Diferencia entre revisiones de «D5. Tensor de inercia»

De Mecánica
 
(No se muestran 12 ediciones intermedias de otro usuario)
Línea 105: Línea 105:
Cuando no es el caso, hay que proceder a la integración para obtenerlo. Si M es la masa total del sólido:  <math>\overline{\Os_\Rs\Gs}=\frac{1}{\mathrm{M}} \int_\mathrm{S}\mathrm{dm}(\Ps)\overline{\Os_\Rs\Ps}</math><br>
Cuando no es el caso, hay que proceder a la integración para obtenerlo. Si M es la masa total del sólido:  <math>\overline{\Os_\Rs\Gs}=\frac{1}{\mathrm{M}} \int_\mathrm{S}\mathrm{dm}(\Ps)\overline{\Os_\Rs\Ps}</math><br>


La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#D5.7 Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis|'''Tabla''']]</span> muestra el centro de masas de las geometrías más habituales. A partir de esta información y para sólidos S formados por varios de estos elementos <math>\mathrm{S}_\is</math>, la posición del centro de masas se puede hallar como media ponderada de la posición de cada <math>\mathrm{G}_\is</math>.
La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#D5.6 Cambio de base|'''Tabla''']]</span> muestra el centro de masas de las geometrías más habituales. A partir de esta información y para sólidos S formados por varios de estos elementos <math>\mathrm{S}_\is</math>, la posición del centro de masas se puede hallar como media ponderada de la posición de cada <math>\mathrm{G}_\is</math>.


<div>
====✏️ EJEMPLO D5.1: cáscara ====
====✏️ EJEMPLO D5.1: cáscara ====
------
------
Línea 126: Línea 127:


</small>
</small>
</div>


<div>
====✏️ EJEMPLO D5.2: placa doblada ====
====✏️ EJEMPLO D5.2: placa doblada ====
------
------
Línea 147: Línea 150:
:Por tanto: <math>(\xs_\mathrm{G},\ys_\mathrm{G})=\frac{36\sigma(3,3)\Ls^3+ 18\sigma (8,2)\Ls^3 + 18\sigma (2,4)\Ls^3}{36\Ls^2\sigma+18\Ls^2\sigma+ 18 \Ls^2 \sigma}=(4,3)\Ls.</math>
:Por tanto: <math>(\xs_\mathrm{G},\ys_\mathrm{G})=\frac{36\sigma(3,3)\Ls^3+ 18\sigma (8,2)\Ls^3 + 18\sigma (2,4)\Ls^3}{36\Ls^2\sigma+18\Ls^2\sigma+ 18 \Ls^2 \sigma}=(4,3)\Ls.</math>
</small>
</small>
</div>


<div>
====✏️ EJEMPLO D5.3: cilindro agujereado ====
====✏️ EJEMPLO D5.3: cilindro agujereado ====
------
------
Línea 168: Línea 173:
:<math>\zs_\mathrm{G}=\frac{\ms_\mathrm{macizo}\zs_\mathrm{macizo}- \ms_ \mathrm{agujero} \zs_\mathrm{agujero}}{\ms_\mathrm{macizo} -\ms_\mathrm{agujero}}= \frac{16\pi\Ls\rs^2\rho \cdot 2\Ls - 2\pi\Ls \rs^2 \rho \cdot 3\Ls}{16\pi\Ls\rs^2\rho-2\pi\Ls\rs^2\rho}=\frac{13}{7}\Ls.</math>
:<math>\zs_\mathrm{G}=\frac{\ms_\mathrm{macizo}\zs_\mathrm{macizo}- \ms_ \mathrm{agujero} \zs_\mathrm{agujero}}{\ms_\mathrm{macizo} -\ms_\mathrm{agujero}}= \frac{16\pi\Ls\rs^2\rho \cdot 2\Ls - 2\pi\Ls \rs^2 \rho \cdot 3\Ls}{16\pi\Ls\rs^2\rho-2\pi\Ls\rs^2\rho}=\frac{13}{7}\Ls.</math>
</small>
</small>
</div>




Línea 186: Línea 192:
Los elementos de <math>\mathrm{II}(\Qs)</math> en una base vectorial B de ejes 123 tienen que ver con la distribución de masa de S alrededor de unos ejes de coordenadas  con origen en '''Q''' ('''Figura D5.4'''):
Los elementos de <math>\mathrm{II}(\Qs)</math> en una base vectorial B de ejes 123 tienen que ver con la distribución de masa de S alrededor de unos ejes de coordenadas  con origen en '''Q''' ('''Figura D5.4'''):


[[Archivo:D5-4-neut-jana.png|thumb|center|1200px|link=]]
[[Archivo:D5-4-neut-jana.png|thumb|center|900px|link=]]
<center><small>'''Figura D5.4''' Tensor de inercia de un sólido</small></center><br>
<center><small>'''Figura D5.4''' Tensor de inercia de un sólido</small></center><br>


Línea 195: Línea 201:
<div>
<div>
=====💭 Demostración ➕=====
=====💭 Demostración ➕=====
<small>
<small>
Quan el moment cinètic d’un sòlid <math>\mathrm{S}</math> es refereix a un punt <math>\Qs</math> que pertany a aquest mateix sòlid, es pot aplicar la <span style="text-decoration: underline;"> [[C4. Cinemàtica del sòlid rígid#C4.1 Distribució de velocitats|'''cinemàtica de sòlid rígid''']]</span> per relacionar la velocitat de tots els punts de <math>\mathrm{S}</math> amb la del punt <math>\Qs</math>:<br>
Cuando el momento cinético de un sólido S se refiere a un punto '''Q''' que pertenece a este mismo sólido, se puede aplicar la <span style="text-decoration: underline;"> [[C4. Cinemática 3D del sólido rígido#C4.1 Distribución de velocidades|'''cinemática del sólido rígido''']]</span> para relacionar la velocidad de todos los puntos de S con la del punto '''Q''':


<math>\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \overline{\mathbf{Q P}} \times \mathrm{dm}(\mathbf{P}) \vel{P}{RTQ}</math><br>
<math>\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \overline{\mathbf{Q P}} \times \mathrm{dm}(\mathbf{P}) \vel{P}{RTQ}</math><br>
Línea 213: Línea 210:
<math>\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \QPvec \times (\QPvec \times \velang{S}{RTQ})\mathrm{dm}(\Ps)</math><br>
<math>\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \QPvec \times (\QPvec \times \velang{S}{RTQ})\mathrm{dm}(\Ps)</math><br>


 
Si se expresa el vector <math>\QPvec</math> en una base B de ejes (1,2,3):
Si s‘expressa el vector <math>\QPvec</math> en una base <math>\mathrm{B}</math> d’eixos (1,2,3):<br>
 


<math>\braq{\QPvec \times \velang{S}{RTQ}}{B}=\vector{\mathrm{QP}_1}{\mathrm{QP}_2}{\mathrm{QP}_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \vector{\xs_1}{\xs_2}{\xs_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{\xs_2\Omega_3-\xs_3\Omega_2}{\xs_3\Omega_1-\xs_1\Omega_3}{\xs_1\Omega_2-\xs_2\Omega_1}=\matriz{0}{-\xs_3}{\xs_2}{\xs_3}{0}{-\xs_1}{-\xs_2}{\xs_1}{0} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} ,</math><br>
<math>\braq{\QPvec \times \velang{S}{RTQ}}{B}=\vector{\mathrm{QP}_1}{\mathrm{QP}_2}{\mathrm{QP}_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \vector{\xs_1}{\xs_2}{\xs_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{\xs_2\Omega_3-\xs_3\Omega_2}{\xs_3\Omega_1-\xs_1\Omega_3}{\xs_1\Omega_2-\xs_2\Omega_1}=\matriz{0}{-\xs_3}{\xs_2}{\xs_3}{0}{-\xs_1}{-\xs_2}{\xs_1}{0} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} ,</math><br>
Línea 223: Línea 218:




Finalment: <math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\Qs)}{B}=\matriz{\int_{\mathrm{s}}(\xs_2^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_2^2)\mathrm{dm}(\Ps)} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{B}</math>
Finalmente: <math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\Qs)}{B}=\matriz{\int_{\mathrm{s}}(\xs_2^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_2^2)\mathrm{dm}(\Ps)} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{B}</math>
</small>
</small>
</div>
</div>


 
<div>
====✏️ Exemple D5.4: sòlid fet de partícules ====
====✏️ Ejemplo D5.4: sólido formado por de partículas ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-4-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-4-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|El sòlid rígid està format per sis partícules de massa m unides per barres rígides de massa negligible. En tractar-se d’una distribució de massa discreta, no cal fer cap integral per calcular el tensor d’inèrcia.
|El sólido rígido está formado por seis partículas de masa m unidas por barras rígidas de masa despreciable. Al tratarse de una distribución de masa discreta, no hay que hacer ninguna integral para calcular el tensor de inercia.
<br>
<br>


Els moments d’inèrcia del tensor a <math>\Os</math> per a la base 123 són:<br>
Los momentos de inercia del tensor en '''O''' para la base 123 son:
|}
|}


:<math>\mathrm{I}_{11}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{11}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribució de les partícules dels quadrants } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2
\bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>
Línea 249: Línea 244:


:<math>\mathrm{I}_{22}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{22}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2: 0\\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 0\\
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribució de les partícules dels quadrants } 13: 2 \cdot \ms(\sqrt{2}\Ls)^2
\bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms(\sqrt{2}\Ls)^2
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>
Línea 257: Línea 252:


:<math>\mathrm{I}_{33}=4\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{33}=4\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 0 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 0 \\
\bullet \text { contribució de les partícules dels quadrants } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2
\bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>




Els productes d’inèrcia són:<br>
Los productos de inercia son:<br>




:<math>\mathrm{I}_{12}=0 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{12}=0 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2 \text{i l'eix} 3: 0 \text{ (perquè } \xs_1=0)\\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2 \text{y el eje} 3: 0 \text{ (porque } \xs_1=0)\\
\bullet \text { contribució de les partícules dels quadrants } 13: 0 \text{ (perquè } \xs_2=0)
\bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 0 \text{ (porque } \xs_2=0)
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>
Línea 275: Línea 270:


:<math>\mathrm{I}_{13}=2\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{13}=2\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2 \text{ i l'eix } 3 : \xs_1=0 \Rightarrow 0 \\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2 \text{ y el eje } 3 : \xs_1=0 \Rightarrow 0 \\
\bullet \text { contribució de la partícula del quadrant }1^+3^-: \xs_1=\Ls, \xs_3=-\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribución de las partículas del cuadrante }1^+3^-: \xs_1=\Ls, \xs_3=-\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2 \\
\bullet \text { contribució de la partícula del quadrant }1^-3^+: \xs_1=-\Ls, \xs_3=\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2
\bullet \text { contribución de las partículas del cuadrante }1^-3^+: \xs_1=-\Ls, \xs_3=\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>
Línea 283: Línea 278:


:<math>\mathrm{I}_{23}=0 \left\{\begin{array}{l}
:<math>\mathrm{I}_{23}=0 \left\{\begin{array}{l}
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 2: 0 \text{ (perquè} \xs_3=0)\\
\bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 0 \text{ (porque} \xs_3=0)\\
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 0 \text{ (perquè} \xs_2=0)\\
\bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 0 \text{ (porque} \xs_2=0)\\
\bullet \text { contribució de les partícules dels quadrants } 13: 0 \text{ (perquè} \xs_2=0)\\
\bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 0 \text{ (porque} \xs_2=0)\\
\end{array}\right.
\end{array}\right.
</math><br>
</math><br>




:Finalment:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4} \ms \Ls^2</math>
:Finalmente:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4} \ms \Ls^2</math>
</small>
</small>
</div>




------------
------------


 
La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Tensor de inercia#D5.6 Cambio de base|'''Tabla''']]</span> recoge información sobre momentos y productos de inercia de sólidos continuos (no formados por partículas, como el del <span style="text-decoration: underline;">[[D5. Tensor de inercia#✏️ EJEMPLO D5.3: cilindro agujereado|'''EJEMPLO D5.3 ''']]</span>) de geometría sencilla.
La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis|'''Taula''']]</span> recull informació sobre moments i productes d’inèrcia de sòlids continus (no formats per partícules, com el de l’<span style="text-decoration: underline;">[[D5. Geometria de masses#✏️ EXEMPLE D5.3: cilindre foradat|'''exemple D5.3 ''']]</span>) de geometria senzilla.




