc+braç), TQM}]_2} </math>.<br>


<math>\text{TQM}]_1: (\nearrow \Fs)+(\swarrow \ms\gs\sin\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\swarrow \nearrow}=(\nearrow \ms\Rs\ddot{\theta}) \quad \Rightarrow \quad \Fs=\ms(\Rs\ddot{\theta}+\gs\sin\theta)</math><br>


<math>\text{TQM}]_2: (\nearrow \Fs)+(\swarrow \ms\gs\sin\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\swarrow \nearrow}=(\nearrow \ms\Rs\ddot{\theta}) \quad \Rightarrow \quad \Fs=\ms(\Rs\ddot{\theta}+\gs\sin\theta)</math><br>
Sustituyendo <math>\ddot{\theta}</math> por la ecuación del movimiento:
 
 
Substituïnt <math>\ddot{\theta}</math> per l’expressió que en dóna l’equació del moviment:<br>
 


<math>\Fs=2\mu\ms\Rs\frac{\Rs(\Rs+\rs)}{\rs^2+2\Rs^2}\left(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta\right)+\ms\gs\frac{\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta</math>.
<math>\Fs=2\mu\ms\Rs\frac{\Rs(\Rs+\rs)}{\rs^2+2\Rs^2}\left(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta\right)+\ms\gs\frac{\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta</math>.
Línea 445: Línea 439:
-------
-------


====✏️ Exemple D6.7: bot arrossegat per un vaixell====
====✏️ EJEMPLO D6.7: bote arrastrado por un barco====
------
------
:<small>
:<small>
Un vaixell (representat simplement com a suport) que es mou a velocitat constant respecte de l’aigua (considerada en repòs respecte del terra) arrossega un bot de massa m I moment d’inèrcia <math>\Is_\mathrm{G}</math> . El bot està articulat a un braç de massa negligible, que pot lliscar al llarg de la guia lisa q-q’. Entre bot I aigua hi ha frec viscós de constant c. Entre suport I braç hi ha dues molles lineals, i entre braç i bot n’hi ha una de torsional. Totes les molles són de comportament lineal. Es tracta de determinar les <u>equacions del moviment per a les coordenades <math>\theta</math> i x</u>.
Un barco (representado simplemente como soporte) que se mueve a velocidad constante respecto al agua (considerada en reposo respecto al suelo) arrastra un bote de masa m y momento de inercia <math>\Is_\mathrm{G}</math>. El bote está articulado a un brazo de masa despreciable, que puede deslizar a lo largo de la guía lisa q-q’. Entre bote y agua hay fricción viscosa de constante c. Entre soporte y brazo hay dos muelles lineales, y entre brazo y bote hay una torsional. Todos los muelles son de comportamiento lineal. Se trata de determinar las <u>ecuaciones del movimiento para las coordenadas <math>\theta</math> y x</u>.
[[Fitxer:ExD6-7-1-cat.png|thumb|center|600px|link=]]<br>


La cinemàtica del sistema respecte de l’aigua (que és la mateixa que respecte del terra) és:<br>
[[Archivo:ExD6-7-1-esp.png|thumb|center|600px|link=]]


[[Fitxer:ExD6-7-2-neut.png|thumb|center|600px|link=]]<br>
La cinemática del sistema respecto al agua (que es la misma que respecto al suelo) es:  <br>
 
[[Archivo:ExD6-7-2-neut.png|thumb|center|600px|link=]]


<math>\left.\begin{array}{l}
<math>\left.\begin{array}{l}
\text{AB: aigua }\\
\text{AB: agua }\\
\text{REL: suport}
\text{REL: soporte}
\end{array}\right\} \vel{O}{aigua}=\vel{O}{suport}+\vel{O}{ar}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)</math><br>
\end{array}\right\} \vel{O}{agua}=\vel{O}{soporte}+\vel{O}{ar}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)</math><br>




<math>\text{Cinemàtica del sòlid rígid (sòlid:braç, }\velang{braç}{aigua}=\overline{0}): \vel{G}{aigua}=\vel{O}{aigua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)</math><br>
<math>\text{Cinemático del sólido rígido (sólido:brazo, }\velang{brazo}{agua}=\overline{0}): \vel{G}{aigua}=\vel{O}{agua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)</math><br>




<math>\text{Cinemàtica del sòlid rígid (sòlid:bot ,}\velang{bot}{aigua}=\otimes\dot{\theta}): \vel{C}{aigua}=\vel{G}{aigua}+ \GCvec\times\velang{bot}{aigua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)+(\nearrow\es\dot{\theta})</math><br>
<math>\text{Cinemática del sólido rígido (sólido:bote ,}\velang{bote}{agua}=\otimes\dot{\theta}): \vel{C}{agua}=\vel{G}{agua}+ \GCvec\times\velang{bot}{agua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)+(\nearrow\es\dot{\theta})</math><br>




<u>Diagrama general d’interaccions</u><br>
<u>Diagrama general de interacciones</u><br>
 
El hecho de que el soporte tenga un movimiento predeterminado de translación  indica que ha perdido 2 de los 3 GL del movimiento plano. Esto es equivalente a decir que sobre él hay un enlace que introduce 2 incógnitas y un actuador que garantiza la traslación constante. Se puede considerar que este enlace y este actuador actúan entre el barco y el agua (o el suelo, ya que están en reposo un respecto al otro).


El fet que el suport tingui un moviment predeterminat de translació  indica que ha perdut 2 dels 3 GL del moviment pla. Això és equivalent a dir que sobre ell hi ha un enllaç que introdueix 2 incògnites i un actuador que garanteix la translació constant. Es pot considerar que aquest enllaç i aquest actuador actuen entre el vaixell I l’aigua (o el terra, ja que estan en repòs un respecte de l’altre).<br>
{|
{|
|[[Fitxer:ExD6-7-3-cat.png|thumb|left|300px|link=]]<br>
|[[Archivo:ExD6-7-3-esp.png|thumb|left|300px|link=]]
|És un sistema de tres GL (<math>\vs_0</math>forçat, <math>\dot{\xs}</math> i <math>\dot{\theta}</math> lliures) amb 4 incògnites d’enllaç. Per altra banda, conté 3 sòlids, i els dos teoremes vectorials generen 3 equacions per sòlid. Es tracta d’un problema determinat:<br>
|Es un sistema de tres GL (<math>\vs_0</math> forzado, <math>\dot{\xs}</math> y <math>\dot{\theta}</math> libres) con 4 incógnitas de enlace. Por otro lado, contiene 3 sólidos, y los dos teoremas vectoriales generan 3 ecuaciones por sólido. Se trata de un problema determinado:
 


