Diferencia entre revisiones de «Cálculo vectorial»

De Mecánica
(Página creada con «<div class="noautonum">__TOC__</div> <math>\newcommand{\uvec}{\overline{\textbf{u}}} \newcommand{\vvec}{\overline{\textbf{v}}} \newcommand{\evec}{\overline{\textbf{e}}} \newcommand{\Omegavec}{\overline{\mathbf{\Omega}}} \newcommand{\ds}{\textrm{d}} \newcommand{\ts}{\textrm{t}} \newcommand{\us}{\textrm{u}} \newcommand{\vs}{\textrm{v}} \newcommand{\Rs}{\textrm{R}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Bs}{\textrm{B}} \newcommand{\es}{\t…»)
 
 
(No se muestran 3 ediciones intermedias de otro usuario)
Línea 69: Línea 69:
'''Caso particular: Derivada de un vector de valor constante que evoluciona sobre un plano fijo a la referencia'''
'''Caso particular: Derivada de un vector de valor constante que evoluciona sobre un plano fijo a la referencia'''


Considerem ara un vector <math>\uvec</math> que evoluciona sobre un pla <math>\Pi</math> fix a la referència R (vector amb '''moviment pla''' respecte de R). Si només canvia de direcció en R, la seva derivada és un vector ortogonal a <math>\uvec</math> de valor igual al producte del valor del vector (u) pel ritme de canvi de l’angle d’orientació <math>\theta</math> del vector en el pla <math>\Pi</math>, <math> \us\frac{\ds\theta}{\ds\ts}=\us\dot{\theta}</math> ('''Figura V.4''').
Consideremos primero un vector <math>\uvec</math> que evoluciona sobre un plano <math>\Pi</math> fijo a la referencia R (vector con '''movimiento plano''' respecto a R). Si solo cambia de dirección en R, su derivada es un vector ortogonal a <math>\uvec</math> de valor igual al producto del valor del vector (u) por el ritmo de cambio (en un dt) del ángulo de orientación <math>\theta</math> del vector en el plano <math>\Pi</math>, <math> \us\frac{\ds\theta}{\ds\ts}=\us\dot{\theta}</math> ('''Figura V.4''').  


[[Archivo:V-4-esp.png|thumb|center|570px|link=]]
<center><small>'''Figura V.4''' La derivada de un vector que solo cambia de dirección es ortogonal al vector, y depende de la referencia
</small></center>


[[Fitxer:V-4-cat-color.png|thumb|center|570px|link=]]
El concepto ritmo de cambio de orientación (<math>\dot{\theta}</math>) pide la introducción previa del <span style="text-decoration: underline;">[[C1. Configuración de un sistema mecánico#C1.3 Orientación de un sólido con movimiento plano|'''ángulo de orientación''']]</span> (<math>\theta</math>), definido en el plano <math>\Pi</math> a partir de una dirección fija en <math>\Pi</math> y el vector que se deriva. La orientación de este plano en R y el ritmo de cambio de orientación <math>\dot{\theta}</math> de <math>\uvec</math> se pueden combinar en un único objeto matemático: el vector <span style="text-decoration: underline;">[[C2. Movimiento de un sistema mecánico#C2.3 Velocidad angular de un sólido rígido|'''velocidad angular''']]</span> de  <math>\uvec</math> respecto a R, de valor <math>\theta</math> y dirección ortogonal al plano. El sentido del vector se asocia a la regla del tornillo ('''Figura V.5'''). La notación genérica que es fa servir en este curso por a la velocidad angular de un objeto en una referencia R es <math>\Omegavec^{\textup{objeto}}_\Rs</math>.
<center><small>'''Figura V.4''' La derivada d’un vector que només canvia de direcció és ortogonal al vector, <br>i depèn de la referència</small></center>


[[Archivo:V-5-esp.png|thumb|center|450px|link=]]
<center><small>'''Figura V.5''' Vector velocidad angular de un vector de valor constante en una referencia</small></center>


El concepte ritme de canvi d’orientació (<math>\dot{\theta}</math> a les figures V.4 i V.5) demana la introducció prèvia de l’<span style="text-decoration: underline;">[[C1. Configuració d'un sistema mecànic#C1.3 Orientació d'un sòlid rígid amb moviment pla|'''angle d’orientació''']]</span> (<math>\theta</math> a les figures V.4 i V.5), definit en un pla <math>\Pi</math> a partir d’una direcció fixa al pla <math>\Pi</math> i el vector que es deriva. L’orientació d’aquest pla a R i el ritme de canvi d’orientació <math>\dot{\theta}</math> del vector es poden combinar en un únic objecte matemàtic: la <span style="text-decoration: underline;">[[C2. Moviment d'un sistema mecànic#C2.4 Velocitat angular d’un sòlid rígid|'''velocitat angular''']]</span>  del vector respecte de R, de valor <math>\dot{\theta}</math> i direcció ortogonal al pla. El sentit del vector s’associa a la regla del cargol ('''Figura V.5'''). La notació genèrica que es fa servir en aquest curs per a la velocitat angular d’un objecte en una referència R és <math>\Omegavec^{\textup{objecte}}_\Rs</math>.
La derivada se puede escribir a partir de este vector de velocidad angular como <math>\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs \times \uvec</math>.