Línea 303: Línea 298:
--------------
--------------


==D5.3 Eixos principals d'inèrcia==
==D5.3 Ejes principales de inercia==
La matriu <math>\mathrm{II}(\Qs)</math> canvia d’aspecte quan es canvia de base:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}1} \neq \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}2}</math>. Si es treballa en la base pròpia BP de la matriu (la que té els eixos en la direcció dels vectors propis), <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP}</math> és diagonal:<br>


La matriz <math>\mathrm{II}(\Qs)</math> cambia de aspecto cuando se cambia de base: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}1} \neq \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}2}</math>. Si se trabaja en la base propia BP de la matriz (la que tiene los ejes en la dirección de los vectores propios), <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP}</math> es diagonal:


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}}.</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}}.</math><br>


 
Las direcciones de la base BP que pasan por '''Q''' se llaman '''direcciones principales de inercia para el punto Q (DPI para Q)''' o ejes '''principales de inercia''' (la palabra “eje” da a entender que es una dirección que pasa por un punto concreto), y los '''momentos de inercia correspondientes son los momentos principales para el punto Q'''. Si la velocidad angular <math>\velang{S}{Gal}</math> es paralela a uno de los ejes principales, el momento cinético <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTQ}(\Qs)</math> y la velocidad angular <math>\velang{S}{Gal}</math> son paralelos ('''Figura D5.5''').
Les direccions de la base BP que passen per <math>\Qs</math> s’anomenen '''direccions principals d’inèrcia''' ('''DPI per a''' <math>\Qs</math>) '''per al punt''' <math>\Qs</math> o '''eixos principals d’inèrcia''' (la paraula “eix” dóna a entendre que passa per un punt concret). Els moments d’inèrcia corresponents als eixos principals són els '''moments principals per al punt''' <math>\Qs</math>. Si la velocitat angular <math>\velang{S}{Gal}</math> és paral·lela a una dels eixos principals, el moment cinètic <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTQ}(\Qs)</math> i la velocitat angular <math>\velang{S}{Gal}</math> són paral·lels ('''Figura D5.5''').<br>




[[Fitxer:D5-5-cat.png|thumb|center|350px|link=]]
[[Archivo:D5-5-esp.png|thumb|center|350px|link=]]
<center><small>'''Figura D5.5''' Moment cinètic quan la direcció de la velocitat angular és la d’un DPI
<center><small>'''Figura D5.5''' Momento cinético cuando la dirección de la velocidad angular es la de una DPI </small></center><br>
</small></center><br>




====✏️ Exemple D5.5: sòlid fet de partícules ====
====✏️ EJEMPLO D5.5: sólido hecho de partículas ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-5-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-5-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|Considerem una rotació general del sòlid discret de l’<span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#✏️ Exemple D5.4: sòlid fet de partícules|'''exemple D5.4 ''']]</span>. El moment cinètic no resulta paral·lel a la velocitat angular:
|Consideremos una rotación general <math>\velang{S}{Gal}</math> del sólido discreto del <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Tensor de inercia#✏️ Ejemplo D5.4: sólido formado por de partículas|'''EJEMPLO D5.4 ''']]</span>. El momento cinético no resulta paralelo a la velocidad angular:
<br>


<math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4}\ms \Ls^2 \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{6\Omega_1 + 2\Omega_3}{6\Omega_2}{2\Omega_1 + 4\Omega_3}\ms \Ls^2 </math><br>
<math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4}\ms \Ls^2 \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{6\Omega_1 + 2\Omega_3}{6\Omega_2}{2\Omega_1 + 4\Omega_3}\ms \Ls^2 </math><br>


 
El aspecto del tensor <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}</math>, sin embargo, pone de manifiesto que la dirección 2 es DPI para el punto O. Por tanto, si la velocidad angular <math>\velang{S}{Gal}</math> tiene esta dirección, <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)</math> es paralelo a <math>\velang{S}{Gal}</math>:
L’aspecte del tensor <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}</math> però, posa de manifest que la direcció 2 és DPI. Per tant, si la velocitat angular <math>\velang{S}{Gal}</math> té aquesta direcció,<math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)</math> serà paral·lel a <math>\velang{S}{Gal}</math>:
|}
|}


:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{\Omega_2}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{0}{6\Omega_2}{0} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) \parallel \velang{S}{T}  </math><br>
:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{\Omega_2}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{0}{6\Omega_2}{0} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) \parallel \velang{S}{T}  </math><br>


 
:Si <math>\velang{S}{Gal}</math> es de dirección 1 o 3, el paralelismo entre <math>\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> y <math>\velang{S}{Gal}</math> se pierde:
:Si <math>\velang{S}{Gal}</math> és de direcció 1 o 3, el paral·lelisme entre <math>\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> i <math>\velang{S}{Gal}</math> és perd:<br>




:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{\Omega_1}{0}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{6\Omega_1}{0}{2\Omega_1} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> en el quadrant <math>1^+3^-</math><br>
:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{\Omega_1}{0}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{6\Omega_1}{0}{2\Omega_1} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> en el cuadrante <math>1^+3^-</math><br>




:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{0}{\Omega_3} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{2\Omega_3}{0}{4\Omega_3} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> en el quadrant <math>1^-3^+</math><br>
:<math>\braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{0}{\Omega_3} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{2\Omega_3}{0}{4\Omega_3} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad  \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)</math> en el cuadrante <math>1^-3^+</math><br>
</small>
</small>


Línea 349: Línea 339:
-------------
-------------


==D5.4 Algunes propietats rellevants del tensor d’inèrcia==
==D5.4 Algunas propiedades relevantes del tensor de inercia==
 
Cuando se trata de calcular el tensor de inercia de un sólido, es necesario hacer una evaluación cualitativa antes de recurrir a la <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#Cambio de base|'''Tabla''']]</span>, ya que en ésta solo se recoge una información mínima (no se da nunca la expresión de un tensor entero). En esta sección se presentan algunas propiedades generales que facilitan esta evaluación.
 
Quan es tracta de calcular el tensor d’inèrcia d’un sòlid, és necessari fer-ne una avaluació qualitativa abans de recórrer a la <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis|'''Taula''']]</span>, doncs en aquesta només s’hi recull una informació mínima (no es dóna mai l’expressió d’un tensor sencer). En aquesta secció es presenten algunes propietats generals que faciliten aquesta avaluació.<br>
Quan es tracta de calcular el tensor d’inèrcia d’un sòlid, és necessari fer-ne una avaluació qualitativa abans de recórrer a la <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis|'''Taula''']]</span>, doncs en aquesta només s’hi recull una informació mínima (no es dóna mai l’expressió d’un tensor sencer). En aquesta secció es presenten algunes propietats generals que faciliten aquesta avaluació.<br>


'''Propietat 1:''' En un sòlid pla ('''Figura D5.6'''), la direcció perpendicular (direcció k) al sòlid és sempre principal d’inèrcia (<math>\mathrm{I}_\mathrm{ik}=\mathrm{I}_\mathrm{jk}=0</math>) per a qualsevol punt <math>\Qs</math>, i el moment d’inèrcia corresponent és suma dels altres dos (pel teorema de Pitàgores):<br>
'''Propiedad 1:''' En un sólido plano ('''Figura D5.6'''), la dirección perpendicular al sólido (dirección k) es siempre principal de inercia (<math>\mathrm{I}_\mathrm{ik}=\mathrm{I}_\mathrm{jk}=0</math>) para cualquier punto '''Q''', y el momento de inercia correspondiente es suma de los otros dos (por el teorema de Pitágoras):  


[[Fitxer:D5-6-cat-ana.png|thumb|center|700px|link=]]
[[Archivo:D5-6-esp-jana.png|thumb|center|700px|link=]]
<center><small>'''Figura D5.6'''  Sòlid pla
<center><small>'''Figura D5.6'''  Sólido plano</small></center><br>
</small></center><br>


'''Propietat 2''': En un sòlid pla ('''Figura D5.7'''), el signe de la contribució de cada quadrant ij al producte d’inèrcia <math>\mathrm{I}_\mathrm{ij}(\Qs)</math> és:
'''Propiedad 2''': En un sólido plano ('''Figura D5.7'''), el signo de la contribución de cada cuadrante ij al producto de inercia <math>\mathrm{I}_\mathrm{ij}(\Qs)</math> es:


[[Fitxer:D5-7-cat-ana.png|thumb|center|700px|link=]]
[[Archivo:D5-7-esp-jana.png|thumb|center|700px|link=]]
<center><small>'''Figura D5.7'''  Sòlid pla
<center><small>'''Figura D5.7'''  Sólido plano</small></center><br>
</small></center><br>
 
'''Propietat 3''': En qualsevol sòlid, si hi ha simetria respecte del pla ij que passa per un punt <math>\Qs</math> ('''Figura D4.8'''), la
direcció k és principial d’inèrcia per a qualsevol punt d’aquest pla:<br>


'''Propiedad 3''': En cualquier sólido, si hay simetría respecto al plano ij que pasa por un punto '''Q''' ('''Figura D4.8'''), la dirección k es principal de inercia para cualquier punto de este plano:


<math>\left.\begin{array}{l}
<math>\left.\begin{array}{l}
Línea 373: Línea 362:
\xs_\ks(\Ps)=\xs_\ks (\Ps^{\prime})
\xs_\ks(\Ps)=\xs_\ks (\Ps^{\prime})
\end{array}\right\} \Rightarrow\left\{\begin{array}{l}
\end{array}\right\} \Rightarrow\left\{\begin{array}{l}
\mathrm{I}_\mathrm{i k}(\Qs \in \text { pla de simetria })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\is(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0 \\
\mathrm{I}_\mathrm{i k}(\Qs \in \text { plano de simetría })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\is(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0 \\
\mathrm{I}_\mathrm{j k}(\Qs \in \text { pla de simetria })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\js(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0
\mathrm{I}_\mathrm{j k}(\Qs \in \text { plano de simetría })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\js(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0
\end{array}\right.</math><br>
\end{array}\right.</math><br>


[[Fitxer:D5-8-cat.png|thumb|center|400px|link=]]
[[Archivo:D5-8-esp.png|thumb|center|400px|link=]]
<center><small>'''Figura D5.7''' Sòlid amb pla de simetria ij
<center><small>'''Figura D5.7''' Sólido con plano de simetría ij</small></center><br>
</small></center><br>




====✏️ Exemple D5.6: sòlid pla ====
<div>
====✏️ EJEMPLO D5.6: sólido plano ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-6-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-6-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|El sòlid pla està constituït per tres barres homogènies del mateix material unides a un marc de massa negligible.<br>
|El sólido plano está formado por tres barras homogéneas del mismo material unidas a un marco de masa despreciable.<br>
* figura plana continguda en el pla 23: per la <u>propietat 1</u>, la direcció 1 és DPI, i <math>\mathrm{I}_{11}=\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33} </math>.<br>
* figura plana contenida en el plano 23: por la <u>propiedad 1</u>, la dirección 1 es DPI, y <math>\mathrm{I}_{11}=\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33} </math>.