<math>\text{equacions: 3 sòlids}\times\frac{\text{3 eqs.}}{\text{sòlids}}=9 \text{ eqs.}</math><br>
<math>\text{ecuaciones: 3 sólidos}\times\frac{\text{3 ecs.}}{\text{sólidos}}=9 \text{ ecs.}</math><br>


<math>\text{incògnites: 3 associades als GL + 6 d'enllaç = 9 inc}</math><br>
<math>\text{incógnitas: 3 asociadas a los GL + 6 de enlace = 9 inc.}</math><br>
|}
|}
<u>Full de ruta per a l’equació del moviment de la coordenada <math>\theta</math></u><br>
<u>Hoja de ruta para la ecuación del movimiento de la coordenada <math>\theta</math></u><br>


L’únic element el moviment del qual depèn de <math>\dot{\theta}</math> és el bot. Per tant, els sistemes possibles en els quals apareixerà <math>\ddot{\theta}</math> quan s’apliquin els teoremes vectorials l’han d’incloure necessàriament: bot, bot + braç, bot + braç + suport.<br>
El único elemento cuyo movimiento depende de <math>\dot{\theta}</math> es el bote. Por tanto, los sistemas en los que aparecerá  cuando se apliquen los teoremas vectoriales tienen que incluirlo necesariamente: bote, bote + brazo, bote + brazo + soporte.


[[Fitxer:ExD6-7-4-cat.png|thumb|center|1000px|link=]]
[[Archivo:ExD6-7-4-esp.png|thumb|center|1000px|link=]]
<center>
<center>
<math>\text{2 inc. enllaç}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{4.5cm}\text{2 inc. enllaç}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{3.5cm} \text{2 inc. enllaç}+\Fs_\mathrm{act}+ \ddot{\theta}+\ddot{\xs}= \text{5 inc.}</math><br>
<math>\text{2 inc. enlace}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{4.5cm}\text{2 inc. enlace}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{3.5cm} \text{2 inc. enlace}+\Fs_\mathrm{act}+ \ddot{\theta}+\ddot{\xs}= \text{5 inc.}</math><br>


</center>
</center>
Les dues primeres opcions són les més adequades. La descripció de les interaccions externes en els dos casos és:<br>
Las dos primeras opciones son las más adecuadas. Las descripciones de las interacciones externas en los dos casos son:<br>


<center>
<center>
SISTEMA:bot
SISTEMA:bote
[[Fitxer:ExD6-7-5-neut.png|thumb|center|450px|link=]]<br>
[[Archivo:ExD6-7-5-neut.png|thumb|center|450px|link=]]


SISTEMA:bot+braç
SISTEMA:bote+brazo
[[Fitxer:ExD6-7-6-neut.png|thumb|center|550px|link=]]
[[Archivo:ExD6-7-6-neut.png|thumb|center|550px|link=]]
</center>
</center>
Per al sistema bot, les dues components d’enllaç es poden evitar si s’aplica el TMC a <math>\Gs</math>. En canvi, l’aplicació del TMC a <math>\Os</math> en el sistema (bot + braç) només permet eliminar la força F però no el moment M. <br>
Para el sistema bote, las dos componentes de enlace se pueden evitar si se aplica el TMC en '''G'''. En cambio, la aplicación del TMC en '''O''' al sistema (bote + brazo) solo permite eliminar la fuerza F pero no el momento M. Por tanto:<math>\boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA bote, TMC en }\Gs]_3}</math><br>
Per tant:<math>\boxed{\text{Full de ruta: SISTEMA bot, TMC a }\Gs]_3}</math><br>




Línea 506: Línea 500:




<u>Full de ruta per a l’equació del moviment de la coordenada x</u><br>
<u>Hoja de ruta para la ecuación del movimiento de la coordenada x</u><br>


Els dos elements el moviment dels quals depèn de <math>\dot{\xs}</math> són el bot i el braç. Per tant, els sistemes possibles en els quals apareixerà <math>\ddot{\xs}</math> quan s’apliquin els teoremes vectorials són: bot, bot + braç, braç + suport, bot + braç + suport.<br>
Los dos elementos cuyo movimiento depende de <math>\dot{\xs}</math> son el bote y el brazo. Por tanto, los sistemas en los que aparecerá <math>\ddot{\xs}</math> cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: bote, bote + brazo, brazo + soporte, bote + brazo + soporte.


[[Fitxer:ExD6-7-7-cat.png|thumb|center|650px|link=]]
[[Archivo:ExD6-7-7-esp.png|thumb|center|650px|link=]]
[[Fitxer:ExD6-7-8-cat.png|thumb|center|650px|link=]]<br>
[[Archivo:ExD6-7-8-esp.png|thumb|center|650px|link=]]


Les dues últimes opcions inclouen una incògnita més (la força de l’actuador), així que els sistemes a analitzar es redueixen als dos primers, per als quals ja s’han representat les interaccions externes abans.<br>
Las dos últimas opciones incluyen una incógnita más (la fuerza del actuador), así que los sistemas a analizar se reducen a los dos primeros, para los que ya se han representado las interacciones externas antes.<br>


L’acceleració <math>\ddot{\xs}</math> és de direcció ortogonal al braç i només apareixerà al TQM. Per al sistema bot, les dues components d’enllaç associades a l’articulació entre bot i braç tenen projecció en aquesta direcció. Per al sistema (bot+braç), en canvi, en la direcció de   no apareix cap incògnita d’enllaç. <br>
La aceleración <math>\ddot{\xs}</math> es de dirección ortogonal al brazo y solo aparecerá en el TCM. Para el sistema bote, las dos componentes de enlace asociadas a la articulación entre bote y brazo tienen proyección en esta dirección. Para el sistema (bote+brazo), en cambio, en la dirección de no aparece ninguna incógnita de enlace. Por tanto: <math>\boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA (bote+brazo), TQM}]_\updownarrow}</math><br>
Per tant:<math>\boxed{\text{Full de ruta: SISTEMA (bot+braç), TQM}]_\updownarrow}</math><br>




<math>\text{TQM}]_\updownarrow:\left[\uparrow(\Fs_0-\ks\xs)\right]+ \left[\downarrow(\Fs_0+\ks\xs)\right]+(\downarrow\cs\dot{\xs})+(\downarrow \cs\es\dot{\theta}\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_\updownarrow=(\uparrow \ms \ddot{\xs})</math><br>
<math>\text{TCM}]_\updownarrow:\left[\uparrow(\Fs_0-\ks\xs)\right]+ \left[\downarrow(\Fs_0+\ks\xs)\right]+(\downarrow\cs\dot{\xs})+(\downarrow \cs\es\dot{\theta}\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_\updownarrow=(\uparrow \ms \ddot{\xs})</math><br>