[[Fitxer:V-5-cat-color.png|thumb|center|450px|link=]]
'''Caso particular: Derivada de un vector de valor constante pero con orientación que evoluciona de manera general a la referencia'''
<center><small>'''Figura V.5''' Vector velocitat angular d’un vector de valor constant en una referència</small></center>


La derivada es pot escriure a partir d’aquest vector de velocitat angular com a <math>\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs \times \uvec</math>.
Se puede demostrar que, cuando el vector <math>\uvec</math> que se deriva no evoluciona sobre un plano sino que tiene una evolución 3D, el resultado de la derivada se obtiene de la misma manera a través de su velocidad angular <math>\Omegavec^{\uvec}_\Rs</math> ['''Batlle, J.A., Barjau, A. (2020) chapter 1 in Rigid body kinematics. Cambridge University Press''']. Sin embargo, la obtención de esta velocidad angular (unidades <span style="text-decoration: underline;">[[C1. Configuración de un sistema mecánico|'''C1''']]</span> i <span style="text-decoration: underline;">[[C2. Movimiento de un sistema mecánico|'''C2''']]</span>) es más complicada.




'''Cas particular: Derivada d’un vector de valor constant que evoluciona de manera general a la referència'''
'''Caso general: Derivada de un vector que evoluciona de manera general respecto a una referencia R'''


Es pot demostrar que, quan el vector <math>\uvec</math> que es deriva no evoluciona sobre un pla sinó que té una evolució 3D, el resultat de la derivada s’obté de la mateixa manera a través de la seva velocitat angular <math>\Omegavec^{\uvec}_\Rs</math> ['''Batlle, J.A., Barjau, A. (2020) chapter 1 in Rigid body kinematics. Cambridge University Press''']. L’obtenció d’aquesta velocitat angular (unitats <span style="text-decoration: underline;">[[C1. Configuració d'un sistema mecànic|'''C1''']]</span> i <span style="text-decoration: underline;">[[C2. Moviment d'un sistema mecànic|'''C2''']]</span>), però, és més complicada.
Si el vector <math>\uvec</math> evoluciona de manera general en una referencia R (es decir, cambia de valor y de dirección), su derivada temporal es ('''Figura V.6'''):
 
 
'''Cas general: Derivada d’un vector que evoluciona de manera general respecte d’una referència R'''
 
Si el vector <math>\uvec</math> evoluciona de manera general en una referencia R (és a dir, canvia de valor i de direcció), la seva derivada temporal és ('''Figura V.6'''):


<center>
<center>
<math>\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = [\text{canvi de valor}]+[\text{canvi de direcció}]_\Rs = \dot{\us}\frac{\uvec}{|\uvec|} + {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs\times\uvec</math>
<math>\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = [\text{cambio de valor}]+[\text{cambio de dirección}]_\Rs = \dot{\us}\frac{\uvec}{|\uvec|} + {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs\times\uvec</math>
</center>
</center>


 
[[Archivo:V-6-esp.png|thumb|center|650px|link=]]
 
<center><small>'''Figura V.6''' Derivada temporal de un vector relativa a una referencia: caso general</small></center>
[[Fitxer:V-6-cat-nou.png|thumb|center|650px|link=]]
<center><small>'''Figura V.6''' Derivada temporal d’un vector relativa a una referència: cas general</small></center>




'''Relació entre les derivades temporals d'un mateix vector en dues referències diferents'''
'''Relació entre les derivades temporals d'un mateix vector en dues referències diferents'''


A partir de l'equació anterior, és fàcil veure que la diferència entre les derivades d’un mateix vector a dues referències diferents R1 i R2 és:
A partir de esta ecuación, es fácil ver que la diferencia entre las derivadas de un mismo vector en  dos referencias distintas R1 y R2 es:


<center>
<center>
Línea 111: Línea 107:
</center>
</center>


Es pot demostrar que <math>(\Omegavec^\uvec_\textrm{R1}-\Omegavec^\uvec_\textrm{R2}=\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1})</math> (la demostració general és llarga i no s’inclou aquí). Per tant, quan dues referències no giren una respecte de l’altra <math>(\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1}=0)</math>, la derivada temporal d’un vector en totes dues condueix al mateix resultat. Altrament:
Se puede demostrar que <math>(\Omegavec^\uvec_\textrm{R1}-\Omegavec^\uvec_\textrm{R2}=\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1})</math> (la demostración general es larga y no se incluye aquí). Por tanto, cuando dos referencias no giran una respecto a la otra <math>(\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1}=0)</math>, la derivada temporal de un vector en ambas conduce al mismo resultado. En caso contrario:


<center>
<center>
Línea 121: Línea 117:
--------------
--------------


==V.3 Representació analítica d’un vector==
==V.3 Representación analítica de un vector==


Un vector també es pot representar de manera analítica mitjançant les seves components en tres direccions independents de l’espai. Els vectors unitaris (versors) d’aquestes direccions s’anomenen <math>(\evec_1, \evec_2, \evec_3)</math> i constitueixen una '''base vectorial'''. En aquesta base, el vector s’expressa com a combinació lineal d’aquests versors, i els coeficients són les components del vector en aquesta base:
Un vector también se puede representar de manera analítica mediante sus componentes en tres direcciones independientes del espacio. Los vectores unitarios (versores) de estas direcciones se denominan <math>(\evec_1, \evec_2, \evec_3)</math> y constituyen una '''base vectorial'''. En esta base, el vector se expresa como combinación lineal de estos versores, y los coeficientes son las componentes del vector en esta base:


<center>
<center>
Línea 129: Línea 125:
</center>
</center>


En aquest curs, ens limitem a bases '''ortogonals i directes''' (dextrògires), és a dir, on el versor de la direcció 3 és el producte vectorial dels versors de les direccions 1 i 2: <math>\evec_1\times \evec_2=\evec_3</math>. A l’hora de representar una base en un dibuix, sovint es col·loquen tres eixos que interseccionen en un punt. Aquest punt d'intersecció és irrellevant, i de cap manera es pot dir que és l'"origen de la base": el concepte d’origen no és aplicable a les bases vectorials (l’únic que defineix una base son les tres direccions que la composen). Un mateix vector es pot projectar en diverses bases, però això no en modifica ni el seu valor ni la seva direcció.
En este curso, nos limitamos a bases '''ortogonales y directas''' (o dextrógiras), es decir, en las que el versor de la dirección 3 es el producto vectorial de los versores de las direcciones 1 y 2: <math>\evec_1\times \evec_2=\evec_3</math>. Cuando se trata de representar una base en un dibujo, a menudo se colocan tres ejes que intersectan en un punto. Este punto de intersección es irrelevante, y no se puede decir en ningún caso que sea el “origen de la base”: el concepto de origen no es aplicable a las bases vectoriales (lo único que define una base son las tres direcciones que la componen). Un mismo vector se puede proyectar en diversas bases, pero esto no modifica ni su valor ni su dirección.
 


La '''Figura V.7''' mostra la projecció, en dues bases diferents, del vector <math>\overline{\textrm{r}}</math>, associat a un radi d’una plataforma giratòria amb moviment pla respecte de R. La base <math>(1,2,3)</math> no canvia d’orientació respecte de R, mentre que la base <math>(1',2',3')</math> canvia d’orientació respecte de R però no respecte de R' (que és la plataforma).
La '''Figura V.7''' muestra la proyección, en dos bases diferentes, del vector <math>\overline{\textrm{r}}</math>, asociado a un radio de una plataforma giratoria con movimiento plano respecto a R. La base <math>(1,2,3)</math> no cambia de orientación respecto a R, mientras que la base <math>(1',2',3')</math> cambia de orientación respecto a R pero no respecto a R’ (que es la plataforma).


[[Fitxer:V-7-neutre.png|thumb|center|400px|link=]]
[[Archivo:V-7-neutre.png|thumb|center|400px|link=]]
<center><small>'''Figura V.7''' Un mateix vector projectat en dues bases diferents</small></center>
<center><small>'''Figura V.7''' Un mismo vector proyectado en dos bases diferentes</small></center>


 
Una notación alternativa (que es la que preferentemente se utilizará en este curso para expresar vectores proyectados en bases vectoriales) es la de poner las componentes en columna, ordenadas según el orden de los ejes de la base:
Una notació alternativa (que és la que preferentment es farà servir en aquest curs per expressar vectors projectats en bases vectorials) és la de posar les components en columna, ordenades segons l’ordre dels eixos de la base:


<center>
<center>
Línea 156: Línea 150:
</center>
</center>


Si els versors tenen sempre la mateixa direcció respecte de la referència, es diu que es tracta d’una '''base fixa'''. En canvi, si la direcció dels versors varia al llarg del temps, es diu que és una '''base mòbil'''. Tenint en compte que els tres versors son permanentment ortogonals entre ells, es pot parlar de l’'''orientació de la base B''', i del seu ritme de canvi d’orientació respecte d’una referència R (o '''velocitat angular de la base''' respecte de R), <math>\Omegavec^\Bs_\Rs</math>.
Si los versores tienen siempre la misma dirección respecto a la referencia, se dice que se trata de una '''base fija'''. En cambio, si la dirección de los versores varía a lo largo del tiempo, se dice que es una '''base móvil'''. Teniendo en cuenta que los tres versores son permanentemente ortogonales entre , se puede hablar de la '''orientación de la base B''', y de su ritmo de cambio de orientación respecto a una referencia R (o '''velocidad angular de la base''' respecto a R), <math>\Omegavec^\Bs_\Rs</math>.
 