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{\mathrm{I}_{23}}{0}{\mathrm{I}_{23}}{\mathrm{I}_{33}}</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{\mathrm{I}_{23}}{0}{\mathrm{I}_{23}}{\mathrm{I}_{33}}</math><br>


* per la <u>propietat 3</u>, ja que el pla 13 és de simetria, la direcció 2 és DPI:<br>
* por la <u>propiedad 3</u>, ya que el plano 13 es de simetría, la dirección 2 es DPI:


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}}</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}}</math><br>
|}
:Si tenemos en cuenta que la barra central no contribuye al momento de inercia <math>\mathrm{I}_{33}</math> porque está sobre el eje 3 y su distancia a éste es cero, es fácil ver que <math>\mathrm{I}_{22}>\mathrm{I}_{33}</math>.


|}
:Si tenim en compte que la barra central no contribueix al moment d’inèrcia <math>\mathrm{I}_{33}</math> perquè està al damunt de l’eix 3 i la seva distància a aquest és zero, és fàcil veure que <math>\mathrm{I}_{22}>\mathrm{I}_{33}</math>
.
</small>
</small>
 
</div>


-------------
-------------




'''Propietat 4:''' Quan un sòlid té dos moments principals d’inèrcia (segons direccions ortogonals) iguals per a un punt <math>\Os</math> (<math>\Is_\mathrm{ii} (\Os) = \Is_\mathrm{jj}(\Os) \equiv \Is , \Is_\mathrm{ij} (\Os)= 0 </math>), el seu tensor d’inèrcia a <math>\Os</math> és invariant sota rotacions al voltant de la direcció k:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k}</math>. En efecte:<br>
'''Propiedad 4:''' Cuando un sólido tiene dos momentos principales de inercia (según direcciones ortogonales) iguales para un punto '''O''' (<math>\Is_\mathrm{ii} (\Os) = \Is_\mathrm{jj}(\Os) \equiv \Is , \Is_\mathrm{ij} (\Os)= 0 </math>), su tensor de inercia en '''O''' es invariante bajo rotaciones alrededor de la dirección k: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k}</math>. En efecto:


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{kk}}</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{kk}}</math><br>


 
Para relacionar <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}</math> y <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k}</math>, solo hay que transformar el cuadrante superior izquierdo (ya que el eje k es el mismo). Si <math>[\mathrm{S}]</math> es la matriz de cambio de base <math>(\is,\js) \rightarrow (\is',\js'):</math>
Per trobar <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k}</math>, només cal transformar el quadrant superior esquerre (ja que l’eix k és el mateix). Si <math>[\mathrm{S}]</math> és la matriu canvi de base <math>(\is,\js) \rightarrow (\is',\js'):</math><br>
 


<math>\left[\begin{array}{l}
<math>\left[\begin{array}{l}
\text { quadrant } \\
\text { cuadrante } \\
\text { superior } \\
\text { superior } \\
\text { esquerre }
\text { izquierdo }
\end{array}\right]_{\is' \js'}=[\mathrm{S}]^{-1}\left[\begin{array}{ll}
\end{array}\right]_{\is' \js'}=[\mathrm{S}]^{-1}\left[\begin{array}{ll}
\mathrm{I} & 0 \\
\mathrm{I} & 0 \\
Línea 429: Línea 416:
\end{array}\right] \text {. }</math><br>
\end{array}\right] \text {. }</math><br>


El sólido es un '''rotor simétrico para el punto O'''. Si su velocidad angular está contenida en el plano ij o es de dirección k, el momento cinético en <math>\Os ( \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os))</math> y la velocidad angular <math>\velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal})</math> son paralelos.
<br>


El sòlid és un '''rotor simètric per al punt''' <math>\Os</math>. Si la seva velocitat angular està continguda en el pla ij o és de direcció k, el moment cinètic a <math>\Os ( \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os))</math> i la velocitat angular <math>\velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal})</math> són paral·lels.
<div>
<br>


====✏️ Exemple D5.7: rotor simètric ====
====✏️ EJEMPLO D5.7: rotor simétrico ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-7-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-7-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|El sòlid rígid homogeni està format per dues plaques triangulars idèntiques.<br>
|El sólido rígido homogéneo está formado por dos placas triangulares idénticas.<br>
* figura plana continguda en el pla 12: per la <u>propietat 1</u>, la direcció 3 és DPI, i :<math>\mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} </math>.<br>
* figura plana contenida en el plano 12: por la <u>propiedad 1</u>, la dirección 3 es DPI, y <math>\mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} </math>.


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math><br>
Línea 446: Línea 434:
<math>\mathrm{I}_{33}(\Os)=\mathrm{I}_{11}(\Os)+\mathrm{I}_{22}(\Os), \mathrm{I}_{13}(\Os)=\mathrm{I}_{23}(\Os)=0.</math>
<math>\mathrm{I}_{33}(\Os)=\mathrm{I}_{11}(\Os)+\mathrm{I}_{22}(\Os), \mathrm{I}_{13}(\Os)=\mathrm{I}_{23}(\Os)=0.</math>
|}
|}
:Pel que fa als moments d’inèrcia en els eixos 1 i 2, és fàcil veure que són iguals: les distàncies a l’eix 1 i a l’eix 2 dels dm del triangle situat al quadrant dret inferior (<math>\mathrm{dm}(\Ps)</math>) són iguals a les distàncies a l’eix 2 i a l’eix 1, respectivament, dels dm del triangle situat al quadrant esquerre inferior (<math>\mathrm{dm}(\Ps')</math>):<br>
:En lo que se refiere a los momentos de inercia en los ejes 1 y 2, es fácil ver que son iguales: las distancias al eje 1 y al eje 2 de los dm del triángulo situado en el cuadrante derecho inferior (<math>\mathrm{dm}(\Ps)</math>) son iguales a las distancias al eje 2 y al eje 1, respectivamente, de los dm del triángulo situado en el cuadrante izquierdo inferior (<math>\mathrm{dm}(\Ps')</math>):<br>


{|
{|
|[[Fitxer:ExD5-7-2-neut.png|thumb|center|220px|link=]]
|[[Archivo:ExD5-7-2-neut.png|thumb|center|220px|link=]]
|<math>
|<math>
\left.\begin{array}{l}
\left.\begin{array}{l}
Línea 457: Línea 445:
</math><br>
</math><br>


 
:Por otro lado:<br>
:Per altra banda:<br>
 


:<math>
:<math>
Línea 468: Línea 454:
</math>
</math>
|}
|}
:Finalment:
:Finalmente:
[[Fitxer:ExD5-7-3-neut.png|thumb|center|220px|link=]]
[[Archivo:ExD5-7-3-neut.png|thumb|center|220px|link=]]


:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}}</math><br>
:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}}</math><br>


:Es tracta d’un <u>rotor simètric</u> (propietat 4). Per tant, el tensor d’inèrcia a <math>\Os</math> és invariant sota rotació de la base al voltant de l’eix 3: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{1'2'3'}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{123}</math><br>
:Se trata de un <u>rotor simétrico</u> (propiedad 4). Por tanto, el tensor de inercia en '''O''' es invariante bajo rotación de la base alrededor del eje 3: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{1'2'3'}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{123}</math>.


:L’aspecte qualitatiu de <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}</math> posa de manifest que <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)</math> és paral·lel a <math>\velang{S}{RTO}</math> quan aquesta està continguda en el pla 12 o és de direcció 3:<br>
:El aspecto cualitativo de <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}</math> pone de manifiesto que <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)</math> es paralelo a <math>\velang{S}{RTO}</math> cuando ésta está contenida en el plano 12 o es de dirección 3:<br>


:<math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{0}=\vector{\Is \Omega_1}{\Is \Omega_2}{0} \quad , \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{0}{0}{\Omega_3}=\vector{0}{0}{2\Is \Omega_3}</math>.
:<math>\braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{0}=\vector{\Is \Omega_1}{\Is \Omega_2}{0} \quad , \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{0}{0}{\Omega_3}=\vector{0}{0}{2\Is \Omega_3}</math>.
</small>
</small>
 
</div>


------------
------------


'''Propiedad 5''': Cuando un sólido tiene tres o más momentos de inercia en un mismo plano ij iguales para un punto '''O''', '''también es un rotor simétrico para O''': <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k}</math>. La demostración es más larga que la de la propiedad 4, y se omite.


'''Propietat 5''': Quan un sòlid té tres o més moments d’inèrcia en un mateix pla ij iguals per a un punt <math>\Os</math>, '''també és un rotor simètric per a''' <math>\Os</math>:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k'}</math>. La demostració és més llarga que la de la propietat 4, i s’omet.<br>
====✏️ EJEMPLO D5.8: rotor simétrico ====
 
====✏️ Exemple D5.8: rotor simètric ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-8-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-8-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|El sòlid està format per tres plaques hexagonals homogènies i idèntiques.<br>
|El sólido está formado por tres placas hexagonales homogénea y idénticas. <br>
* figura plana continguda en el pla 12: per la '''propietat 1''', la direcció 3 és DPI, i <math>\mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} </math>.<br>
* figura plana contenida en el plano 12: por la '''propiedad 1''', la dirección 3 es DPI, y <math>\mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} </math>.<br>


<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math><br>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math><br>


|}
|}
[[Fitxer:ExD5-8-2-neut.png|thumb|right|180px|link=]]
[[Archivo:ExD5-8-2-neut.png|thumb|right|180px|link=]]
:* simetria respecte del pla 23: per la '''propietat 3''', <math>\Is_{12} = 0</math>.
:* simetría respecto al plano 23: por la '''propiedad 3''', <math>\Is_{12} = 0</math>.


<center>
<center>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math></center>
<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}</math></center>


: A banda d’això, no és fàcil avaluar a simple vista quin dels dos moments d’inèrcia <math>\Is_{11}</math>, <math>\Is_{22}</math> és més gran.  
: Por otro lado, no es fácil evaluar a simple vista cuál de los dos momentos de inercia <math>\Is_{11}</math>, <math>\Is_{22}</math> es mayor. Pero hay tres ejes coplanarios que generan la misma distribución de masa a lado y lado, y por tanto se puede asegurar que los momentos de inercia respecto a estos ejes son iguales.


:Però hi ha tres eixos coplanaris que generen la mateixa dstribució de massa a banda i banda i per tant es pot assegurar que els moments d’inèrcia respecte d’aquests eixos són iguals.<br>
: Por la '''propiedad 5''', se trata de un rotor simétrico. Así pues, todas las direcciones del plano 12 que pasan por '''G''' son principales con el mismo momento de inercia.
 
:Per la '''propietat 5''', es tracta d’un rotor simètric. Així doncs, totes les direccions del pla 12 que passen per <math>\Gs</math> són pricipials amb el mateix moment d’inèrcia.
</small>




Línea 515: Línea 497:




'''Propietat 6''': Quan un sòlid té els tres moments principals d’inèrcia (segons direccions ortogonals) iguals per a un punt <math>\Os</math>, el seu tensor d’inèrcia a <math>\Os</math> és invariant sota canvi de base: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k'}</math>. El sòlid és un '''rotor esfèric per al punt''' <math>\Os</math>, i el vector moment cinètic a <math>\Os</math> i la velocitat angular sempre són paral·lels:  <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os) \parallel \velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal}).</math><br>
'''Propiedad 6''': Cuando un sólido tiene los tres momentos principales de inercia (según direcciones ortogonales) iguales para un punto '''O''', su tensor de inercia en '''O''' es invariante bajo cambio de base: <math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k'}</math>. El sólido es un '''rotor esférico para el punto O''', y el vector momento cinético en '''O''' y la velocidad angular siempre son paralelos:  <math>\overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os) \parallel \velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal}).</math>.


====✏️ Exemple D5.9: rotor esfèric ====
====✏️ EJEMPLO D5.9: rotor esférico ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-9-1-neut.png|thumb|center|200px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-9-1-neut.png|thumb|center|200px|link=]]
|El sòlid està format per una anella homogènia, de massa 2m, i una partícula <math>\Ps</math> de massa m. Les barres que uneixen aquests elements són de massa negligible.<br>
|El sólido está formado por una anilla homogénea, de masa 2m, y una partícula '''P''' de masa m. Las barras que unen estos elementos son de masa despreciable.<br>
 


El tensor a <math>\mathbf{C}</math> és la suma de dos tensors:
El tensor en '''C''' es la suma de dos tensores:


<math>\mathrm{II}(\mathbf{C})=\mathrm{II}^{\mathrm{part}}(\mathbf{C})+\mathrm{II}^{\mathrm{anilla}}(\mathbf{C})</math>.