<math>\hspace{2.5cm} \ms\ddot{\xs}+\cs\dot{\theta}+2\ks\xs+\cs\es\dot{\theta} \cos\theta=0</math>
<math>\hspace{2.5cm} \ms\ddot{\xs}+\cs\dot{\theta}+2\ks\xs+\cs\es\dot{\theta} \cos\theta=0</math>
Línea 525: Línea 518:




<p align="right"><small>© Universitat Politècnica de Catalunya. [[Mecànica:Drets d'autor |Tots els drets reservats]]</small></p>
<p align="right"><small>© Universitat Politècnica de Catalunya. [[Mecánica:Derechos de autor |Todos los derechos reservados]]</small></p>
-------------
-------------


Línea 532: Línea 525:


<center>
<center>
[[D5. Geometria de masses|<<< D5. Geometria de masses]]
[[D5. Tensor de inercia|<<< D5. Tensor de inercia]]


[[D7. Exemples de dinàmica 3D|D7. Exemples de dinàmica 3D >>>]]
[[D7. Ejemplos de dinámica 3D|D7. Ejemplos de dinámica 3D >>>]]
</center>
</center>

Revisión actual del 16:31 16 feb 2025

[math]\displaystyle{ \newcommand{\uvec}{\overline{\textbf{u}}} \newcommand{\vvec}{\overline{\textbf{v}}} \newcommand{\evec}{\overline{\textbf{e}}} \newcommand{\Omegavec}{\overline{\mathbf{\Omega}}} \newcommand{\velang}[2]{\Omegavec^{\textrm{#1}}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\Alfavec}{\overline{\mathbf{\alpha}}} \newcommand{\accang}[2]{\Alfavec^{\textrm{#1}}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\ds}{\textrm{d}} \newcommand{\ps}{\textrm{p}} \newcommand{\hs}{\textrm{h}} \newcommand{\cs}{\textrm{c}} \newcommand{\gs}{\textrm{g}} \newcommand{\Ns}{\textrm{N}} \newcommand{\Hs}{\textrm{H}} \newcommand{\Fs}{\textrm{F}} \newcommand{\ms}{\textrm{m}} \newcommand{\ts}{\textrm{t}} \newcommand{\us}{\textrm{u}} \newcommand{\vs}{\textrm{v}} \newcommand{\Rs}{\textrm{R}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Ls}{\textrm{L}} \newcommand{\Bs}{\textrm{B}} \newcommand{\es}{\textrm{e}} \newcommand{\fs}{\textrm{f}} \newcommand{\is}{\textrm{i}} \newcommand{\Is}{\textrm{I}} \newcommand{\ks}{\textrm{k}} \newcommand{\js}{\textrm{j}} \newcommand{\rs}{\textrm{r}} \newcommand{\ss}{\textrm{s}} \newcommand{\Os}{\textbf{O}} \newcommand{\Gs}{\textbf{G}} \newcommand{\Cbf}{\textbf{C}} \newcommand{\Or}{\Os_\Rs} \newcommand{\Qs}{\textbf{Q}} \newcommand{\Cs}{\textbf{C}} \newcommand{\Ps}{\textbf{P}} \newcommand{\Ss}{\textbf{S}} \newcommand{\Js}{\textbf{J}} \newcommand{\P}{\textrm{P}} \newcommand{\Q}{\textrm{Q}} \newcommand{\Ms}{\textrm{M}} \newcommand{\deg}{^\textsf{o}} \newcommand{\xs}{\textsf{x}} \newcommand{\ys}{\textsf{y}} \newcommand{\zs}{\textsf{z}} \newcommand{\dert}[2]{\left.\frac{\ds{#1}}{\ds\ts}\right]_{\textrm{#2}}} \newcommand{\ddert}[2]{\left.\frac{\ds^2{#1}}{\ds\ts^2}\right]_{\textrm{#2}}} \newcommand{\vec}[1]{\overline{#1}} \newcommand{\vecbf}[1]{\overline{\textbf{#1}}} \newcommand{\vecdot}[1]{\overline{\dot{#1}}} \newcommand{\OQvec}{\vec{\Os\Qs}} \newcommand{\QPvec}{\vec{\Qs\Ps}} \newcommand{\JQvec}{\vec{\Js\Qs}} \newcommand{\GJvec}{\vec{\Gs\Js}} \newcommand{\OPvec}{\vec{\Os\textbf{P}}} \newcommand{\OCvec}{\vec{\Os\Cs}} \newcommand{\OGvec}{\vec{\Os\Gs}} \newcommand{\GCvec}{\vec{\Gs\Cs}} \newcommand{\PGvec}{\vec{\Ps\Gs}} \newcommand{\abs}[1]{\left|{#1}\right|} \newcommand{\braq}[2]{\left\{{#1}\right\}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\matriz}[9]{ \begin{bmatrix} {#1} & {#2} & {#3}\\ {#4} & {#5} & {#6}\\ {#7} & {#8} & {#9} \end{bmatrix}} \newcommand{\vector}[3]{ \begin{Bmatrix} {#1}\\ {#2}\\ {#3} \end{Bmatrix}} \newcommand{\vecdosd}[2]{ \begin{Bmatrix} {#1}\\ {#2} \end{Bmatrix}} \newcommand{\vel}[2]{\vvec_{\textrm{#2}} (\textbf{#1})} \newcommand{\acc}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}} (\textbf{#1})} \newcommand{\accs}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}}^{\textrm{s}} (\textbf{#1})} \newcommand{\accn}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}}^{\textrm{n}} (\textbf{#1})} \newcommand{\velo}[1]{\vvec_{\textrm{#1}}} \newcommand{\accso}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{#1}}^{\textrm{s}}} \newcommand{\accno}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{#1}}^{\textrm{n}}} \newcommand{\re}[2]{\Re_{\textrm{#2}}(\textbf{#1})} \newcommand{\psio}{\dot{\psi}_0} \newcommand{\Pll}{\textbf{P}_\textrm{lliure}} \newcommand{\agal}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{Gal}} (#1)} \newcommand{\angal}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{NGal}} (#1)} \newcommand{\vgal}[1]{\vecbf{v}_{\textrm{Gal}} (#1)} \newcommand{\fvec}[2]{\overline{\mathbf{F}}_{\textrm{#1}\rightarrow\textrm{#2}}} \newcommand{\mvec}[2]{\overline{\mathbf{M}}_{\textrm{#1}\rightarrow\textrm{#2}}} }[/math]

Esta unidad propone un método sistemático para resolver problemas de dinámica de sistemas constituidos por un número cualquiera de sólidos. Si este número es elevado, definir la estrategia para llegar a los resultados que se buscan es fundamental para evitar desarrollos excesivos.