 
A la '''Figura V.7''', la base <math>B=(1,2,3)</math> no canvia d’orientació respecte de R (és una base fixa a R) però si que canvia d'orientació respecte de R' (seria una base mòbil a R'): <math>\Omegavec^\Bs_\Rs = 0</math>, <math>\Omegavec^\Bs_{\Rs'} \not= 0</math>.
 
 
En canvi, la base <math>B'=(1',2',3')</math> canvia d’orientació respecte de R però no respecte de R' (és una base fixa a R' però mòbil a R): , <math>\Omegavec^{\Bs'}_\Rs \not= 0</math>, <math>\Omegavec^{\Bs'}_{\Rs'} = 0</math>.


En la '''Figura V.7''', la base <math>B=(1,2,3)</math> no cambia de orientación respecto a R (es una base fija a R), mientras que la base <math>B'=(1',2',3')</math> cambia de orientación respecto a R pero no respecto a R’ (es una base fija a R’ pero móvil en R): <math>\Omegavec^\Bs_\Rs = 0</math>, <math>\Omegavec^\Bs_{\Rs'} \not= 0</math>.


-------------
-------------
-------------
-------------


==V.4 Operacions entre vectors amb representació analítica==
==V.4 Operaciones entre vectores con representación analítica==




===Operacions instantànies: suma, producte escalar, producte vectorial.===
===Operaciones instantáneas: suma, producto escalar, producto vectorial===


Les operacions instantànies entre vectors es poden fer a través de les bases vectorials. En ser instantànies, el caràcter fix o mòbil de la base és irrellevant. El que és fonamental és que tots dos vectors estiguin projectats a la mateixa base.
Las operaciones instantáneas entre vectores se pueden hacer a través de les bases vectoriales. Al ser instantáneas, el carácter fijo o móvil de la base es irrelevante. Lo que es fundamental es que los dos vectores estén proyectados en la misma base.


<center>
<center>
Línea 215: Línea 204:
  \\\us_1\vs_2-\us_2\vs_1
  \\\us_1\vs_2-\us_2\vs_1
\end{Bmatrix}</math>
\end{Bmatrix}</math>
</center>
Dos algoritmos sencillos para calcular el producto vectorial son los siguientes:
:* cálculo de un determinante:
:*<math>\left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}\times \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}=det\begin{vmatrix}
\evec_1 & \evec_2 & \evec_3\\
\us_1 & \us_2 & \us_3\\
\vs_1 & \vs_2 & \vs_1
\end{vmatrix} = \us_2 \vs_3 \evec_1 + \us_3 \vs_1 \evec_2 + \us_1 \vs_2 \evec_3 - \us_3 \vs_2 \evec_1 - \us_1 \vs_3 \evec_2 - \us_2 \vs_1 \evec_3 = \begin{Bmatrix}
\us_2 \vs_3 - \us_3 \vs_2\\
\us_3 \vs_1 - \us_1 \vs_3\\
\us_1 \vs_2 - \us_2 \vs_1
\end{Bmatrix}</math>
:* productos cruzados de las componentes: para calcular la componente i-ésima, se suprimen las componentes i-ésimas y se hacen productos cruzados de las componentes que quedan de acuerdo con el esquema siguiente (código de signos: <span style="color:blue;">producto azul +</span>, <span style="color:red;">producto rojo -</span>):


[[Archivo:Eqs fletxes.png|thumb|center|430px|link=]]


<center>
<html><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube-nocookie.com/embed/01iRe5eplCI" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe></html><br>
<html><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube-nocookie.com/embed/01iRe5eplCI" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe></html><br>
<small>'''Video V.1''' Algoritme per al càlcul analític del producte vectorial</small>
<small>'''Video V.1''' Algoritmo para el cálculo analítico del producto vectorial</small>
</center>
</center>


===Operacions al llarg del temps: derivació temporal (mètode analític)===
===Operaciones a lo largo del tiempo: derivación temporal===
Aquest mètode també es coneix com '''derivació en base'''.