<math>\mathrm{II}(\mathbf{C})=\mathrm{II}^{\mathrm{part}}(\mathbf{C})+\mathrm{II}^{\mathrm{anella}}(\mathbf{C})</math>.


 
El de la partícula es inmediato:  
El de la partícula és immediat:




Línea 543: Línea 523:


|}
|}
:Ja que l’anella és un sòlid pla I simètric respecte de l’eix 1 o del 2, la <u>propietat 1</u> i la <u>propietat 3</u> condueixen a:<br>
:Ya que la anilla es un sólido plano y simétrico respecto al eje 1 o el 2, la <u>propiedad 1</u> y la <u>propiedad 3</u> conducen a:




Línea 549: Línea 529:




:El sòlid és un rotor simètric per a <math>\Cs</math> ja que dos moments principals iguals:<br>
:El sólido es un rotor simétrico para '''C''' ya que tiene dos momentos principales iguales:<br>




Línea 555: Línea 535:




:L’expressió quantitativa del tensor no requereix acudir a les taules:<br>
:La expresión cuantitativa del tensor no requiere acudir a las tablas: <br>




Línea 566: Línea 546:




:Es tracta d’un rotor esfèric , i per tant <math>\overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs)</math> sempre és paral·lel a <math>\velang{S}{T}</math> : <math>\overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs)=\Is\Is(\Cs) \velang{S}{T}=2\ms\Rs^2\velang{S}{T}</math>.
:Se trata de un rotor esférico, y por tanto <math>\overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs)</math> siempre es paralelo a <math>\velang{S}{T}</math>: <math>\overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs)=\Is\Is(\Cs) \velang{S}{T}=2\ms\Rs^2\velang{S}{T}</math>.
</small>
</small>


Línea 574: Línea 554:


==D5.5 Teorema de Steiner==
==D5.5 Teorema de Steiner==
El tensor d’inèrcia d’un sòlid en una base B i per a un punt <math>\Ps</math> o per a un punt <math>\Qs</math> no la mateixa expressió: <math>\Is\Is(\Ps) \neq \Is\Is(\Qs)</math> . La relació entre els dos es pot trobar mitjançant el Teorema de Steiner, que es demostra immediatament a partir de la <span style="text-decoration: underline;"> [[D4. Teoremes vectorials#D4.8 Descomposició baricèntrica del moment cinètic|'''descomposició baricèntrica ''']]</span> del moment cinètic:<br>
 
El tensor de inercia de un sólido en una base B y para un punto '''P''' o para un punto '''Q''' no tiene la misma expresión: <math>\Is\Is(\Ps) \neq \Is\Is(\Qs)</math>. La relación entre los dos se puede hallar mediante el Teorema de Steiner, que se demuestra inmediatamente a partir de la <span style="text-decoration: underline;"> [[D4. Teoremas vectoriales#D4.8 Descomposición baricéntrica del momento cinético|'''descomposición baricéntrica ''']]</span> del momento cinético:


<math>\Is\Is(\Qs)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Qs)</math> , <br>
<math>\Is\Is(\Qs)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Qs)</math> , <br>


on <math>\Is\Is^\oplus(\Qs)</math> és el tensor d’una partícula de massa igual a la del sòlid i situada al centre de masses <math>\Gs</math>.<br>
donde <math>\Is\Is^\oplus(\Qs)</math> es el tensor de una partícula de masa igual a la del sólido y situada en el centro de masas G.


Si s’aplica el teorema a dos punts diferents i es combinen les equacions, s’arriba a la relació entre <math>\Is\Is(\Ps)</math> i <math>\Is\Is(\Qs)</math> :<br>
Si se aplica el teorema a dos puntos distintos y se combinan las ecuaciones, se llega a la relación entre <math>\Is\Is(\Ps)</math> y <math>\Is\Is(\Qs)</math>:




Línea 591: Línea 572:




====✏️ Exemple D5.10: barres paral·leles ====
====✏️ EJEMPLO D5.10: barras paralelas ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-10-1-neut.png|thumb|center|250px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-10-1-neut.png|miniaturadeimagen]]
|El sòlid està format per dues barres curtes i una de llarga, homogènies, de la mateixa densitat lineal, i unides a un marc de massa negligible. Es tracta de trobar l’aspecte qualitatiu del tensor d’inèrcia al punt <math>\Os</math>.<br>
|El sólido está formado por dos barras cortas y una larga, homogéneas, de la misma densidad lineal, y unidas a un marco de masa despreciable. Se trata de hallar el aspecto cualitativo del tensor de inercia en el punto '''O'''.<br>
 
 
Pel fet de ser un sòlid pla: <math>\Is_{11}=\Is_{22}+\Is_{33}</math> , <math>\Is_{12}=\Is_{13}=0</math>. En l’anàlisi del tensor d’inèrcia, és útil considerar la barra llarga com a dues de curtes. Les dues barres situades als quadrants superiors tenen el mateix moment d’inèrcia respecte de de l’eix 2 i de l’eix 3 <math> \left(\Is_{22}^{\mathrm{quad.sup.}}=\Is_{33}^{\mathrm{quad.sup.}} \right)</math>, però les que es troben als quadrants inferiors estan més allunyades de l’eix 2 que de l’eix 3 <math>\left( \Is_{22}^{\mathrm{quad.inf.}}>\Is_{33}^{\mathrm{quad.inf.}} \right)</math>. Per tant: <math>\Is_{22}>\Is_{33}</math>.


Por ser un sólido plano: <math>\Is_{11}=\Is_{22}+\Is_{33}</math>, <math>\Is_{12}=\Is_{13}=0</math>. En el análisis del tensor de inercia, es útil considerar la barra larga como dos cortas. Las dos barras situadas en los cuadrantes superiores tienen el mismo momento de inercia respecto al eje 2 y al eje 3 <math> \left(\Is_{22}^{\mathrm{quad.sup.}}=\Is_{33}^{\mathrm{quad.sup.}} \right)</math>, pero las que se encuentran en los cuadrantes inferiores estan más alejadas del eje 2 que del eje 3 <math>\left( \Is_{22}^{\mathrm{quad.inf.}}>\Is_{33}^{\mathrm{quad.inf.}} \right)</math>. Por tanto: <math>\Is_{22}>\Is_{33}</math>.
|}
|}
:En no haver-hi simetria respecte de l’eix 3, és difícil veure el signe del producte d’inèrcia <math>\Is_{23}</math> . Per tant:<br>
:Al no haber simetría respecto al eje 3, es difícil ver el signo del producto de inercia <math>\Is_{23}</math>. Por tanto:
 


:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\Is_{22}+\Is_{33}}{0}{0}{0}{\Is_{22}}{\Is_{23}}{0}{\Is_{23}}{\Is_{33}}</math>.<br>
:<math>\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\Is_{22}+\Is_{33}}{0}{0}{0}{\Is_{22}}{\Is_{23}}{0}{\Is_{23}}{\Is_{33}}</math>.<br>




:El signe de <math>\Is_{23}</math> es pot deduir molt fàcilment si es refereix el tensor <math>\Is\Is(\Os)</math> als tensors de les quatre barres idèntiques al seu centre de masses per mitjà del teorema de Steiner:<br>
:El signo de <math>\Is_{23}</math> se puede deducir muy fácilmente si se refiere el tensor <math>\Is\Is(\Os)</math> a los tensores de las cuatro barras idénticas a su centro de masas mediante el teorema de Steiner:
 


:<math>\Is\Is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4}\Is\Is_\is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4} \Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) + \Is\Is_\is^\oplus(\Os) \Bigr] </math>
:<math>\Is\Is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4}\Is\Is_\is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4} \Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) + \Is\Is_\is^\oplus(\Os) \Bigr] </math>
[[Fitxer:ExD5-10-2-neut.png|thumb|center|470px|link=]]
[[Archivo:ExD5-10-2-neut.png|thumb|center|470px|link=]]


:<math>\Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{2\Is}{0}{0}{0}{\Is}{-|\Is_{23}'|}{0}{-|\Is_{23}'|}{\Is}</math> , <br>
:<math>\Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{2\Is}{0}{0}{0}{\Is}{-|\Is_{23}'|}{0}{-|\Is_{23}'|}{\Is}</math> , <br>
Línea 624: Línea 601:
</small>
</small>


====✏️ Exemple D5.11: sòlid pla, tensor quantitatiu ====
====✏️ EJEMPLO D5.11: sólido plano, tensor cuantitativo ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
:[[Fitxer:ExD5-11-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-11-1-neut.png|thumb|center|180px|link=]]
|
|
:El sòlid està format per dues plaques quadrades homogènies idèntiques. Es tracta de trobar el tensor d’inèrcia al punt <math>\Ps</math>.<br>
:El sólido está formado por dos placas cuadradas homogéneas idénticas. Se trata de hallar el tensor de inercia en el punto '''P'''.<br>


:L’aspecte qualitatiu del tensor en el seu centre de masses <math>\Gs</math> és immediat (és figura plana i tota la massa està concentrada en els quadrants que contribueixen amb signe positiu al producte d’inèrcia):
:El aspecto cualitativo del tensor en su centro de masas '''G''' es inmediato (es figura plana y toda la masa está concentrada en los cuadrantes que contribuyen con signo positivo al producto de inercia):
|[[Fitxer:ExD5-11-2-neut.png|thumb|right|300px|link=]]
|
[[Archivo:ExD5-11-2-neut.png|thumb|right|300px|link=]]
|}
|}


Línea 639: Línea 617:




:La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Geometria de masses#Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis|'''Taula''']]</span> dóna informació del tensor d’una placa rectangular:<br>
:La <span style="text-decoration: underline;"> [[D5. Tensor de inercia#Cambio de base|'''Tabla''']]</span> da información del tensor de una placa rectangular:<br>




Línea 648: Línea 626:




:Ara cal passar al punt <math>\Ps</math> amb el teorema de Steiner:<math>\Is\Is(\Ps)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Ps)</math>.<br>
:Ahora hay que pasar al punto '''P''' con el teorema de Steiner: <math>\Is\Is(\Ps)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Ps)</math>.<br>
[[Fitxer:ExD5-11-3-neut.png|thumb|left|160px|link=]]<br>
[[Archivo:ExD5-11-3-neut.png|thumb|left|160px|link=]]<br>


:<math>\Bigr[\mathrm{II}^\oplus(\Ps) \Bigr]= \matriz{2\ms (2\Ls)^2}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{0}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{2\ms (2\Ls)^2}{0}{0}{0}{4\ms (2\Ls)^2}= 8 \ms\Ls^2 \matriz{1}{1}{0}{1}{1}{0}{0}{0}{2}</math><br>
:<math>\Bigr[\mathrm{II}^\oplus(\Ps) \Bigr]= \matriz{2\ms (2\Ls)^2}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{0}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{2\ms (2\Ls)^2}{0}{0}{0}{4\ms (2\Ls)^2}= 8 \ms\Ls^2 \matriz{1}{1}{0}{1}{1}{0}{0}{0}{2}</math><br>
Línea 661: Línea 639:
----------------
----------------


==D5.6 Canvi de base del tensor d'inèrcia==
==D5.6 Cambio de base==
Un tensor d’inèrcia expressat en una base <math>\mathrm{B}</math> es pot canviar a una altra base base <math>\mathrm{B}'</math> mitjançant la matriu de canvi de base <math>\mathrm{S}</math>, les columnes de la qual són els versors de la base <math>\mathrm{B}'(\overline{\mathbf{e}}_{\is'})</math> projectats a la base <math>\mathrm{B}</math>:<br>
 
Un tensor de inercia expresado en una base B se puede cambiar a otra base B’ mediante la matriz de cambio de base S, cuyas columnas son los versores de la base B’ <math>\mathrm{B}'(\overline{\mathbf{e}}_{\is'})</math> proyectados en la base B:


<math> \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}'}=\Bigr[\mathrm{S} \Bigr]^{-1} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_\mathrm{B} \Bigr[\mathrm{S}\Bigr] \quad , \quad \Bigr[\mathrm{S} \Bigr] = \Bigr[ \braq{\overline{\mathbf{e}}_{1'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{2'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{3'}}{B}  \Bigr]</math>.
<math> \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}'}=\Bigr[\mathrm{S} \Bigr]^{-1} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_\mathrm{B} \Bigr[\mathrm{S}\Bigr] \quad , \quad \Bigr[\mathrm{S} \Bigr] = \Bigr[ \braq{\overline{\mathbf{e}}_{1'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{2'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{3'}}{B}  \Bigr]</math>.