Los ejemplos se centran en problemas de dinámica plana (2D). La unidad D7 analiza ejemplos de dinámica 3D.




D6.1 Cinemática 2D y dinámica 2D

La condición para que un sistema presente una dinámica 2D no es exclusivamente que su cinemática sea plana: es necesario, además, que el momento cinético de cada sólido [math]\displaystyle{ \Ss_\is }[/math] del sistema referido a su centro de inercia [math]\displaystyle{ \Gs_\is }[/math] sea ortogonal al plano del movimiento (sección D4.5). Esto es equivalente a decir que la dirección ortogonal al plano del movimiento sea una dirección principal de inercia (secció D5.2) para [math]\displaystyle{ \Gs_\is }[/math].

✏️ EJEMPLO D6.1: cinemática 2D y dinámica 3D


ExD6-1-1-cat-esp.png
La barra delgada y homogénea está articulada a O a un soporte que gira respecto al suelo con velocidad angular vertical [math]\displaystyle{ \Omega_0 }[/math] constante. La barra se apoya sobre el suelo liso, de manera que su movimiento es plano: todos sus puntos (excepto el punto O) describen trayectorias circulares horizontales.

El hecho de que la cinemática de la barra sea plana puede hacer pensar que solo la componente vertical del TMC es necesaria para estudiar su dinámica. Pero no es así.

El momento cinético de la barra en el punto O es:

ExD6-1-2-cat-esp.png

[math]\displaystyle{ \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO=T}}(\Os)}{}= \matriz{\Is}{0}{0}{0}{0}{0}{0}{0}{\Is}\vector{\Omega_0 \sin \beta}{\Omega_0 \cos \beta}{0}= \vector{\Is\Omega_0 \sin \beta}{0}{0} . }[/math]

De este vector, solo la parte horizontal es variable (cambia de dirección a causa de [math]\displaystyle{ \Omega_0 }[/math]). La derivada geométrica conduce a:

[math]\displaystyle{ \dot{\overline{\mathbf{H}}}_{\text {RTO}} (\Os)=(\Uparrow \Omega_0) \times (\Rightarrow \Is \Omega_0 \sin \beta \cos \beta)= \otimes\Is \Omega_0^2 \sin\beta \cos\beta. }[/math]

Esta derivada también se puede calcular mediante la base vectorial:

[math]\displaystyle{ \braq{\dot{\overline{\mathbf{H}}}_{\text {RTO}} (\Os)}{}= \vector{\Omega_0 \sin \beta}{\Omega_0 \cos \beta}{0} \times \vector{\Is \Omega_0 \sin \beta}{0}{0} =\vector{0}{0}{-\Is \Omega_0^2\sin\beta\cos\beta}. }[/math]

En la aplicación del TMC en O a la barra no se puede prescindir de la componente 3, que es horizontal.




D6.2 Diagrama de sólido libre (DSL) y hoja de ruta

Cuando un sistema formado solo por un único sólido tiene dinámica 2D, el número de ecuaciones para resolver el problema es 3: las dos componentes del TCM en el plano del movimiento y la componente del TMC perpendicular a este plano. Según lo que se quiera calcular (ecuación del movimiento, fuerza de enlace...), puede ser que no sea necesario aplicar los dos teoremas.

Hallar un camino rápido para llegar al resultado que se busca pide elaborar una hoja de ruta (que es una declaración de la estrategia a seguir). Explorar estrategias posibles y escoger una adecuada pide una buena comprensión de la cinemática y la dinámica del sólido. Por eso, se recomienda empezar siempre por investigar la distribución de velocidades del sólido y la descripción de las interacciones a las que está sometido. La representación de estas interacciones constituye el diagrama de sólido libre (DSL).

D6.3 Ejemplos de un único sólido

✏️ EJEMPLO D6.2: condición límite de deslizamiento


ExD6-2-1-esp.png

El disco homogéneo, de masa m y radio R, se encuentra sobre un suelo horizontal liso, y tiene un punto de contacto con una pared rugosa. Se trata de investigar cuál es el valor mínimo del coeficiente de fricción entre disco y pared, en función de F, para que no haya deslizamiento entre estos dos elementos.

Las descripciones cinemática y dinámica del problema son:

ExD6-2-2-cat-esp.png

Las incógnitas del problema son [math]\displaystyle{ \ddot{\theta}, \Ns, \Ts }[/math]. La fuerza tangencial T es el objetivo del cálculo, ya que la condición límite de deslizamiento inminente se formula sobre esta fuerza: [math]\displaystyle{ \Ts_\mathrm{màx}=\mu_\mathrm{mín}\Ns. }[/math].

Hoja de ruta

La fuerza T aparece tanto en la componente horizontal del TCM como en la componente perpendicular al plano del TMC en G. Sin embargo, en las dos ecuaciones aparece también la incógnita [math]\displaystyle{ \ddot{\theta} }[/math]. Por otro lado, hay que conocer también el valor de N para poder imponer la condición límite. Por tanto: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: TCM y TMC en } \Gs} }[/math].


[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{ll} \text { TCM: } \hspace{1.2cm} \left\{\begin{array}{l} (\rightarrow \mathrm{F} \cos \beta)+(\leftarrow \mathrm{T})=(\rightarrow \mathrm{mR} \ddot{\theta}) \\ (\downarrow \mathrm{F} \sin \beta)+(\uparrow \mathrm{N})=0 \end{array}\right. \\ \text { TMC en }\Gs: \quad (\otimes\Ts\Rs)=(\otimes \Is_\mathrm{G} \ddot{\theta})=\left(\otimes \frac{1}{2} \ms \Rs^2\ddot{\theta} \right) \end{array}\right\} \Rightarrow \left\{\begin{array}{l} \ddot{\theta}=\frac{2}{3} \frac{\mathrm{F}}{\mathrm{mR}} \cos \beta \\ \mathrm{T}=\frac{1}{3} \mathrm{~F} \cos \beta \\ \mathrm{N}=\mathrm{F} \sin \beta \end{array}\right. }[/math]

[math]\displaystyle{ \mathrm{T}_{\text {máx }}=\mu_{\text {mín }} \mathrm{N} \quad \Rightarrow \quad \frac{1}{3} \mathrm{F}_{\mathrm{máx} } \cos \beta=\mu_{\text {mín }} \mathrm{F}_{\mathrm{máx}} \sin \beta \quad \Rightarrow \quad \mu_{\text{mín} }=\frac{1}{3 \tan \beta} \\ }[/math]

✏️ EJEMPLO D6.3: barra con movimiento de translación


ExD6-3-1-cat-esp.png

El extremo P de la barra homogénea, de masa m y longitud 2L, desliza por una guía rugosa. Se trata de investigar para qué valor del ángulo [math]\displaystyle{ \beta }[/math] la velocidad angular de la barra respecto al suelo es nula.