Projectar un vector en una base vectorial <math>(\evec_1, \evec_2, \evec_3)</math> és expressar-lo com a suma de tres vectors ortogonals:  
Proyectar un vector en una base vectorial <math>(\evec_1, \evec_2, \evec_3)</math> es expresarlo como suma de tres vectores ortogonales: <math>\uvec=\sum_{\is}^{}\us_\is\evec_\is</math>. Si la base es fija respecto a la referencia R en la que se calcula la derivada, estos vectores no cambian de orientación, y por tanto:
 
<center><math>\uvec=\sum_{\is}^{}\us_\is\evec_\is</math></center>
 
Si la base és fixa respecte de la referència R on es calcula la derivada, aquests vectors no canvien d’orientació, i per tant:


<center>
<center>
Línea 239: Línea 241:
</center>
</center>


Si la base és mòbil respecte de R, aquests vectors canvien d’orientació amb velocitat angular <math>\left\{\Omegavec^\Bs_\Rs\right\}_\Bs</math>:
Si la base es móvil respecto a R, estos vectores cambian de orientación con velocidad angular <math>\left\{\Omegavec^\Bs_\Rs\right\}_\Bs</math>:


<center>
<center>
<math>\frac{\ds(\us_\is \evec_\is)}{\ds\ts} =\dot{\us}_\is\evec_\is+\left.\us_\is\frac{\ds\evec_\is}{\ds\ts}\right]_\Rs=\dot{\us}_\is\evec_\is+\us_\is(\Omegavec^\Bs_\Rs\times \evec_\is)</math> ,  
<math>\frac{\ds(\us_\is \evec_\is)}{\ds\ts} =\dot{\us}_\is\evec_\is+\left.\us_\is\frac{\ds\evec_\is}{\ds\ts}\right]_\Rs=\dot{\us}_\is\evec_\is+\us_\is(\Omegavec^\Bs_\Rs\times \evec_\is)</math> ,  
</center>
</center>
De manera que la derivació temporal d'un vector es pot escriure analíticament de la següent manera:


<center>
<center>

Revisión actual del 19:57 8 feb 2025

[math]\displaystyle{ \newcommand{\uvec}{\overline{\textbf{u}}} \newcommand{\vvec}{\overline{\textbf{v}}} \newcommand{\evec}{\overline{\textbf{e}}} \newcommand{\Omegavec}{\overline{\mathbf{\Omega}}} \newcommand{\ds}{\textrm{d}} \newcommand{\ts}{\textrm{t}} \newcommand{\us}{\textrm{u}} \newcommand{\vs}{\textrm{v}} \newcommand{\Rs}{\textrm{R}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Ts}{\textrm{T}} \newcommand{\Bs}{\textrm{B}} \newcommand{\es}{\textrm{e}} \newcommand{\is}{\textrm{i}} \newcommand{\Os}{\textbf{O}} \newcommand{\Qs}{\textbf{Q}} \newcommand{\Ps}{\textbf{P}} \newcommand{\Ss}{\textbf{S}} \newcommand{\deg}{^\textsf{o}} }[/math]

V.1 Representación geométrica de un vector

Los vectores se pueden representar geométricamente con un dibujo, indicando la dirección (y el sentido genérico positivo) mediante una flecha y el valor (positivo o negativo), que puede ser variable (Figura V.1).

V-1-neutre.png
Figura V.1 Representación geométrica del vector de posición de un punto O que se puede mover a lo largo de una recta: (a) definición genérica del valor positivo; (b) tres casos particulares

Las operaciones habituales entre vectores (suma, resta, producto por un escalar, producto vectorial, derivación) se pueden hacer a partir de sus representaciones geométricas. La sección siguiente resume los procedimientos.



V.2 Operaciones con vectores con representación geométrica

Operaciones instantáneas: suma, producto escalar, producto vectorial

La Figura V.2 resume los procedimientos para realizar las tres operaciones entre vectores que solo implican un único instante temporal.

V-2-esp.png
Figura V.2 Cálculo geométrico de las operaciones instantáneas entre vectores

Operaciones a lo largo del tiempo: derivación temporal

Las dos operaciones vectoriales a lo largo del tiempo son la derivada y la integral temporal, y dependen de la referencia desde la que se observan los vectores. Esta última operación no es sencilla a partir de la representación geométrica, y se deja de lado.

La derivación temporal de un vector relativa a una referencia R evalúa el ritmo temporal de cambio de les características del vector (dirección y valor) entre dos instantes consecutivos muy cercanos, separados por un diferencial de tiempo (dt). Simbólicamente, esta derivada se representa como [math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs }[/math]. El subíndice R recuerda que esta operación depende de la referencia desde la que se observa la evolución temporal del vector.

El resultado de la derivada es distinto de cero cuando el valor, o la dirección o ambas cosas cambian.

Muchos textos utilizan el punto para indicar la derivación temporal de escalares y vectores:

Variable escalar: [math]\displaystyle{ \frac{\ds\rho}{\ds\ts}\equiv \dot{\rho} }[/math]
Variable vectorial: [math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs\equiv \dot{\uvec}\bigr]_\Rs }[/math]

En este curso, el punto se utiliza básicamente para la derivada temporal de escalares.