És fàcil veure que <math>\Is_{\is'\js'}(\Ps)=\Bigl\{ \overline{\mathbf{e}}_{\is'} \Bigl\}_{\mathrm{B}}^{\Ts} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}} \braq{\overline{\mathbf{e}}_{\js'}}{B}</math> .
Es fácil ver que <math>\Is_{\is'\js'}(\Ps)=\Bigl\{ \overline{\mathbf{e}}_{\is'} \Bigl\}_{\mathrm{B}}^{\Ts} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}} \braq{\overline{\mathbf{e}}_{\js'}}{B}</math>.




====✏️ Exemple D5.12: sòlid pla, canvi de base ====
====✏️ EJEMPLO D5.12: sólido plano, cambio de base ====
------
------
:<small>
:<small>
{|
{|
|
|
:[[Fitxer:ExD5-12-1-neut.png|thumb|center|150px|link=]]
:[[Archivo:ExD5-12-1-neut.png|thumb|center|150px|link=]]
|La placa circular és homogènia, de massa m i radi r. Es tracta de determinar el moment d’inèrcia respecte de l’eix p-p’ que passa pel seu centre i forma un angle de <math>45^o</math> amb l’eix de la placa.<br>
|La placa circular es homogénea, de masa m y radio r. Se trata de determinar el momento de inercia respecto al eje p-p’ que pasa por su centro y forma un ángulo de <math>45^o</math> con el eje de la placa. <br>
Les taules donen informació del tensor de la placa per als eixos vertical i horitzontals. A partir d’aquest tensor, s’obté  <math>\Is_{\ps\ps'}(\Os)</math> :
La Tabla da información del tensor de la placa para los ejes vertical y horizontales. A partir de este tensor, se obtiene <math>\Is_{\ps\ps'}(\Os)</math>:
[[Fitxer:ExD5-12-2-neut.png|thumb|center|450px|link=]]
[[Archivo:ExD5-12-2-neut.png|thumb|center|450px|link=]]


|}
|}
Línea 688: Línea 667:




-----------
-----------
==D5.7 Taula de centres i tensors d'inèrcia de sòlids rígids homogenis==
<br>
<br>
[[Fitxer:Tana.png|thumb|center|800px|link=]]
[[Archivo:ExD5-Taula-ESP.png|thumb|center|800px|link=]]




<p align="right"><small>© Universitat Politècnica de Catalunya. [[Mecànica:Drets d'autor |Tots els drets reservats]]</small></p>
<p align="right"><small>© Universitat Politècnica de Catalunya. [[Mecánica: Derechos de autor |Todos los derechos reservados]]</small></p>
-------------
-------------


Línea 703: Línea 678:


<center>
<center>
[[D4. Teoremes vectorials|<<< D4. Teoremes vectorials]]
[[D4. Teoremas vectoriales|<<< D4. Teoremas vectoriales]]


[[D6. Exemples de dinàmica 2D|D6. Exemples de dinàmica 2D >>>]]
[[D6. Ejemplos de dinámica 2D|D6. Ejemplos de dinámica 2D >>>]]
</center>
</center>

Revisión actual del 17:58 24 feb 2026

[math]\displaystyle{ \newcommand{\uvec}{\overline{\textbf{u}}} \newcommand{\vvec}{\overline{\textbf{v}}} \newcommand{\evec}{\overline{\textbf{e}}} \newcommand{\Omegavec}{\overline{\mathbf{\Omega}}} \newcommand{\velang}[2]{\Omegavec^{\textrm{#1}}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\Alfavec}{\overline{\mathbf{\alpha}}} \newcommand{\accang}[2]{\Alfavec^{\textrm{#1}}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\ds}{\textrm{d}} \newcommand{\ps}{\textrm{p}} \newcommand{\hs}{\textrm{h}} \newcommand{\Ns}{\textrm{N}} \newcommand{\Fs}{\textrm{F}} \newcommand{\ms}{\textrm{m}} \newcommand{\ts}{\textrm{t}} \newcommand{\us}{\textrm{u}} \newcommand{\vs}{\textrm{v}} \newcommand{\Rs}{\textrm{R}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Ls}{\textrm{L}} \newcommand{\Bs}{\textrm{B}} \newcommand{\es}{\textrm{e}} \newcommand{\fs}{\textrm{f}} \newcommand{\is}{\textrm{i}} \newcommand{\Is}{\textrm{I}} \newcommand{\ks}{\textrm{k}} \newcommand{\js}{\textrm{j}} \newcommand{\rs}{\textrm{r}} \newcommand{\ss}{\textrm{s}} \newcommand{\Os}{\textbf{O}} \newcommand{\Gs}{\textbf{G}} \newcommand{\Cbf}{\textbf{C}} \newcommand{\Or}{\Os_\Rs} \newcommand{\Qs}{\textbf{Q}} \newcommand{\Cs}{\textbf{C}} \newcommand{\Ps}{\textbf{P}} \newcommand{\Ss}{\textbf{S}} \newcommand{\P}{\textrm{P}} \newcommand{\Q}{\textrm{Q}} \newcommand{\deg}{^\textsf{o}} \newcommand{\xs}{\textsf{x}} \newcommand{\ys}{\textsf{y}} \newcommand{\zs}{\textsf{z}} \newcommand{\dert}[2]{\left.\frac{\ds{#1}}{\ds\ts}\right]_{\textrm{#2}}} \newcommand{\ddert}[2]{\left.\frac{\ds^2{#1}}{\ds\ts^2}\right]_{\textrm{#2}}} \newcommand{\vec}[1]{\overline{#1}} \newcommand{\vecbf}[1]{\overline{\textbf{#1}}} \newcommand{\vecdot}[1]{\overline{\dot{#1}}} \newcommand{\OQvec}{\vec{\Os\Qs}} \newcommand{\QPvec}{\vec{\Qs\Ps}} \newcommand{\OPvec}{\vec{\Os\textbf{P}}} \newcommand{\OCvec}{\vec{\Os\Cs}} \newcommand{\OGvec}{\vec{\Os\Gs}} \newcommand{\abs}[1]{\left|{#1}\right|} \newcommand{\braq}[2]{\left\{{#1}\right\}_{\textrm{#2}}} \newcommand{\matriz}[9]{ \begin{bmatrix} {#1} & {#2} & {#3}\\ {#4} & {#5} & {#6}\\ {#7} & {#8} & {#9} \end{bmatrix}} \newcommand{\vector}[3]{ \begin{Bmatrix} {#1}\\ {#2}\\ {#3} \end{Bmatrix}} \newcommand{\vecdosd}[2]{ \begin{Bmatrix} {#1}\\ {#2} \end{Bmatrix}} \newcommand{\vel}[2]{\vvec_{\textrm{#2}} (\textbf{#1})} \newcommand{\acc}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}} (\textbf{#1})} \newcommand{\accs}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}}^{\textrm{s}} (\textbf{#1})} \newcommand{\accn}[2]{\vecbf{a}_{\textrm{#2}}^{\textrm{n}} (\textbf{#1})} \newcommand{\velo}[1]{\vvec_{\textrm{#1}}} \newcommand{\accso}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{#1}}^{\textrm{s}}} \newcommand{\accno}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{#1}}^{\textrm{n}}} \newcommand{\re}[2]{\Re_{\textrm{#2}}(\textbf{#1})} \newcommand{\psio}{\dot{\psi}_0} \newcommand{\Pll}{\textbf{P}_\textrm{lliure}} \newcommand{\agal}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{Gal}} (#1)} \newcommand{\angal}[1]{\vecbf{a}_{\textrm{NGal}} (#1)} \newcommand{\vgal}[1]{\vecbf{v}_{\textrm{Gal}} (#1)} \newcommand{\fvec}[2]{\overline{\mathbf{F}}_{\textrm{#1}\rightarrow\textrm{#2}}} \newcommand{\mvec}[2]{\overline{\mathbf{M}}_{\textrm{#1}\rightarrow\textrm{#2}}} }[/math]

Los Teoremas Vectoriales relacionan el torsor externo de interacción sobre un sistema [math]\displaystyle{ \sum\overline{\mathbf{F}}_\mathrm{ext} }[/math] con el cambio a lo largo del tiempo de vectores que dependen de cómo está distribuida la masa en el sistema (geometría de masas) y de su movimiento. En el TQM, este vector es la cantidad de movimiento del sistema, mientras que en el TMC es el momento cinético (o momento angular) del sistema. En esta unidad se dan las herramientas necesarias para poder describir la geometría de masas de un sólido rígido y calcular estos dos vectores.



D5.1 Centro de masas

El centro de masas de un sistema mecánico es un punto cuya cinemática es una cinemática ponderada de todos los elementos del sistema que tienen masa, y en este curso se representa con la letra G.

D5-1-cat-esp-jana.png
Figura D5.1 Centro de masas de un sistema de masa constante


Para el caso de un sólido rígido S homogéneo, la localización de G es fácil cuando el sólido tiene simetrías importantes (Figura D5.2).

D5-2-esp.png
Figura D5.2 Centro de masas de sólidos con simetrías importantes


Cuando no es el caso, hay que proceder a la integración para obtenerlo. Si M es la masa total del sólido: [math]\displaystyle{ \overline{\Os_\Rs\Gs}=\frac{1}{\mathrm{M}} \int_\mathrm{S}\mathrm{dm}(\Ps)\overline{\Os_\Rs\Ps} }[/math]

La Tabla muestra el centro de masas de las geometrías más habituales. A partir de esta información y para sólidos S formados por varios de estos elementos [math]\displaystyle{ \mathrm{S}_\is }[/math], la posición del centro de masas se puede hallar como media ponderada de la posición de cada [math]\displaystyle{ \mathrm{G}_\is }[/math].

✏️ EJEMPLO D5.1: cáscara


ExD5-1-neut.png
El sólido S está formado per una cáscara cilíndrica y una semicáscara esférica, ambas homogéneas y de la misma densidad superficial [math]\displaystyle{ \sigma }[/math].

Por simetría, las coordenadas [math]\displaystyle{ (\xs,\ys) }[/math] del centro de masas G total son nulas: [math]\displaystyle{ (\xs_\mathrm{G},\ys_\mathrm{G})=(0,0) }[/math]. La coordenada z de la cáscara cilíndrica es [math]\displaystyle{ \zs_\mathrm{Gcil}=\Rs/2 }[/math]. La de la semicáscara esférica se puede hallar a partir de la Tablaa:

[math]\displaystyle{ \zs_\mathrm{Gesf}=\Rs+(\Rs/2)=3\Rs/2 }[/math].
La masa de cada elemento es el producto de la densidad superficial por la superficie del elemento:
[math]\displaystyle{ \ms_\mathrm{cil}=\sigma 2 \pi \Rs^2 }[/math] , [math]\displaystyle{ \ms_\mathrm{esf}=\sigma \frac{1}{2} 4 \pi \Rs^2= \sigma 2 \pi \Rs^2 }[/math]
Por tanto: [math]\displaystyle{ \zs_\mathrm{G}=\frac{\ms_\mathrm{esf}\zs_\mathrm{Gesf}+\ms_\mathrm{cil}\zs_\mathrm{Gcil}}{\ms_\mathrm{esf}+\ms_\mathrm{cil}}=\frac{2\pi\Rs^2(3/2)\Rs +2\pi\Rs^2(1/2)\Rs}{2\pi\Rs^2+2\pi\Rs^2}=\Rs }[/math]

✏️ EJEMPLO D5.2: placa doblada


ExD5-2-1-esp.png
El sólido S es una placa triangular homogénea, de densidad superficial [math]\displaystyle{ \sigma }[/math], doblada.