La descripción cinemática y dinámica del problema es:

ExD6-3-2-neut.png

Hoja de ruta
Si la barra no gira, su momento cinético en cualquiera de sus puntos es permanentemente nulo, y por tanto su derivada también. Esta condición lleva a plantear en primer lugar el TMC.

ExD6-3-3-neut.png
Si se aplica a G, la condición para tener derivada nula del momento cinético respecto a este punto se traduce en que la recta de acción de la resultante de las dos fuerzas sobre P pase G:

[math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: TMC en } \Gs} }[/math]


[math]\displaystyle{ \frac{\mu\Ns}{\Ns}=\tan\beta }[/math]


Se puede llegar al mismo resultado con otra hoja de ruta, pero el procedimiento es mucho más largo.


[math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: TCM y TMC en } \Ps} }[/math]

Ya que P es un punto acelerado respecto al suelo, en el TMC aparece la incógnita v, y por eso hay que aplicar el TCM para calcularla.


[math]\displaystyle{ \text {TQM: } \quad\left\{\begin{array}{l} (\nearrow \mathrm{N})+(\swarrow \mathrm{mg} \cos \delta)=0 \\ (\nwarrow \mu \mathrm{N})+(\searrow \mathrm{mg} \sin \delta)=(\searrow \mathrm{m} \dot{\mathrm{v}}) \end{array}\right\} \Rightarrow \dot{\mathrm{v}}=\mathrm{g}(\sin \delta-\mu \cos \delta) }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{TMC a } \Ps : \quad \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Ps) - \PGvec \times \ms\acc{P}{Gal}=\overline{0} }[/math]


[math]\displaystyle{ \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Ps)=\PGvec \times \ms\overline{\gs} }[/math]

[math]\displaystyle{ \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Ps)=\left[ (\swarrow \Ls \cos \beta )+ (\searrow \Ls \sin\beta )\right]\times\left[ (\swarrow \ms \gs \cos \delta )+(\searrow \ms\gs\sin\delta)\right] = \left[ \odot \ms\gs\Ls (\sin\delta\cos\beta-\cos\delta\sin\beta)\right] }[/math]


[math]\displaystyle{ \PGvec \times \ms\acc{P}{Gal}=\left[ (\swarrow \Ls \cos \beta )+ (\searrow \Ls \sin\beta )\right] \times(\searrow\ms\dot{\vs})=(\odot\ms\Ls\dot{\vs}\cos\beta)=\left[ \odot \ms\gs\Ls (\sin\delta\cos\beta-\mu\cos\delta\cos\beta)\right] }[/math]


[math]\displaystyle{ \left[ \odot \ms\gs\Ls (\sin\delta\cos\beta-\cos\delta\sin\beta)\right]-\left[ \odot \ms\gs\Ls (\sin\delta\cos\beta-\mu\cos\delta\cos\beta)\right] =0 }[/math]

[math]\displaystyle{ \ms\gs\Ls\cos\delta(\sin\beta-\mu\cos\beta)=0 \quad \Rightarrow \quad \tan \beta =\mu }[/math]

✏️ EJEMPLO D6.4: anilla sobre suelo rugoso


ExD6-4-1-cat-esp.png

La anilla homogénea, de masa m y radio R, tiene inicialmente un movimiento de traslación respecto al suelo. Se trata de investigar cuánto tiempo tardará en dejar de deslizar respecto al suelo.

La descripción cinemática de la anilla en tres instantes distintos (inicial, intermedio y final) y la descripción dinámica son:

ExD6-4-2-cat-esp.png

Hoja de ruta
Mientras desliza, la anilla tiene dos GL [math]\displaystyle{ (\vs,\Omega) }[/math], mientras que al final solo tiene uno ([math]\displaystyle{ \vs_\fs }[/math]). Ya que se trata de investigar cómo se pasa de movimiento de traslación a rotación, lo que hay que determinar son las ecuaciones del movimiento [math]\displaystyle{ (\dot{\vs},\dot{\Omega}) }[/math].

El TCM proporciona dos ecuaciones, pero en ambas aparecerá la N. Por tanto, se necesita también el TMC. El problema sugiere dos puntos para la aplicación: G y el punto de contacto entre anilla y suelo (punto J). Si se escoge este último, hay que precisar si se trata de [math]\displaystyle{ \Js_\mathrm{anilla} }[/math], [math]\displaystyle{ \Js_\mathrm{suelo} }[/math] o [math]\displaystyle{ \Js_\mathrm{geom} }[/math] (sección D4.5), y esto es una dificultad añadida. Por este motivo, la hoja de ruta será: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: TCM y TMC en } \Gs} }[/math]


[math]\displaystyle{ \text {TCM: } \quad\left\{\begin{array}{l} (\uparrow \mathrm{N})+(\downarrow \mathrm{mg})=0 \\ (\leftarrow \mu \mathrm{N})=(\rightarrow \mathrm{m} \dot{\mathrm{v}}) \end{array}\right\} \Rightarrow \dot{\mathrm{v}}=-\mu\mathrm{g} }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{TMC en } \Gs : \quad \sum \overline{\Ms}_\mathrm{ext}(\Gs)=\dot{\overline{\Hs}}_\mathrm{RTG}(\Gs) \quad \Rightarrow \quad (\otimes \mu\ms\gs\Rs)=(\otimes\Is_\mathrm{G}\dot{\Omega})=(\otimes \ms\Rs^2\dot{\Omega}) \quad \Rightarrow \quad \dot{\Omega}=\mu\frac{\gs}{\Rs} }[/math]

Ya que [math]\displaystyle{ \dot{\vs} }[/math] y [math]\displaystyle{ \dot{\Omega} }[/math] son constantes, el movimiento de G y el de rotación son uniformemente acelerados. Por tanto:

[math]\displaystyle{ \vs(\ts)=\vs_0 - \mu\gs\ts \quad,\quad \Omega(\ts)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts }[/math]


[math]\displaystyle{ \text {Para }\ts=\ts_\fs: \quad\left\{\begin{array}{l} \vs(\ts_\fs)=\vs_0 - \mu\gs\ts_\fs \quad,\quad \Omega(\ts_\fs)=\mu\frac{\gs}{\Rs}\ts_\fs \\ \quad \\ \vs(\ts_\fs)=\Rs\Omega(\ts_\fs) \end{array}\right\} \Rightarrow \ts_\fs=\frac{\vs_0}{2\mu\gs} }[/math]

✏️ EJEMPLO D6.5: placa articulada


ExD6-5-1-cat-esp.png

La placa homogénea, de masa m, está unida al suelo mediante dos barras idénticas de masa despreciable articuladas en sus extremos y mediante un hilo inextensible. Se trata de investigar la aceleración del centro de inercia de la placa justo después de cortar el hilo.