Caso particular: Derivada de un vector de dirección constante

Cuando un vector [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] solo cambia de valor (es decir, mantiene su dirección constante respecto a la referencia), su derivada es un vector paralelo a [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] de valor igual al cambio de valor en un dt ([math]\displaystyle{ \frac{\ds\us}{\ds\ts}\equiv \dot{\us} }[/math]). Ya que el tamaño de un objeto en un cierto instante de tiempo es un invariante, este resultado no depende de la referencia (Figura V.3):

[math]\displaystyle{ \begin{equation} \frac{\ds\uvec}{\ds\ts} \bigg]_\Rs = \frac{\ds\uvec}{\ds\ts} = \dot{\us}\frac{\uvec}{|\uvec|}\end{equation} }[/math] , dónde [math]\displaystyle{ \frac{\uvec}{|\uvec|} }[/math] es el versor de la dirección del vector [math]\displaystyle{ \uvec }[/math].

V-3-esp.png
Figura V.3 La derivada de un vector que solo cambia de valor es paralela al vector, y es independiente de referencia: (a) signo([math]\displaystyle{ \dot\us }[/math]) = signo([math]\displaystyle{ \us }[/math]); (b) signo([math]\displaystyle{ \dot\us }[/math]) = -signo([math]\displaystyle{ \us }[/math])


Caso particular: Derivada de un vector de valor constante que evoluciona sobre un plano fijo a la referencia

Consideremos primero un vector [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] que evoluciona sobre un plano [math]\displaystyle{ \Pi }[/math] fijo a la referencia R (vector con movimiento plano respecto a R). Si solo cambia de dirección en R, su derivada es un vector ortogonal a [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] de valor igual al producto del valor del vector (u) por el ritmo de cambio (en un dt) del ángulo de orientación [math]\displaystyle{ \theta }[/math] del vector en el plano [math]\displaystyle{ \Pi }[/math], [math]\displaystyle{ \us\frac{\ds\theta}{\ds\ts}=\us\dot{\theta} }[/math] (Figura V.4).

V-4-esp.png
Figura V.4 La derivada de un vector que solo cambia de dirección es ortogonal al vector, y depende de la referencia

El concepto ritmo de cambio de orientación ([math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math]) pide la introducción previa del ángulo de orientación ([math]\displaystyle{ \theta }[/math]), definido en el plano [math]\displaystyle{ \Pi }[/math] a partir de una dirección fija en [math]\displaystyle{ \Pi }[/math] y el vector que se deriva. La orientación de este plano en R y el ritmo de cambio de orientación [math]\displaystyle{ \dot{\theta} }[/math] de [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] se pueden combinar en un único objeto matemático: el vector velocidad angular de [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] respecto a R, de valor [math]\displaystyle{ \theta }[/math] y dirección ortogonal al plano. El sentido del vector se asocia a la regla del tornillo (Figura V.5). La notación genérica que es fa servir en este curso por a la velocidad angular de un objeto en una referencia R es [math]\displaystyle{ \Omegavec^{\textup{objeto}}_\Rs }[/math].

V-5-esp.png
Figura V.5 Vector velocidad angular de un vector de valor constante en una referencia

La derivada se puede escribir a partir de este vector de velocidad angular como [math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs \times \uvec }[/math].

Caso particular: Derivada de un vector de valor constante pero con orientación que evoluciona de manera general a la referencia

Se puede demostrar que, cuando el vector [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] que se deriva no evoluciona sobre un plano sino que tiene una evolución 3D, el resultado de la derivada se obtiene de la misma manera a través de su velocidad angular [math]\displaystyle{ \Omegavec^{\uvec}_\Rs }[/math] [Batlle, J.A., Barjau, A. (2020) chapter 1 in Rigid body kinematics. Cambridge University Press]. Sin embargo, la obtención de esta velocidad angular (unidades C1 i C2) es más complicada.


Caso general: Derivada de un vector que evoluciona de manera general respecto a una referencia R

Si el vector [math]\displaystyle{ \uvec }[/math] evoluciona de manera general en una referencia R (es decir, cambia de valor y de dirección), su derivada temporal es (Figura V.6):

[math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\Rs = [\text{cambio de valor}]+[\text{cambio de dirección}]_\Rs = \dot{\us}\frac{\uvec}{|\uvec|} + {\Omegavec}^{\uvec}_\Rs\times\uvec }[/math]

V-6-esp.png
Figura V.6 Derivada temporal de un vector relativa a una referencia: caso general


Relació entre les derivades temporals d'un mateix vector en dues referències diferents

A partir de esta ecuación, es fácil ver que la diferencia entre las derivadas de un mismo vector en dos referencias distintas R1 y R2 es:

[math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\textrm{R1}-\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\textrm{R2} = (\Omegavec^\uvec_\textrm{R1}-\Omegavec^\uvec_\textrm{R2})\times \uvec }[/math]