El centro de masas se puede hallar como media ponderada del centro de masas de una placa cuadrada de lado 6L y dos triangulares de catetos 6L:

ExD5-2-2-neut.png
[math]\displaystyle{ (\xs_1,\ys_1)=(3\Ls,3\Ls) \hspace{3cm} (\xs_2,\ys_2)=(8\Ls,2\Ls) \hspace{3cm} (\xs_3,\ys_3)=(2\Ls,4\Ls) }[/math]
[math]\displaystyle{ \hspace{1cm} \ms_1=(6\Ls)(6\Ls)\sigma=36\Ls^2\sigma \hspace{1.5cm} \ms_2=(1/2)(6\Ls)(6\Ls)\sigma=18\Ls^2\sigma \hspace{1cm} \ms_3=(1/2)(6\Ls)(6\Ls)\sigma=18 \Ls ^2 \sigma }[/math]


Por tanto: [math]\displaystyle{ (\xs_\mathrm{G},\ys_\mathrm{G})=\frac{36\sigma(3,3)\Ls^3+ 18\sigma (8,2)\Ls^3 + 18\sigma (2,4)\Ls^3}{36\Ls^2\sigma+18\Ls^2\sigma+ 18 \Ls^2 \sigma}=(4,3)\Ls. }[/math]

✏️ EJEMPLO D5.3: cilindro agujereado


ExD5-3-1-neut.png
El sólido es un cilindro homogéneo agujereado de densidad [math]\displaystyle{ \rho }[/math], y se puede considerar como superposición de un cilindro macizo de altura 4L y radio 2r, y un cilindro de masa negativa, de altura 2L y radio r.

Por simetría, [math]\displaystyle{ (\xs_\mathrm{G},\ys_\mathrm{G})=(0,0) }[/math]. La coordenada z se puede hallar como promedio ponderado de la coordenada z de dos cilindros:

Masa del cilindro macizo y del agujero por separado:

[math]\displaystyle{ \ms_\mathrm{macizo}=\mathrm{V}_\mathrm{macizo}\rho=\pi(2\rs)^24\Ls\rho=16\pi\Ls \rs^2\rho \quad , \quad \ms_\mathrm{agujero}=\mathrm{V}_\mathrm{agujero} \rho=\pi\rs^22 \Ls\ \rho=2\pi\Ls \rs^2\rho }[/math]

Por tanto:

[math]\displaystyle{ \zs_\mathrm{G}=\frac{\ms_\mathrm{macizo}\zs_\mathrm{macizo}- \ms_ \mathrm{agujero} \zs_\mathrm{agujero}}{\ms_\mathrm{macizo} -\ms_\mathrm{agujero}}= \frac{16\pi\Ls\rs^2\rho \cdot 2\Ls - 2\pi\Ls \rs^2 \rho \cdot 3\Ls}{16\pi\Ls\rs^2\rho-2\pi\Ls\rs^2\rho}=\frac{13}{7}\Ls. }[/math]




D5.2 Tensor de inercia

El cálculo del momento cinético de un sólido S en un punto Q de este sólido se puede hacer de manera ágil a partir de una matriz simétrica definida positiva [math]\displaystyle{ \mathrm{II}(\Qs) }[/math], llamada tensor de inercia de S en el punto Q, y de su velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{RTQ} }[/math] (que es igual a [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] ya que la referencia RTQ se traslada respecto a una galileana):

[math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \overline{\mathbf{Q P}} \times \mathrm{dm}(\mathbf{P}) \overline{\mathbf{v}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{P}) \equiv \mathrm{II}(\mathbf{Q}) \bar{\Omega}_{\text {RTQ }}^{\mathrm{s}}=\mathrm{II}(\mathbf{Q}) \bar{\Omega}_{\text {Gal }}^{\mathrm{s}} . }[/math]

La relación entre el momento cinético [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTQ}(\Qs) }[/math] y la velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] no es una simple proporcionalidad ya que [math]\displaystyle{ \mathrm{II}(\Qs) }[/math] es una matriz. Por este motivo, estos dos vectores no son paralelos en general (Figura D5.3).

D5-3-neut.png
Figura D5.3 Momento cinético y velocidad angular de un sólido rígido no son paralelos en general


Los elementos de [math]\displaystyle{ \mathrm{II}(\Qs) }[/math] en una base vectorial B de ejes 123 tienen que ver con la distribución de masa de S alrededor de unos ejes de coordenadas con origen en Q (Figura D5.4):

D5-4-neut-jana.png
Figura D5.4 Tensor de inercia de un sólido


Los elementos de la diagonal ([math]\displaystyle{ \mathrm{I}_\mathrm{ii} }[/math]) se denominan momentos de inercia, y no pueden ser nunca negativos. Los de fuera de la diagonal ([math]\displaystyle{ \mathrm{I}_\mathrm{ii} }[/math]) son los productos de inercia, y pueden tener cualquier signo.

Si la base B es de orientación fija a S, los elementos de [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_\mathrm{ii} }[/math] son constantes. En este curso, se trabaja siempre con tensores de inercia de elementos constantes.

💭 Demostración ➕

Cuando el momento cinético de un sólido S se refiere a un punto Q que pertenece a este mismo sólido, se puede aplicar la cinemática del sólido rígido para relacionar la velocidad de todos los puntos de S con la del punto Q:

[math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \overline{\mathbf{Q P}} \times \mathrm{dm}(\mathbf{P}) \vel{P}{RTQ} }[/math]

[math]\displaystyle{ \Ps, \Qs \in \mathrm{S} \quad \Rightarrow \quad \vel{P}{RTQ}=\vel{Q}{RTQ}+ \velang{S}{RTQ} \times \QPvec = \velang{S}{RTQ} \times \QPvec = -\QPvec \times \velang{S}{RTQ} }[/math]

[math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\mathbf{Q})=\int_{\mathrm{s}} \QPvec \times (\QPvec \times \velang{S}{RTQ})\mathrm{dm}(\Ps) }[/math]

Si se expresa el vector [math]\displaystyle{ \QPvec }[/math] en una base B de ejes (1,2,3):

[math]\displaystyle{ \braq{\QPvec \times \velang{S}{RTQ}}{B}=\vector{\mathrm{QP}_1}{\mathrm{QP}_2}{\mathrm{QP}_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \vector{\xs_1}{\xs_2}{\xs_3} \times \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{\xs_2\Omega_3-\xs_3\Omega_2}{\xs_3\Omega_1-\xs_1\Omega_3}{\xs_1\Omega_2-\xs_2\Omega_1}=\matriz{0}{-\xs_3}{\xs_2}{\xs_3}{0}{-\xs_1}{-\xs_2}{\xs_1}{0} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} , }[/math]


[math]\displaystyle{ \braq{\QPvec \times (\QPvec \times \velang{S}{RTQ})}{B}= \matriz{0}{-\xs_3}{\xs_2}{\xs_3}{0}{-\xs_1}{-\xs_2}{\xs_1}{0} \matriz{0}{-\xs_3}{\xs_2}{\xs_3}{0}{-\xs_1}{-\xs_2}{\xs_1}{0} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} = - \matriz{\xs_2^2 + \xs_3^2}{-\xs_1\xs_2}{-\xs_1\xs_3}{-\xs_1\xs_2}{\xs_1^2 + \xs_3^2}{-\xs_2\xs_3}{-\xs_1\xs_3}{-\xs_2\xs_3}{\xs_1^2 + \xs_2^2} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}. }[/math]


Finalmente: [math]\displaystyle{ \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTQ }}(\Qs)}{B}=\matriz{\int_{\mathrm{s}}(\xs_2^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_2)\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_3^2)\mathrm{dm}(\Ps)}{-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_1\xs_3)\mathrm{dm}(\Ps)} {-\int_{\mathrm{s}}(\xs_2\xs_3\mathrm{dm}(\Ps)}{\int_{\mathrm{s}}(\xs_1^2 + \xs_2^2)\mathrm{dm}(\Ps)} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3} \equiv \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{B} }[/math]

✏️ Ejemplo D5.4: sólido formado por de partículas


ExD5-4-1-neut.png
El sólido rígido está formado por seis partículas de masa m unidas por barras rígidas de masa despreciable. Al tratarse de una distribución de masa discreta, no hay que hacer ninguna integral para calcular el tensor de inercia.


Los momentos de inercia del tensor en O para la base 123 son:

[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{11}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\ \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\ \bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2 \end{array}\right. }[/math]


[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{22}=6\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 0\\ \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\ \bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms(\sqrt{2}\Ls)^2 \end{array}\right. }[/math]


[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{33}=4\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 2 \cdot \ms\Ls^2 \\ \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 3: 0 \\ \bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 2 \cdot \ms\Ls^2 \end{array}\right. }[/math]


Los productos de inercia son:


[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{12}=0 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2 \text{y el eje} 3: 0 \text{ (porque } \xs_1=0)\\ \bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 0 \text{ (porque } \xs_2=0) \end{array}\right. }[/math]


[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{13}=2\ms\Ls^2 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2 \text{ y el eje } 3 : \xs_1=0 \Rightarrow 0 \\ \bullet \text { contribución de las partículas del cuadrante }1^+3^-: \xs_1=\Ls, \xs_3=-\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2 \\ \bullet \text { contribución de las partículas del cuadrante }1^-3^+: \xs_1=-\Ls, \xs_3=\Ls \Rightarrow \ms\Ls^2 \end{array}\right. }[/math]


[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{23}=0 \left\{\begin{array}{l} \bullet \text { contribución de las partículas sobre el eje } 2: 0 \text{ (porque} \xs_3=0)\\ \bullet \text { contribució de les partícules sobre l'eix } 3: 0 \text{ (porque} \xs_2=0)\\ \bullet \text { contribución de las partículas de los cuadrantes } 13: 0 \text{ (porque} \xs_2=0)\\ \end{array}\right. }[/math]


Finalmente:[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4} \ms \Ls^2 }[/math]



La Tabla recoge información sobre momentos y productos de inercia de sólidos continuos (no formados por partículas, como el del EJEMPLO D5.3 ) de geometría sencilla.




D5.3 Ejes principales de inercia

La matriz [math]\displaystyle{ \mathrm{II}(\Qs) }[/math] cambia de aspecto cuando se cambia de base: [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}1} \neq \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_{\mathrm{B}2} }[/math]. Si se trabaja en la base propia BP de la matriz (la que tiene los ejes en la dirección de los vectores propios), [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP} }[/math] es diagonal:

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Qs) \Bigr]_\mathrm{BP}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}}. }[/math]

Las direcciones de la base BP que pasan por Q se llaman direcciones principales de inercia para el punto Q (DPI para Q) o ejes principales de inercia (la palabra “eje” da a entender que es una dirección que pasa por un punto concreto), y los momentos de inercia correspondientes son los momentos principales para el punto Q. Si la velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] es paralela a uno de los ejes principales, el momento cinético [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTQ}(\Qs) }[/math] y la velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] son paralelos (Figura D5.5).