A causa de las articulaciones, las dos barras describen un movimiento idéntico de rotación respecto al suelo, y esto implica que la placa se mueva con una traslación circular respecto al suelo. La descripción cinemática (para un valor de [math]\displaystyle{ \theta }[/math] cualquiera), tanto de velocidades como de aceleraciones, es:

ExD6-5-2-cat-esp.png

Aunque el sistema contiene tres sólidos, se puede reducir a un único sólido si las barras se tratan como SAEs. El torsor del enlace indirecto en cualquier punto de la placa es inmediato a partir de la cinemática descrita justo antes: se trata de una fuerza en la dirección de las barras y un momento ortogonal al plano de la placa. La descripción dinámica de la placa es:

ExD6-5-3-neut.png

Hoja de ruta
Ya que el sistema parte del reposo, en el instante justo después de cortar el hilo la velocidad angular de las barras es nula [math]\displaystyle{ (\dot{\theta}) }[/math]. Por tanto, la aceleración de G solo tiene componente tangencial, y se puede determinar a partir de la componente en esta dirección del TCM (que está libre de incógnitas de fuerza): [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: TQM}]_\mathrm{tangencial}} }[/math]

[math]\displaystyle{ \mathrm{TQM}]_\mathrm{tangencial} : (\searrow\ms\gs\sin\theta_0)=\ms\acc{G}{T} \quad \Rightarrow \quad \acc{G}{T}=(\searrow \gs\sin\theta_0) }[/math]




D6.4 Diagrama general de interacciones (DGI)

Cuando se trata de resolver problemas de dinámica de sistemas multisólido, una herramienta muy útil para llegar a definir una hoja de ruta adecuada es el diagrama general de interacciones (DGI). Se trata de una representación genérica de los sólidos del sistema y de las interacciones entre ellos y la referencia (que muy a menudo es el suelo). Cuando son interacciones de enlace, hay que hacer una descripción breve (por ejemplo, “articulación”, “enlace cilíndrico”, “rótula esférica”, “contacto puntual con deslizamiento”...) e indicar entre paréntesis cuántas incógnitas introducen (tal como se ha hecho en los ejemplos de la unidad D3).

La descripción de la distribución de velocidades del sistema y el DGI permiten hacer un recuento fácil del número de ecuaciones de que se dispone para resolver el problema, y del número de incógnitas (las asociadas a los GL y las que provienen de los enlaces), y ver si el problema es determinado o indeterminado.

Por otro lado, el DGI es una herramienta ágil para visualizar los subconjuntos de sólidos del sistema para los que la aplicación de los teoremas vectoriales haría aparecer la incógnita que se quiere calcular. Una vez descubiertos los subconjuntos que introducen menos incógnitas adicionales, es útil representar de manera precisa las interacciones externas sobre estos subconjuntos para acabar de establecer la estrategia adecuada (qué teorema aplicar, en qué punto, qué componente analizar...).

La sistemática que se propone para resolver problemas de dinámica, pues, se resume en los siguientes pasos:

  • descripción de la distribución de velocidades del sistema
  • diagrama general de interacciones
  • exploración de los subsistemas de sólidos para los que los teoremas incluyen las incógnitas a calcular
  • descripción precisa de las interacciones externas sobre estos subsistemas
  • elaboración de una hoja de ruta




D6.5 Ejemplos de sistemas multisólido

✏️ EJEMPLO D6.6: disco en cavidad cilíndrica


ExD6-6-1-esp.png
El disco homogéneo, de masa m y radio r, se mueve deslizándose sobre un suelo cilíndrico rugoso impulsado por un motor que actúa entre el disco y un brazo (de masa despreciable). Entre suelo y brazo hay un enlace de ranura sin fricción. El motor garantiza que la velocidad angular relativa entre disco y suelo se mantiene constante. Se trata de determinar la ecuación del movimiento para la coordenada [math]\displaystyle{ \theta }[/math], el valor del par motor que garantiza [math]\displaystyle{ \omega_0 }[/math] constante y la fuerza asociada a la ranura.

La descripción cinemática del sistema es:

ExD6-6-2-esp.png

AB:suelo,REL:brazo

[math]\displaystyle{ \velang{disco}{suelo}=\velang{disco}{AB}=\velang{disco}{REL}+\velang{}{ar}=(\otimes \omega_0)+(\odot\dot{\theta})=[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})] }[/math]


Cinemática del suelo rígido (sólido:brazo):

[math]\displaystyle{ \vel{G}{T}=\vel{O}{T}+\OGvec\times\velang{brazo}{T}=(\searrow \Rs)\times(\odot\dot{\theta})=(\nearrow\Rs\dot{\theta}) }[/math]


Cinemàtica del sólido rígido (sólido:disco):

[math]\displaystyle{ \vel{J}{T}=\vel{G}{T}+\GJvec \times \velang{disco}{T}=(\nearrow\Rs\dot{\theta})+(\searrow \rs)\times[\otimes(\omega_0-\dot{\theta})]=(\swarrow [\rs\omega_0-(\Rs +\rs)\dot{\theta}] }[/math]

ExD6-6-3-esp.png





Diagrama general de interacciones

(c.p.c.d.=contacto puntual con deslizamiento)

Es un sistema de dos GL ([math]\displaystyle{ \omega_0 }[/math] forzado, [math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math] libre) con 4 incógnitas de enlace. Por otro lado, contiene 2 sólidos, y los dos teoremas vectoriales generan 3 ecuaciones por sólido. Se trata de un problema determinado:

ecuaciones: 2 sólidos[math]\displaystyle{ \times \frac{3 \mathrm{ecs.}}{\mathrm{sólido}}=6 }[/math]ecs.

incógnitas: 2 asociadas a los GL + 4 de enlace= 6 inc.