Se puede demostrar que [math]\displaystyle{ (\Omegavec^\uvec_\textrm{R1}-\Omegavec^\uvec_\textrm{R2}=\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1}) }[/math] (la demostración general es larga y no se incluye aquí). Por tanto, cuando dos referencias no giran una respecto a la otra [math]\displaystyle{ (\Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1}=0) }[/math], la derivada temporal de un vector en ambas conduce al mismo resultado. En caso contrario:

[math]\displaystyle{ \frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\textrm{R1}=\frac{\ds\uvec}{\ds\ts}\bigg]_\textrm{R2} + \Omegavec^\textrm{R2}_\textrm{R1}\times \uvec }[/math]




V.3 Representación analítica de un vector

Un vector también se puede representar de manera analítica mediante sus componentes en tres direcciones independientes del espacio. Los vectores unitarios (versores) de estas direcciones se denominan [math]\displaystyle{ (\evec_1, \evec_2, \evec_3) }[/math] y constituyen una base vectorial. En esta base, el vector se expresa como combinación lineal de estos versores, y los coeficientes son las componentes del vector en esta base:

[math]\displaystyle{ \uvec=\textrm{u}_1\evec_1+\textrm{u}_2\evec_2+\textrm{u}_3\evec_3 }[/math]

En este curso, nos limitamos a bases ortogonales y directas (o dextrógiras), es decir, en las que el versor de la dirección 3 es el producto vectorial de los versores de las direcciones 1 y 2: [math]\displaystyle{ \evec_1\times \evec_2=\evec_3 }[/math]. Cuando se trata de representar una base en un dibujo, a menudo se colocan tres ejes que intersectan en un punto. Este punto de intersección es irrelevante, y no se puede decir en ningún caso que sea el “origen de la base”: el concepto de origen no es aplicable a las bases vectoriales (lo único que define una base son las tres direcciones que la componen). Un mismo vector se puede proyectar en diversas bases, pero esto no modifica ni su valor ni su dirección.

La Figura V.7 muestra la proyección, en dos bases diferentes, del vector [math]\displaystyle{ \overline{\textrm{r}} }[/math], asociado a un radio de una plataforma giratoria con movimiento plano respecto a R. La base [math]\displaystyle{ (1,2,3) }[/math] no cambia de orientación respecto a R, mientras que la base [math]\displaystyle{ (1',2',3') }[/math] cambia de orientación respecto a R pero no respecto a R’ (que es la plataforma).

V-7-neutre.png
Figura V.7 Un mismo vector proyectado en dos bases diferentes

Una notación alternativa (que es la que preferentemente se utilizará en este curso para expresar vectores proyectados en bases vectoriales) es la de poner las componentes en columna, ordenadas según el orden de los ejes de la base:

[math]\displaystyle{ \left\{\overline{\textbf{r}}\right\}_{\textrm{123}}\equiv \left\{\overline{\textbf{r}}\right\}_{\Bs}= \begin{Bmatrix}\textrm{r}cos\theta \\\textrm{r}sin\theta \\\textup{0} \end{Bmatrix} }[/math]

[math]\displaystyle{ \left\{\overline{\textbf{r}}\right\}_{\textrm{1'2'3'}}\equiv \left\{\overline{\textbf{r}}\right\}_{\textrm{B'}}= \begin{Bmatrix}\textrm{r} \\\textup{0} \\\textup{0} \end{Bmatrix} }[/math]

Si los versores tienen siempre la misma dirección respecto a la referencia, se dice que se trata de una base fija. En cambio, si la dirección de los versores varía a lo largo del tiempo, se dice que es una base móvil. Teniendo en cuenta que los tres versores son permanentemente ortogonales entre sí, se puede hablar de la orientación de la base B, y de su ritmo de cambio de orientación respecto a una referencia R (o velocidad angular de la base respecto a R), [math]\displaystyle{ \Omegavec^\Bs_\Rs }[/math].

En la Figura V.7, la base [math]\displaystyle{ B=(1,2,3) }[/math] no cambia de orientación respecto a R (es una base fija a R), mientras que la base [math]\displaystyle{ B'=(1',2',3') }[/math] cambia de orientación respecto a R pero no respecto a R’ (es una base fija a R’ pero móvil en R): [math]\displaystyle{ \Omegavec^\Bs_\Rs = 0 }[/math], [math]\displaystyle{ \Omegavec^\Bs_{\Rs'} \not= 0 }[/math].



V.4 Operaciones entre vectores con representación analítica

Operaciones instantáneas: suma, producto escalar, producto vectorial

Las operaciones instantáneas entre vectores se pueden hacer a través de les bases vectoriales. Al ser instantáneas, el carácter fijo o móvil de la base es irrelevante. Lo que es fundamental es que los dos vectores estén proyectados en la misma base.