D5-5-esp.png
Figura D5.5 Momento cinético cuando la dirección de la velocidad angular es la de una DPI



✏️ EJEMPLO D5.5: sólido hecho de partículas


ExD5-5-1-neut.png
Consideremos una rotación general [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] del sólido discreto del EJEMPLO D5.4 . El momento cinético no resulta paralelo a la velocidad angular:

[math]\displaystyle{ \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\matriz{6}{0}{2}{0}{6}{0}{2}{0}{4}\ms \Ls^2 \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{\Omega_3}= \vector{6\Omega_1 + 2\Omega_3}{6\Omega_2}{2\Omega_1 + 4\Omega_3}\ms \Ls^2 }[/math]

El aspecto del tensor [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} }[/math], sin embargo, pone de manifiesto que la dirección 2 es DPI para el punto O. Por tanto, si la velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] tiene esta dirección, [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os) }[/math] es paralelo a [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math]:

[math]\displaystyle{ \braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{\Omega_2}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{0}{6\Omega_2}{0} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) \parallel \velang{S}{T} }[/math]
Si [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] es de dirección 1 o 3, el paralelismo entre [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) }[/math] y [math]\displaystyle{ \velang{S}{Gal} }[/math] se pierde:


[math]\displaystyle{ \braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{\Omega_1}{0}{0} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{6\Omega_1}{0}{2\Omega_1} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) }[/math] en el cuadrante [math]\displaystyle{ 1^+3^- }[/math]


[math]\displaystyle{ \braq{\velang{S}{RTO}}{B}=\braq{\velang{S}{T}}{B}= \vector{0}{0}{\Omega_3} \quad \Rightarrow \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os)}{}=\vector{2\Omega_3}{0}{4\Omega_3} \ms \Ls^2 \quad \Rightarrow \quad \overline{\mathbf{H}}_{\text{RTO }}(\Os) }[/math] en el cuadrante [math]\displaystyle{ 1^-3^+ }[/math]




D5.4 Algunas propiedades relevantes del tensor de inercia

Cuando se trata de calcular el tensor de inercia de un sólido, es necesario hacer una evaluación cualitativa antes de recurrir a la Tabla, ya que en ésta solo se recoge una información mínima (no se da nunca la expresión de un tensor entero). En esta sección se presentan algunas propiedades generales que facilitan esta evaluación.

Quan es tracta de calcular el tensor d’inèrcia d’un sòlid, és necessari fer-ne una avaluació qualitativa abans de recórrer a la Taula, doncs en aquesta només s’hi recull una informació mínima (no es dóna mai l’expressió d’un tensor sencer). En aquesta secció es presenten algunes propietats generals que faciliten aquesta avaluació.

Propiedad 1: En un sólido plano (Figura D5.6), la dirección perpendicular al sólido (dirección k) es siempre principal de inercia ([math]\displaystyle{ \mathrm{I}_\mathrm{ik}=\mathrm{I}_\mathrm{jk}=0 }[/math]) para cualquier punto Q, y el momento de inercia correspondiente es suma de los otros dos (por el teorema de Pitágoras):

D5-6-esp-jana.png
Figura D5.6 Sólido plano


Propiedad 2: En un sólido plano (Figura D5.7), el signo de la contribución de cada cuadrante ij al producto de inercia [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_\mathrm{ij}(\Qs) }[/math] es:

D5-7-esp-jana.png
Figura D5.7 Sólido plano


Propiedad 3: En cualquier sólido, si hay simetría respecto al plano ij que pasa por un punto Q (Figura D4.8), la dirección k es principal de inercia para cualquier punto de este plano:

[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \xs_\is(\Ps)=\xs_\is (\Ps^{\prime)} \\ \xs_\js(\Ps)=\xs_\js (\Ps^{\prime}) \\ \xs_\ks(\Ps)=\xs_\ks (\Ps^{\prime}) \end{array}\right\} \Rightarrow\left\{\begin{array}{l} \mathrm{I}_\mathrm{i k}(\Qs \in \text { plano de simetría })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\is(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0 \\ \mathrm{I}_\mathrm{j k}(\Qs \in \text { plano de simetría })=-\int_{\mathrm{s}} \xs_\js(\Ps) \xs_\ks(\Ps) \mathrm{dm}(\Ps)=0 \end{array}\right. }[/math]

D5-8-esp.png
Figura D5.7 Sólido con plano de simetría ij



✏️ EJEMPLO D5.6: sólido plano


ExD5-6-1-neut.png
El sólido plano está formado por tres barras homogéneas del mismo material unidas a un marco de masa despreciable.
  • figura plana contenida en el plano 23: por la propiedad 1, la dirección 1 es DPI, y [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{11}=\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33} }[/math].

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{\mathrm{I}_{23}}{0}{\mathrm{I}_{23}}{\mathrm{I}_{33}} }[/math]

  • por la propiedad 3, ya que el plano 13 es de simetría, la dirección 2 es DPI:

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{22}+ \mathrm{I}_{33}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{33}} }[/math]

Si tenemos en cuenta que la barra central no contribuye al momento de inercia [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{33} }[/math] porque está sobre el eje 3 y su distancia a éste es cero, es fácil ver que [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{22}\gt \mathrm{I}_{33} }[/math].



Propiedad 4: Cuando un sólido tiene dos momentos principales de inercia (según direcciones ortogonales) iguales para un punto O ([math]\displaystyle{ \Is_\mathrm{ii} (\Os) = \Is_\mathrm{jj}(\Os) \equiv \Is , \Is_\mathrm{ij} (\Os)= 0 }[/math]), su tensor de inercia en O es invariante bajo rotaciones alrededor de la dirección k: [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k} }[/math]. En efecto:

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{kk}} }[/math]

Para relacionar [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk} }[/math] y [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k} }[/math], solo hay que transformar el cuadrante superior izquierdo (ya que el eje k es el mismo). Si [math]\displaystyle{ [\mathrm{S}] }[/math] es la matriz de cambio de base [math]\displaystyle{ (\is,\js) \rightarrow (\is',\js'): }[/math]

[math]\displaystyle{ \left[\begin{array}{l} \text { cuadrante } \\ \text { superior } \\ \text { izquierdo } \end{array}\right]_{\is' \js'}=[\mathrm{S}]^{-1}\left[\begin{array}{ll} \mathrm{I} & 0 \\ 0 & \mathrm{I} \end{array}\right][\mathrm{S}]=\mathrm{I}[\mathrm{S}]^{-1}\left[\begin{array}{ll} 1 & 0 \\ 0 & 1 \end{array}\right][\mathrm{S}]=\mathrm{I}[\mathrm{S}]^{-1}[\mathrm{S}]=\mathrm{I}\left[\begin{array}{ll} 1 & 0 \\ 0 & 1 \end{array}\right] \text {. } }[/math]

El sólido es un rotor simétrico para el punto O. Si su velocidad angular está contenida en el plano ij o es de dirección k, el momento cinético en [math]\displaystyle{ \Os ( \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os)) }[/math] y la velocidad angular [math]\displaystyle{ \velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal}) }[/math] son paralelos.

✏️ EJEMPLO D5.7: rotor simétrico


ExD5-7-1-neut.png
El sólido rígido homogéneo está formado por dos placas triangulares idénticas.
  • figura plana contenida en el plano 12: por la propiedad 1, la dirección 3 es DPI, y [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} }[/math].

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}} }[/math]

[math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{33}(\Os)=\mathrm{I}_{11}(\Os)+\mathrm{I}_{22}(\Os), \mathrm{I}_{13}(\Os)=\mathrm{I}_{23}(\Os)=0. }[/math]

En lo que se refiere a los momentos de inercia en los ejes 1 y 2, es fácil ver que son iguales: las distancias al eje 1 y al eje 2 de los dm del triángulo situado en el cuadrante derecho inferior ([math]\displaystyle{ \mathrm{dm}(\Ps) }[/math]) son iguales a las distancias al eje 2 y al eje 1, respectivamente, de los dm del triángulo situado en el cuadrante izquierdo inferior ([math]\displaystyle{ \mathrm{dm}(\Ps') }[/math]):
ExD5-7-2-neut.png
[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \delta_1(\Ps)=\delta_2\left(\Ps'\right) \\ \delta_2(\Ps)=\delta_1\left(\Ps'\right) \end{array}\right\} \Rightarrow \Is_{11}(\Os)=\Is_{22}(\Os) \equiv \Is }[/math]
Por otro lado:
[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \xs_1(\Ps)=-\xs_2\left(\Ps'\right) \\ \xs_2(\Ps)=\xs_1\left(\Ps'\right) \end{array}\right\} \Rightarrow \Is_{12}(\Os)=0 }[/math]
Finalmente:
ExD5-7-3-neut.png
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}}= \matriz{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}} }[/math]
Se trata de un rotor simétrico (propiedad 4). Por tanto, el tensor de inercia en O es invariante bajo rotación de la base alrededor del eje 3: [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{1'2'3'}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{123} }[/math].
El aspecto cualitativo de [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} }[/math] pone de manifiesto que [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os) }[/math] es paralelo a [math]\displaystyle{ \velang{S}{RTO} }[/math] cuando ésta está contenida en el plano 12 o es de dirección 3:
[math]\displaystyle{ \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{\Omega_1}{\Omega_2}{0}=\vector{\Is \Omega_1}{\Is \Omega_2}{0} \quad , \quad \braq{\overline{\mathbf{H}}_{\text {RTO }}(\Os)}{B}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} \vector{0}{0}{\Omega_3}=\vector{0}{0}{2\Is \Omega_3} }[/math].


Propiedad 5: Cuando un sólido tiene tres o más momentos de inercia en un mismo plano ij iguales para un punto O, también es un rotor simétrico para O: [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k} }[/math]. La demostración es más larga que la de la propiedad 4, y se omite.

✏️ EJEMPLO D5.8: rotor simétrico


ExD5-8-1-neut.png
El sólido está formado por tres placas hexagonales homogénea y idénticas.
  • figura plana contenida en el plano 12: por la propiedad 1, la dirección 3 es DPI, y [math]\displaystyle{ \mathrm{I}_{33}=\mathrm{I}_{11}+ \mathrm{I}_{22} }[/math].

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{\mathrm{I}_{12}}{0}{\mathrm{I}_{12}}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}} }[/math]

ExD5-8-2-neut.png
  • simetría respecto al plano 23: por la propiedad 3, [math]\displaystyle{ \Is_{12} = 0 }[/math].
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_{11}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{22}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_{11}+\mathrm{I}_{22}} }[/math]
Por otro lado, no es fácil evaluar a simple vista cuál de los dos momentos de inercia [math]\displaystyle{ \Is_{11} }[/math], [math]\displaystyle{ \Is_{22} }[/math] es mayor. Pero hay tres ejes coplanarios que generan la misma distribución de masa a lado y lado, y por tanto se puede asegurar que los momentos de inercia respecto a estos ejes son iguales.
Por la propiedad 5, se trata de un rotor simétrico. Así pues, todas las direcciones del plano 12 que pasan por G son principales con el mismo momento de inercia.




Propiedad 6: Cuando un sólido tiene los tres momentos principales de inercia (según direcciones ortogonales) iguales para un punto O, su tensor de inercia en O es invariante bajo cambio de base: [math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{ijk}=\Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{i'j'k'} }[/math]. El sólido es un rotor esférico para el punto O, y el vector momento cinético en O y la velocidad angular siempre son paralelos: [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_\mathrm{RTO}(\Os) \parallel \velang{S}{RTO}(=\velang{S}{Gal}). }[/math].

✏️ EJEMPLO D5.9: rotor esférico


ExD5-9-1-neut.png
El sólido está formado por una anilla homogénea, de masa 2m, y una partícula P de masa m. Las barras que unen estos elementos son de masa despreciable.

El tensor en C es la suma de dos tensores:

[math]\displaystyle{ \mathrm{II}(\mathbf{C})=\mathrm{II}^{\mathrm{part}}(\mathbf{C})+\mathrm{II}^{\mathrm{anilla}}(\mathbf{C}) }[/math].