Hoja de ruta para la ecuación del movimiento

Tanto el brazo como el disco tienen un movimiento que depende de [math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math]. Los sistemas en los que aparecerá [math]\displaystyle{ \ddot{\theta} }[/math] cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: disco, brazo, disco + brazo. Estas tres opciones se indican con líneas punteadas en los DGIs siguientes:

Los puntos de intersección de las líneas punteadas con las líneas continuas indican las interacciones externas al sistema (que son las únicas a tener en cuenta en los teoremas vectoriales). Las rojas corresponden a incógnitas. Por tanto, el número de incógnitas que aparecerán en los teoremas vectoriales para estas tres opciones son:

  • sistema: disco, 3inc. enlace [math]\displaystyle{ +\Gamma+\ddot{\theta}=5 }[/math] inc.
  • sistema: brazo, 3inc. enlace [math]\displaystyle{ +\Gamma+\ddot{\theta}=5 }[/math] inc.
  • sistema: disco + brazo, 2inc. enlace[math]\displaystyle{ +\ddot{\theta}=3 }[/math] inc.

Las tres ecuaciones que se generan aplicando los teoremas vectoriales a la opción (disco + brazo) permiten calcular las tres incógnitas, mientras que, en las otras dos opciones, el número de incógnitas supera al número de ecuaciones que se pueden generar. Para el sistema (disco + brazo), las interacciones externas son:

ExD6-6-5-neut.png
Ya que la ranura permite que el brazo se traslade en dirección 2 y gire en dirección 3 de manera independiente, la caracterización es inmediata, y conduce a una única componente de fuerza en dirección 1 (que es la dirección de la traslación impedida por el enlace).

La fuerza de fricción del suelo sobre el disco es opuesta a [math]\displaystyle{ \overline{\vs}_\Ts(\Js_\mathrm{disc}) }[/math].

Si se aplica el TCM, las dos incógnitas de enlace (F,N) aparecen en las dos componentes. Si se aplica el TMC en O, la F no aparece pero la N (asociada a la fricción) sí. Por tanto, hay que trabajar con los dos teoremas para determinar N y [math]\displaystyle{ \ddot{\theta} }[/math]: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA(disco+brazo), TQM}]_2, \text {TMC en } \Os]_3} }[/math]

Ya que O (fijo al suelo) no pertenece al disco, hay que hacer decomposición baricéntrica para calcular el momento cinético:


[math]\displaystyle{ \overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)=\overline{\mathrm{H}}_\mathrm{RTG}(\Gs)+\OGvec \times \ms \vel{G}{RTO=T}= \left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\dot{\theta}\right) +(\searrow \Rs )\times \ms(\nearrow \Rs \dot{\theta})=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2 +2\Rs^2)\dot{\theta}\right] }[/math]

[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \text{TCM}]_2: (\nwarrow \Ns)+(\searrow \ms\gs\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\nwarrow\searrow}=(\nwarrow \ms\Rs\dot{\theta}^2)\\ \text{TMC en }\Os]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \ms\gs\Rs\sin\theta)=\left[\odot \frac{1}{2}\ms(\rs^2+2\Rs^2)\ddot{\theta}\right] \end{array}\right\} \Rightarrow \left\{\begin{array}{l} \Ns=\ms(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta)\\ (\rs^2+2\Rs^2)\ddot{\theta}-2\mu(\Rs+\rs)\Rs\dot{\theta}^2 + 2\gs\left[\Rs\sin\theta-\mu(\Rs+\rs)\cos\theta\right]=0 \end{array}\right. }[/math]


Hoja de ruta para el par motor

Las opciones de sistema para calcular el par motor son dos: brazo, disco.

ExD6-6-6-esp.png

La fuerza normal asociada al contacto puntual con deslizamiento entre disco y suelo ya no es una incógnita, y por eso la intersección con esta línea está indicada con un punto negro.

En la opción brazo, el número de incógnitas es 4 (3 de enlace más el par motor). En la opción disco, se pueden reducir a 2: [math]\displaystyle{ \Gamma }[/math]=3 inc. La opción disco, pues, es más adecuada. La descripción de interacciones externas sobre el disco es:


ExD6-6-7-neut.png
Si se aplica el TMC al centro, las dos componentes de fuerza de enlace de la articulación no aparecen, y directamente se obtiene el par motor: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA disco, TMC en }\Gs]_3} }[/math]

[math]\displaystyle{ \text{TMC en }\Gs]_3: [\odot\mu\Ns(\Rs+\rs)]+(\otimes \Gamma)=\left(\odot \frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta}\right) }[/math]

[math]\displaystyle{ \hspace{2.5cm} \Gamma=\mu\Ns(\Rs+\rs)-\frac{1}{2}\ms\rs^2\ddot{\theta} }[/math]

Sustituyendo N y [math]\displaystyle{ \ddot{\theta} }[/math] por los resultados obtenidos antes:

[math]\displaystyle{ \Gamma=\mu\ms(\Rs+\rs)\frac{2\Rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta)+\ms\gs\frac{\Rs\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta }[/math]

Hoja de ruta para la fuerza asociada a la ranura

Los sistemas en los que aparecerá esta fuerza cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: brazo, disco + brazo:

ExD6-6-8-esp.png

El número de incógnitas en la opción (disco + brazo) es solo la de la fuerza que se quiere calcular. Esta fuerza es de dirección 2 (de acuerdo con el conjunto de interacciones externas sobre este sistema dibujado anteriormente). Por tanto: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA(disco+brazo), TCM}]_1} }[/math].


[math]\displaystyle{ \text{TQM}]_1: (\nearrow \Fs)+(\swarrow \ms\gs\sin\theta)=\ms\acc{G}{T}]_{\swarrow \nearrow}=(\nearrow \ms\Rs\ddot{\theta}) \quad \Rightarrow \quad \Fs=\ms(\Rs\ddot{\theta}+\gs\sin\theta) }[/math]

Sustituyendo [math]\displaystyle{ \ddot{\theta} }[/math] por la ecuación del movimiento:

[math]\displaystyle{ \Fs=2\mu\ms\Rs\frac{\Rs(\Rs+\rs)}{\rs^2+2\Rs^2}\left(\Rs\dot{\theta}^2+\gs\cos\theta\right)+\ms\gs\frac{\rs^2}{\rs^2+2\Rs^2}\sin\theta }[/math].