[math]\displaystyle{ \left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}= \begin{Bmatrix}\us_1 \\\us_2 \\\us_3 \end{Bmatrix} }[/math] , [math]\displaystyle{ \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}= \begin{Bmatrix}\vs_1 \\\vs_2 \\\vs_3 \end{Bmatrix} }[/math]


[math]\displaystyle{ \left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}+ \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}= \begin{Bmatrix}\us_1+\vs_1 \\\us_2+\vs_2 \\\us_3+\vs_3 \end{Bmatrix} }[/math]


[math]\displaystyle{ \left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}· \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}= \us_1\vs_1+\us_2\vs_2+\us_3\vs_3 }[/math]


[math]\displaystyle{ \left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}\times \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}= \begin{Bmatrix}\us_1 \\\us_2 \\\us_3 \end{Bmatrix} \times \begin{Bmatrix}\vs_1 \\\vs_2 \\\vs_3 \end{Bmatrix} = \begin{Bmatrix}\us_2\vs_3-\us_3\vs_2 \\\us_3\vs_1-\us_1\vs_3 \\\us_1\vs_2-\us_2\vs_1 \end{Bmatrix} }[/math]

Dos algoritmos sencillos para calcular el producto vectorial son los siguientes:

  • cálculo de un determinante:
  • [math]\displaystyle{ \left\{\uvec\right\}_{\textrm{B}}\times \left\{\vvec\right\}_{\textrm{B}}=det\begin{vmatrix} \evec_1 & \evec_2 & \evec_3\\ \us_1 & \us_2 & \us_3\\ \vs_1 & \vs_2 & \vs_1 \end{vmatrix} = \us_2 \vs_3 \evec_1 + \us_3 \vs_1 \evec_2 + \us_1 \vs_2 \evec_3 - \us_3 \vs_2 \evec_1 - \us_1 \vs_3 \evec_2 - \us_2 \vs_1 \evec_3 = \begin{Bmatrix} \us_2 \vs_3 - \us_3 \vs_2\\ \us_3 \vs_1 - \us_1 \vs_3\\ \us_1 \vs_2 - \us_2 \vs_1 \end{Bmatrix} }[/math]
  • productos cruzados de las componentes: para calcular la componente i-ésima, se suprimen las componentes i-ésimas y se hacen productos cruzados de las componentes que quedan de acuerdo con el esquema siguiente (código de signos: producto azul +, producto rojo -):
Eqs fletxes.png


Video V.1 Algoritmo para el cálculo analítico del producto vectorial

Operaciones a lo largo del tiempo: derivación temporal

Proyectar un vector en una base vectorial [math]\displaystyle{ (\evec_1, \evec_2, \evec_3) }[/math] es expresarlo como suma de tres vectores ortogonales: [math]\displaystyle{ \uvec=\sum_{\is}^{}\us_\is\evec_\is }[/math]. Si la base es fija respecto a la referencia R en la que se calcula la derivada, estos vectores no cambian de orientación, y por tanto:

[math]\displaystyle{ \frac{\ds(\us_\is\evec_\is)}{\ds\ts} =\dot{\us}_\is\evec_\is }[/math] , [math]\displaystyle{ \left\{\left.\frac{\ds\uvec}{\ds\ts} \right]_{\Rs}\right\}_\Bs=\frac{\ds}{\ds\ts}\left\{\uvec\right\}_\Bs= \begin{Bmatrix}\dot{\us}_1 \\\dot{\us}_2 \\\dot{\us}_3 \end{Bmatrix} }[/math]

Si la base es móvil respecto a R, estos vectores cambian de orientación con velocidad angular [math]\displaystyle{ \left\{\Omegavec^\Bs_\Rs\right\}_\Bs }[/math]:

[math]\displaystyle{ \frac{\ds(\us_\is \evec_\is)}{\ds\ts} =\dot{\us}_\is\evec_\is+\left.\us_\is\frac{\ds\evec_\is}{\ds\ts}\right]_\Rs=\dot{\us}_\is\evec_\is+\us_\is(\Omegavec^\Bs_\Rs\times \evec_\is) }[/math] ,

[math]\displaystyle{ \left\{\left.\frac{\ds\uvec}{\ds\ts} \right]_\Rs\right\}_\Bs = \frac{\ds}{\ds\ts}\left\{\uvec\right\}_\Bs +\left\{\Omegavec^\Bs_\Rs\right\}_\Bs \times \left\{\uvec\right\}_\Bs= \begin{Bmatrix}\dot{\us}_1 \\\dot{\us}_2 \\\dot{\us}_3 \end{Bmatrix} + \begin{Bmatrix}\Omega_1 \\\Omega_2 \\\Omega_3 \end{Bmatrix} \times \begin{Bmatrix}\us_1 \\\us_2 \\\us_3 \end{Bmatrix} }[/math]


© Universitat Politècnica de Catalunya. Todos los derechos reservados




<<< Introducción

C1. Configuración de un sistema mecánico >>>