El de la partícula es inmediato:


[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \delta_1(\Ps)=\delta_2\left(\Ps\right), \delta_3(\Ps)=0\\ \xs_1(\Ps)=\xs_2\left(\Ps\right)=0 \end{array}\right\} \Rightarrow \Bigr[\mathrm{II}^\mathrm{part}(\Cs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_\mathrm{p}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{p}}{0}{0}{0}{0} }[/math]

Ya que la anilla es un sólido plano y simétrico respecto al eje 1 o el 2, la propiedad 1 y la propiedad 3 conducen a:


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}_\mathrm{anella}(\Cs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}_\mathrm{a}} }[/math].


El sólido es un rotor simétrico para C ya que tiene dos momentos principales iguales:


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Cs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\mathrm{I}_\mathrm{p}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{p}}{0}{0}{0}{0} + \matriz{\mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}_\mathrm{a}}= \matriz{\mathrm{I}_\mathrm{p} + \mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{\mathrm{I}_\mathrm{p} + \mathrm{I}_\mathrm{a}}{0}{0}{0}{2\mathrm{I}_\mathrm{a}}. }[/math]


La expresión cuantitativa del tensor no requiere acudir a las tablas:


[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \delta_1(\Ps)=\delta_2\left(\Ps\right)=\Rs\quad \Rightarrow \quad \mathrm{I}_\mathrm{p}=\ms\Rs^2\\ \delta_3(\mathrm{dm} \in \mathrm{anella}) \quad \Rightarrow \quad 2\mathrm{I}_\mathrm{a}=2\ms\Rs^2 \end{array}\right\} \quad \Rightarrow \quad \Bigr[\mathrm{II}(\Cs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{2}{0}{0}{0}{2}{0}{0}{0}{2} \ms\Rs^2 }[/math]


Se trata de un rotor esférico, y por tanto [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs) }[/math] siempre es paralelo a [math]\displaystyle{ \velang{S}{T} }[/math]: [math]\displaystyle{ \overline{\mathbf{H}}_ \mathrm{RTC}(\Cs)=\Is\Is(\Cs) \velang{S}{T}=2\ms\Rs^2\velang{S}{T} }[/math].




D5.5 Teorema de Steiner

El tensor de inercia de un sólido en una base B y para un punto P o para un punto Q no tiene la misma expresión: [math]\displaystyle{ \Is\Is(\Ps) \neq \Is\Is(\Qs) }[/math]. La relación entre los dos se puede hallar mediante el Teorema de Steiner, que se demuestra inmediatamente a partir de la descomposición baricéntrica del momento cinético:

[math]\displaystyle{ \Is\Is(\Qs)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Qs) }[/math] ,

donde [math]\displaystyle{ \Is\Is^\oplus(\Qs) }[/math] es el tensor de una partícula de masa igual a la del sólido y situada en el centro de masas G.

Si se aplica el teorema a dos puntos distintos y se combinan las ecuaciones, se llega a la relación entre [math]\displaystyle{ \Is\Is(\Ps) }[/math] y [math]\displaystyle{ \Is\Is(\Qs) }[/math]:


[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{l} \Is\Is(\Qs)=\Is\Is(\Gs) + \Is\Is^\oplus(\Qs)\\ \Is\Is(\Ps)=\Is\Is(\Gs) + \Is\Is^\oplus(\Ps) \end{array}\right\} \quad \Rightarrow \quad \Is\Is(\Qs)=\Is\Is(\Ps) - \Is\Is^\oplus(\Ps) + \Is\Is^\oplus(\Qs) }[/math]


✏️ EJEMPLO D5.10: barras paralelas


ExD5-10-1-neut.png
El sólido está formado por dos barras cortas y una larga, homogéneas, de la misma densidad lineal, y unidas a un marco de masa despreciable. Se trata de hallar el aspecto cualitativo del tensor de inercia en el punto O.

Por ser un sólido plano: [math]\displaystyle{ \Is_{11}=\Is_{22}+\Is_{33} }[/math], [math]\displaystyle{ \Is_{12}=\Is_{13}=0 }[/math]. En el análisis del tensor de inercia, es útil considerar la barra larga como dos cortas. Las dos barras situadas en los cuadrantes superiores tienen el mismo momento de inercia respecto al eje 2 y al eje 3 [math]\displaystyle{ \left(\Is_{22}^{\mathrm{quad.sup.}}=\Is_{33}^{\mathrm{quad.sup.}} \right) }[/math], pero las que se encuentran en los cuadrantes inferiores estan más alejadas del eje 2 que del eje 3 [math]\displaystyle{ \left( \Is_{22}^{\mathrm{quad.inf.}}\gt \Is_{33}^{\mathrm{quad.inf.}} \right) }[/math]. Por tanto: [math]\displaystyle{ \Is_{22}\gt \Is_{33} }[/math].

Al no haber simetría respecto al eje 3, es difícil ver el signo del producto de inercia [math]\displaystyle{ \Is_{23} }[/math]. Por tanto:
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\Is_{22}+\Is_{33}}{0}{0}{0}{\Is_{22}}{\Is_{23}}{0}{\Is_{23}}{\Is_{33}} }[/math].


El signo de [math]\displaystyle{ \Is_{23} }[/math] se puede deducir muy fácilmente si se refiere el tensor [math]\displaystyle{ \Is\Is(\Os) }[/math] a los tensores de las cuatro barras idénticas a su centro de masas mediante el teorema de Steiner:
[math]\displaystyle{ \Is\Is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4}\Is\Is_\is(\Os)=\sum_{\is=1}^{4} \Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) + \Is\Is_\is^\oplus(\Os) \Bigr] }[/math]
ExD5-10-2-neut.png
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}_\is(\Gs_\is) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{2\Is}{0}{0}{0}{\Is}{-|\Is_{23}'|}{0}{-|\Is_{23}'|}{\Is} }[/math] ,


[math]\displaystyle{ \sum_{\is=1}^{4} \Bigr[\Is\Is_\is^\oplus(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}=\Bigr[\Is\Is_\mathrm{quad.sup.}^\oplus(\Os) \Bigr]_\mathrm{B} + \Bigr[\Is\Is_\mathrm{quad.inf.}^\oplus(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= 2\ms \left( \frac{\Ls}{2} \right)^2 \matriz{2}{0}{0}{0}{1}{0}{0}{0}{1} + 2\ms \left( \frac{\Ls}{2} \right)^2 \matriz{10}{0}{0}{0}{9}{0}{0}{0}{1} = \ms\Ls^2 \matriz{6}{0}{0}{0}{5}{0}{0}{0}{1} }[/math]


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{8\Is+6\ms\Ls^2}{0}{0}{0}{4\Is + 5\ms\Ls^2}{-4|\Is_{23}'|}{0}{-4|\Is_{23}'|}{4\Is + \ms\Ls^2} }[/math].

✏️ EJEMPLO D5.11: sólido plano, tensor cuantitativo


ExD5-11-1-neut.png
El sólido está formado por dos placas cuadradas homogéneas idénticas. Se trata de hallar el tensor de inercia en el punto P.
El aspecto cualitativo del tensor en su centro de masas G es inmediato (es figura plana y toda la masa está concentrada en los cuadrantes que contribuyen con signo positivo al producto de inercia):
ExD5-11-2-neut.png
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]_\mathrm{B}= \matriz{\Is}{+|\Is_{12}|}{0}{+|\Is_{12}|}{\Is}{0}{0}{0}{2\Is} }[/math]


La Tabla da información del tensor de una placa rectangular:


[math]\displaystyle{ \Is\Is(\Gs)=\Is\Is_\mathrm{placa.inf.}(\Gs)+\Is\Is_\mathrm{placa.sup} (\Gs) }[/math]


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Gs) \Bigr]= 2 \matriz{\frac{1}{3}\ms (2\Ls)^2}{\frac{1}{4}\ms (2\Ls)^2}{0}{\frac{1}{4}\ms (2\Ls)^2}{\frac{1}{3}\ms (2\Ls)^2}{0}{0}{0}{\frac{2}{3}\ms (2\Ls)^2}= \frac{2}{3} \ms\Ls^2 \matriz{4}{3}{0}{3}{4}{0}{0}{0}{8} }[/math]


Ahora hay que pasar al punto P con el teorema de Steiner: [math]\displaystyle{ \Is\Is(\Ps)=\Is\Is(\Gs)+\Is\Is^\oplus(\Ps) }[/math].
ExD5-11-3-neut.png


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}^\oplus(\Ps) \Bigr]= \matriz{2\ms (2\Ls)^2}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{0}{-2\ms (2\Ls)(-2\Ls)}{2\ms (2\Ls)^2}{0}{0}{0}{4\ms (2\Ls)^2}= 8 \ms\Ls^2 \matriz{1}{1}{0}{1}{1}{0}{0}{0}{2} }[/math]


[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]=\frac{2}{3} \ms\Ls^2 \matriz{4}{3}{0}{3}{4}{0}{0}{0}{8}+ 8 \ms\Ls^2 \matriz{1}{1}{0}{1}{1}{0}{0}{0}{2}=\frac{2}{3} \ms\Ls^2 \matriz{16}{15}{0}{15}{16}{0}{0}{0}{32} }[/math]




D5.6 Cambio de base

Un tensor de inercia expresado en una base B se puede cambiar a otra base B’ mediante la matriz de cambio de base S, cuyas columnas son los versores de la base B’ [math]\displaystyle{ \mathrm{B}'(\overline{\mathbf{e}}_{\is'}) }[/math] proyectados en la base B:

[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}'}=\Bigr[\mathrm{S} \Bigr]^{-1} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_\mathrm{B} \Bigr[\mathrm{S}\Bigr] \quad , \quad \Bigr[\mathrm{S} \Bigr] = \Bigr[ \braq{\overline{\mathbf{e}}_{1'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{2'}}{B} \quad \braq{\overline{\mathbf{e}}_{3'}}{B} \Bigr] }[/math].

Es fácil ver que [math]\displaystyle{ \Is_{\is'\js'}(\Ps)=\Bigl\{ \overline{\mathbf{e}}_{\is'} \Bigl\}_{\mathrm{B}}^{\Ts} \Bigr[\mathrm{II}(\Ps) \Bigr]_{\mathrm{B}} \braq{\overline{\mathbf{e}}_{\js'}}{B} }[/math].


✏️ EJEMPLO D5.12: sólido plano, cambio de base


ExD5-12-1-neut.png
La placa circular es homogénea, de masa m y radio r. Se trata de determinar el momento de inercia respecto al eje p-p’ que pasa por su centro y forma un ángulo de [math]\displaystyle{ 45^o }[/math] con el eje de la placa.

La Tabla da información del tensor de la placa para los ejes vertical y horizontales. A partir de este tensor, se obtiene [math]\displaystyle{ \Is_{\ps\ps'}(\Os) }[/math]:

ExD5-12-2-neut.png
[math]\displaystyle{ \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_\mathrm{B}= \frac{1}{4} \ms\rs^2\matriz{1}{0}{0}{0}{1}{0}{0}{0}{2} }[/math] , [math]\displaystyle{ \Is_{\ps\ps'}(\Os)=\Is_{1'1'}=\Bigl\{ \overline{\mathbf{e}}_{1'} \Bigl\}_{\mathrm{B}}^{\Ts} \Bigr[\mathrm{II}(\Os) \Bigr]_{\mathrm{B}} \braq{\overline{\mathbf{e}}_{1'}}{B} }[/math]


[math]\displaystyle{ \Is_{\ps\ps'}(\Os)=\frac{1}{\sqrt{2}} \{ 0 \quad 1 \quad 1\} \frac{1}{4} \ms \rs^2 \matriz{1}{0}{0}{0}{1}{0}{0}{0}{2} \frac{1}{\sqrt{2}} \vector{0}{1}{1}=\frac{3}{8} \ms\rs^2 }[/math]



ExD5-Taula-ESP.png


© Universitat Politècnica de Catalunya. Todos los derechos reservados




<<< D4. Teoremas vectoriales

D6. Ejemplos de dinámica 2D >>>