✏️ EJEMPLO D6.7: bote arrastrado por un barco


Un barco (representado simplemente como soporte) que se mueve a velocidad constante respecto al agua (considerada en reposo respecto al suelo) arrastra un bote de masa m y momento de inercia [math]\displaystyle{ \Is_\mathrm{G} }[/math]. El bote está articulado a un brazo de masa despreciable, que puede deslizar a lo largo de la guía lisa q-q’. Entre bote y agua hay fricción viscosa de constante c. Entre soporte y brazo hay dos muelles lineales, y entre brazo y bote hay una torsional. Todos los muelles son de comportamiento lineal. Se trata de determinar las ecuaciones del movimiento para las coordenadas [math]\displaystyle{ \theta }[/math] y x.

ExD6-7-1-esp.png

La cinemática del sistema respecto al agua (que es la misma que respecto al suelo) es:

ExD6-7-2-neut.png

[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \text{AB: agua }\\ \text{REL: soporte} \end{array}\right\} \vel{O}{agua}=\vel{O}{soporte}+\vel{O}{ar}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0) }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{Cinemático del sólido rígido (sólido:brazo, }\velang{brazo}{agua}=\overline{0}): \vel{G}{aigua}=\vel{O}{agua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0) }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{Cinemática del sólido rígido (sólido:bote ,}\velang{bote}{agua}=\otimes\dot{\theta}): \vel{C}{agua}=\vel{G}{agua}+ \GCvec\times\velang{bot}{agua}=(\uparrow \dot{\xs})+(\leftarrow\vs_0)+(\nearrow\es\dot{\theta}) }[/math]


Diagrama general de interacciones

El hecho de que el soporte tenga un movimiento predeterminado de translación indica que ha perdido 2 de los 3 GL del movimiento plano. Esto es equivalente a decir que sobre él hay un enlace que introduce 2 incógnitas y un actuador que garantiza la traslación constante. Se puede considerar que este enlace y este actuador actúan entre el barco y el agua (o el suelo, ya que están en reposo un respecto al otro).

ExD6-7-3-esp.png
Es un sistema de tres GL ([math]\displaystyle{ \vs_0 }[/math] forzado, [math]\displaystyle{ \dot{\xs} }[/math] y [math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math] libres) con 4 incógnitas de enlace. Por otro lado, contiene 3 sólidos, y los dos teoremas vectoriales generan 3 ecuaciones por sólido. Se trata de un problema determinado:

[math]\displaystyle{ \text{ecuaciones: 3 sólidos}\times\frac{\text{3 ecs.}}{\text{sólidos}}=9 \text{ ecs.} }[/math]

[math]\displaystyle{ \text{incógnitas: 3 asociadas a los GL + 6 de enlace = 9 inc.} }[/math]

Hoja de ruta para la ecuación del movimiento de la coordenada [math]\displaystyle{ \theta }[/math]

El único elemento cuyo movimiento depende de [math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math] es el bote. Por tanto, los sistemas en los que aparecerá cuando se apliquen los teoremas vectoriales tienen que incluirlo necesariamente: bote, bote + brazo, bote + brazo + soporte.

ExD6-7-4-esp.png

[math]\displaystyle{ \text{2 inc. enlace}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{4.5cm}\text{2 inc. enlace}+\ddot{\theta}+\ddot{\xs}=\text{4 inc.} \hspace{3.5cm} \text{2 inc. enlace}+\Fs_\mathrm{act}+ \ddot{\theta}+\ddot{\xs}= \text{5 inc.} }[/math]

Las dos primeras opciones son las más adecuadas. Las descripciones de las interacciones externas en los dos casos son:

SISTEMA:bote

ExD6-7-5-neut.png

SISTEMA:bote+brazo

ExD6-7-6-neut.png

Para el sistema bote, las dos componentes de enlace se pueden evitar si se aplica el TMC en G. En cambio, la aplicación del TMC en O al sistema (bote + brazo) solo permite eliminar la fuerza F pero no el momento M. Por tanto:[math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA bote, TMC en }\Gs]_3} }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{TMC a }\Gs]_3: (\odot\ks'\dot{\theta})+(\odot\cs\dot{\xs}\es\cos\theta)+(\odot\cs\es^2\dot{\theta})+(\otimes\cs\vs_0\es\sin\theta)=(\otimes\Is_\mathrm{G}\ddot{\theta}) }[/math]

[math]\displaystyle{ \hspace{2.5cm} \Is_\mathrm{G}\ddot{\theta}+ (\ks'+ \cs\es^2)\dot{\theta}+\cs\es(\dot{\xs}\cos\theta-\vs_0\sin\theta)=0 }[/math]


Hoja de ruta para la ecuación del movimiento de la coordenada x

Los dos elementos cuyo movimiento depende de [math]\displaystyle{ \dot{\xs} }[/math] son el bote y el brazo. Por tanto, los sistemas en los que aparecerá [math]\displaystyle{ \ddot{\xs} }[/math] cuando se apliquen los teoremas vectoriales son: bote, bote + brazo, brazo + soporte, bote + brazo + soporte.

ExD6-7-7-esp.png
ExD6-7-8-esp.png

Las dos últimas opciones incluyen una incógnita más (la fuerza del actuador), así que los sistemas a analizar se reducen a los dos primeros, para los que ya se han representado las interacciones externas antes.

La aceleración [math]\displaystyle{ \ddot{\xs} }[/math] es de dirección ortogonal al brazo y solo aparecerá en el TCM. Para el sistema bote, las dos componentes de enlace asociadas a la articulación entre bote y brazo tienen proyección en esta dirección. Para el sistema (bote+brazo), en cambio, en la dirección de no aparece ninguna incógnita de enlace. Por tanto: [math]\displaystyle{ \boxed{\text{Hoja de ruta: SISTEMA (bote+brazo), TQM}]_\updownarrow} }[/math]


[math]\displaystyle{ \text{TCM}]_\updownarrow:\left[\uparrow(\Fs_0-\ks\xs)\right]+ \left[\downarrow(\Fs_0+\ks\xs)\right]+(\downarrow\cs\dot{\xs})+(\downarrow \cs\es\dot{\theta}\cos\theta)=\ms\acc{G}{T}]_\updownarrow=(\uparrow \ms \ddot{\xs}) }[/math]

[math]\displaystyle{ \hspace{2.5cm} \ms\ddot{\xs}+\cs\dot{\theta}+2\ks\xs+\cs\es\dot{\theta} \cos\theta=0 }[/math]


© Universitat Politècnica de Catalunya. Todos los derechos reservados




<<< D5. Tensor de inercia

D7. Ejemplos de dinámica 3D >>>